Afanyem-nos, doncs, a assimilar la vida... que mai no en tenim prou (o sí, a vegades) ... El punt i final hi és, encara que sempre hi ha qui no el vol veure. Jo crec que mirar-lo de cara, ajuda a viure i també a morir.
Quan la sensibilitat és la teva vida, quan et costa entendre perquè succeeixen gairebé totes les coses que t'envolten, assimilar la vida és complicat. Assimilar-la tal com la tenim. Bregar amb la frustració, l'enuig, la tristesa, la desesperació, les injustícies, el dolor, els nostres propis errors, les decepcions... Crec, sincerament, que la vida és morir un poc cada dia, com si fos un punt i seguit, un rere l'altre, fins arribar al punt final.
M'encanta com, amb quatre paraules, construeixes una reflexió. Si a més a més va acompañada d'una cançó tan meravellosa com aquesta d'Sting, tot queda d'allò més rodó. Aferradetes
Estupenda entrada, la foto es magnífica, una mirada escondida tras esas diagonales. El poema dice en cuatro versos la esencia de media vida y el tema de Sting... Un abrazo
La hice detrás de una persiana (mallorquina)... hay que ser discretamente indiscretos. 😉 La vida es una sucesión de puntos y seguidos, hasta llegar al punto final. ¡Muchas gracias!
Es imposible pretender comprender todo lo que sucede o sucedera La vida es un continuo interrogante y justamente por ello es un desafio constante Hermosa reflexion en pocos versos y bonita composicion fotografica. Un abrazo y feliz noche
Cuando las cosas que no entiendes superan a las que sí, la vida se te hace muy difícil. No es que no sepas lo que son, más bien que no entiendes porqué suceden.
Afanyem-nos, doncs, a assimilar la vida... que mai no en tenim prou (o sí, a vegades) ... El punt i final hi és, encara que sempre hi ha qui no el vol veure. Jo crec que mirar-lo de cara, ajuda a viure i també a morir.
ResponEliminaAferradetes plenes de vida, Paula!
Quan la sensibilitat és la teva vida, quan et costa entendre perquè succeeixen gairebé totes les coses que t'envolten, assimilar la vida és complicat.
EliminaAssimilar-la tal com la tenim. Bregar amb la frustració, l'enuig, la tristesa, la desesperació, les injustícies, el dolor, els nostres propis errors, les decepcions...
Crec, sincerament, que la vida és morir un poc cada dia, com si fos un punt i seguit, un rere l'altre, fins arribar al punt final.
Aferradetes, preciosa.
punto de fuga
ResponEliminaUna escapada hacia... ¿la nada?, ¿un mundo mejor?, ¿otra dimensión?...
EliminaBesos, Erik.
Podem fer un punt i final.
ResponEliminaI al cap d'un temps fer veure que era un punt i seguit.
Pel que fa a escriure, potser sí... però parlava de la vida.
EliminaSi ho aconsegueixes, llavors m'ho expliques.
Aferradetes, Xavier.
De vegades és força complicat posar paraules a les experiències de la vida.
ResponEliminaCada persona n'és una i cadascú viu lo mateix de manera diferent, per això és complicat explicar-ho i, moltes vegades, viure-ho més.
EliminaAferradetes, Risto.
M'encanta com, amb quatre paraules, construeixes una reflexió.
ResponEliminaSi a més a més va acompañada d'una cançó tan meravellosa com aquesta d'Sting, tot queda d'allò més rodó.
Aferradetes
Si m'enrotllo una mica més, llavors me faig un embolic. 😉
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes.
Me encanta esta canción de Sting.
ResponEliminaEl poema también ;)
Una abraçada!
Moltes gràcies, Alfred!
EliminaAferradetes.
Estupenda entrada, la foto es magnífica, una mirada escondida tras esas diagonales. El poema dice en cuatro versos la esencia de media vida y el tema de Sting...
ResponEliminaUn abrazo
La hice detrás de una persiana (mallorquina)... hay que ser discretamente indiscretos. 😉
EliminaLa vida es una sucesión de puntos y seguidos, hasta llegar al punto final.
¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
S'apropa el punt final i tinc la sensació de no haver fet res de profit.
ResponEliminaPetons.
Hi ha moltes maneres de ser profitós, però és cert que quan fem balanç de lo viscut, un pot tenir la sensació de que no hem fet res o molt poc.
EliminaPetonets, Xavi.
Pues sí, Lluna, todos los dias vamos muriendo un poco...
ResponEliminaUn abrazo
Desde el momento que nacemos, aunque parezca contradictorio, empezamos a morir.
EliminaAferradetes, amic.
Es imposible pretender comprender todo lo que sucede
ResponEliminao sucedera
La vida es un continuo interrogante
y justamente por ello es un desafio constante
Hermosa reflexion en pocos versos
y bonita composicion fotografica. Un abrazo y feliz noche
Cuando las cosas que no entiendes superan a las que sí, la vida se te hace muy difícil. No es que no sepas lo que son, más bien que no entiendes porqué suceden.
Elimina¡Gracias, Eli!
Aferradetes.
Asimilemos este desafío en el que estamos, que pasa muy rápido.
ResponEliminaSuerte el jueves.
Buen martes Paula.Cuídate.
Un abrazo.
¡En ello estamos, que remedio!.
EliminaGracias, Laura.
Un abrazo.