30 de maig 2021

FRàGiL


Com en un text 

escrit sense paraules,

en el punt final.

Quan no s'assimila la vida.

[Maig ~ 2021]

22 comentaris :

  1. Afanyem-nos, doncs, a assimilar la vida... que mai no en tenim prou (o sí, a vegades) ... El punt i final hi és, encara que sempre hi ha qui no el vol veure. Jo crec que mirar-lo de cara, ajuda a viure i també a morir.

    Aferradetes plenes de vida, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan la sensibilitat és la teva vida, quan et costa entendre perquè succeeixen gairebé totes les coses que t'envolten, assimilar la vida és complicat.
      Assimilar-la tal com la tenim. Bregar amb la frustració, l'enuig, la tristesa, la desesperació, les injustícies, el dolor, els nostres propis errors, les decepcions...
      Crec, sincerament, que la vida és morir un poc cada dia, com si fos un punt i seguit, un rere l'altre, fins arribar al punt final.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Una escapada hacia... ¿la nada?, ¿un mundo mejor?, ¿otra dimensión?...

      Besos, Erik.

      Elimina
  3. Podem fer un punt i final.
    I al cap d'un temps fer veure que era un punt i seguit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que fa a escriure, potser sí... però parlava de la vida.
      Si ho aconsegueixes, llavors m'ho expliques.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  4. De vegades és força complicat posar paraules a les experiències de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada persona n'és una i cadascú viu lo mateix de manera diferent, per això és complicat explicar-ho i, moltes vegades, viure-ho més.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  5. M'encanta com, amb quatre paraules, construeixes una reflexió.
    Si a més a més va acompañada d'una cançó tan meravellosa com aquesta d'Sting, tot queda d'allò més rodó.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si m'enrotllo una mica més, llavors me faig un embolic. 😉

      Gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Me encanta esta canción de Sting.
    El poema también ;)

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Alfred!

      Aferradetes.

      Elimina
  7. Estupenda entrada, la foto es magnífica, una mirada escondida tras esas diagonales. El poema dice en cuatro versos la esencia de media vida y el tema de Sting...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. La hice detrás de una persiana (mallorquina)... hay que ser discretamente indiscretos. 😉
      La vida es una sucesión de puntos y seguidos, hasta llegar al punto final.
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  8. S'apropa el punt final i tinc la sensació de no haver fet res de profit.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moltes maneres de ser profitós, però és cert que quan fem balanç de lo viscut, un pot tenir la sensació de que no hem fet res o molt poc.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. Pues sí, Lluna, todos los dias vamos muriendo un poco...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desde el momento que nacemos, aunque parezca contradictorio, empezamos a morir.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  10. Es imposible pretender comprender todo lo que sucede
    o sucedera
    La vida es un continuo interrogante
    y justamente por ello es un desafio constante
    Hermosa reflexion en pocos versos
    y bonita composicion fotografica. Un abrazo y feliz noche

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando las cosas que no entiendes superan a las que sí, la vida se te hace muy difícil. No es que no sepas lo que son, más bien que no entiendes porqué suceden.

      ¡Gracias, Eli!
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Asimilemos este desafío en el que estamos, que pasa muy rápido.
    Suerte el jueves.
    Buen martes Paula.Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡En ello estamos, que remedio!.

      Gracias, Laura.
      Un abrazo.

      Elimina

Benvinguts al racó!