Port de Sóller ~ Agost/2019
Com un illot brolles
enmig de la mar,
claror neta i fragant.
Com un punt i a part.
[sa lluna ~ 2019]
- - - - - - - - - - - -
Un punt de llum
a dins del blau més blau.
L'instant que passa i
regala el seu deixant.
Carme
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Un veler blanc...
Un punt nevat
sota el blau cel
i el blau del mar.
M. Roser
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Com una lluna plena
flotant en el cel,
la màxima senzillesa
amb un toc de sofisticació.
Helena
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Mar enllà trobaràs
els teus somnis,
aquells que resten adormits
dins de la teva ànima
i que, feixugament,
cerquen l'horitzó.
Les onades els empenyen
a nedar lliurement
per les aigües blaves
d'aquest mar de somnis.
Núria
Que bonica i inspiradora aquesta combinsció d’imatge i poema:
ResponEliminaUn punt de llum
a dins del blau més blau.
L'instant que passa i
regala el seu deixant.
Aferradetes blaves
Com també t'ha inspirat, ja he pujat el teu preciós poema amunt.
EliminaMoltes gràcies, nina.
Aferradetes de nit.
Al mar qualsevol embarcació es veu minúscula si la mires des del cel (en un avió per exemple).
ResponEliminaCert!, també si la mires des del punt on la vaig fotografiar.
EliminaAferradetes, Risto.
Un punt blau amb arestes, enmig de l'immensitat blava!
ResponEliminaPreciosa imatge!
Aferradetes
Una immensitat que m'omple de pau.
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes.
Una imatge preciosa...sa lluna! ⛵️👍
ResponEliminaMoltes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.
"Han mos desigs complir
ResponEliminafaent camins dubtosos per la mar..."
"Veles e vents han mos desigs complir
Eliminafaent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal,
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn"
Gràcies, Xavier, per dur-la fins aquí.
Aferradetes.
A veces ese solo punto es una inspiracion plena
ResponEliminacuando esta lleno de belleza
como en este caso.
Hermoso!!!saludos!
A veces, cualquier punto sirve,
Eliminaotras, ni todo un mundo.
Muchas gracias, Eli!
Un abrazo.
La foto es preciosa, me encanta esa estela tras el velero y como el mar y el cielo se funden. Una imagen que relaja la vista.
ResponEliminaUn abrazo
Estuve un buen rato contemplando ese paisaje antes de hacer el clic, ese velero fue el que me despertó de mi abstracción. ¡Gracias!.
EliminaAferradetes, Fernando.
Una illa de somnis enamorada del vent.
ResponEliminaPetons.
Enamorada del vent i de la mar blava.
EliminaPetonets, Xavi.
Redondo total...
ResponEliminaBesos
Me alegra que te guste. ¡Gracias!.
EliminaBesos, Erik.
Una foto preciosa, llàstima que la lluna plena no hagi sortit a treure el nas...Aquests dies me embadalit mirant-la i he pensat en tu...Veiem la mateixa lluna encara que estem a laltra banda del mar!
ResponEliminaUn veler blanc...
Un punt nevat
sota el blau cel
i el blau del mar.
Petonets, Lluneta.
La vaig fer l'agost del 2019 i era, gairebé, migdia.
EliminaDoncs sí, sempre veiem la mateixa, siguem on siguem.
Gràcies pel poema, ja és amunt.
Aferradetes, Roser.
Una imagen minimalista de gran belleza, amiga
ResponEliminaFeliz fin de semana
Moltes gràcies, amic!
EliminaAferradetes.
Com una lluna plena
ResponEliminaflotant en el cel,
la màxima senzillesa
amb un toc de sofisticació.
La màxima senzillesa, ben cert.
EliminaGràcies, Helena!
Aferradetes.
M'encanten aquests blaus, una imatge que transmet calma. M'has fet pensar en un poema que vaig escriure fa uns anys (2016 o 2017):
ResponEliminaMar enllà trobaràs
els teus somnis,
aquells que resten adormits
dins de la teva ànima
i que, feixugament,
cerquen l'hortizó.
Les onades els empenyen
a nedar lliurement
per les aigües blaves
d'aquest mar de somnis.
Aferradetes, bonica
Com he decidit pujar tots els poemes que m'heu deixat, el teu també va amunt. Un blau ben ample que ens aixopluga els somnis de tots.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Ostres, m'encanta la foto! Preciosa!
ResponEliminaGràcies, Xexu!😉
EliminaAferradetes.