27 de maig 2021

PUNT

Port de Sóller ~ Agost/2019

Com un illot brolles
enmig de la mar,
claror neta i fragant.
Com un punt i a part.
[sa lluna  ~  2019]   
- - - - - - - - - - - - 

Un punt de llum
a dins del blau més blau.
L'instant que passa i
regala el seu deixant.
                      Carme
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Un veler blanc...
Un punt nevat
sota el blau cel
i el blau del mar.
                     M. Roser
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Com una lluna plena
flotant en el cel,
la màxima senzillesa
amb un toc de sofisticació.
                                       Helena 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Mar enllà trobaràs
els teus somnis,
aquells que resten adormits
dins de la teva ànima
i que,  feixugament,
cerquen l'horitzó.
Les onades els empenyen
a nedar lliurement
per les aigües blaves
d'aquest mar de somnis.
                                           Núria 

28 comentaris :

  1. Que bonica i inspiradora aquesta combinsció d’imatge i poema:

    Un punt de llum
    a dins del blau més blau.
    L'instant que passa i
    regala el seu deixant.

    Aferradetes blaves

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com també t'ha inspirat, ja he pujat el teu preciós poema amunt.

      Moltes gràcies, nina.
      Aferradetes de nit.

      Elimina
  2. Al mar qualsevol embarcació es veu minúscula si la mires des del cel (en un avió per exemple).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert!, també si la mires des del punt on la vaig fotografiar.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  3. Un punt blau amb arestes, enmig de l'immensitat blava!
    Preciosa imatge!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una immensitat que m'omple de pau.

      Gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  4. Una imatge preciosa...sa lluna! ⛵️👍

    ResponElimina
  5. "Han mos desigs complir
    faent camins dubtosos per la mar..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Veles e vents han mos desigs complir
      faent camins dubtosos per la mar.
      Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
      xaloc, llevant, los deuen subvenir
      ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
      fent humils precs al vent tremuntanal,
      que en son bufar los sia parcial
      e que tots cinc complesquen mon retorn"

      Gràcies, Xavier, per dur-la fins aquí.
      Aferradetes.

      Elimina
  6. A veces ese solo punto es una inspiracion plena
    cuando esta lleno de belleza
    como en este caso.
    Hermoso!!!saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veces, cualquier punto sirve,
      otras, ni todo un mundo.

      Muchas gracias, Eli!
      Un abrazo.

      Elimina
  7. La foto es preciosa, me encanta esa estela tras el velero y como el mar y el cielo se funden. Una imagen que relaja la vista.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estuve un buen rato contemplando ese paisaje antes de hacer el clic, ese velero fue el que me despertó de mi abstracción. ¡Gracias!.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  8. Una illa de somnis enamorada del vent.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enamorada del vent i de la mar blava.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. Redondo total...

    Besos



    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te guste. ¡Gracias!.

      Besos, Erik.

      Elimina
  10. Una foto preciosa, llàstima que la lluna plena no hagi sortit a treure el nas...Aquests dies me embadalit mirant-la i he pensat en tu...Veiem la mateixa lluna encara que estem a laltra banda del mar!

    Un veler blanc...
    Un punt nevat
    sota el blau cel
    i el blau del mar.

    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vaig fer l'agost del 2019 i era, gairebé, migdia.
      Doncs sí, sempre veiem la mateixa, siguem on siguem.

      Gràcies pel poema, ja és amunt.
      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  11. Una imagen minimalista de gran belleza, amiga
    Feliz fin de semana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, amic!

      Aferradetes.

      Elimina
  12. Com una lluna plena
    flotant en el cel,
    la màxima senzillesa
    amb un toc de sofisticació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La màxima senzillesa, ben cert.

      Gràcies, Helena!
      Aferradetes.

      Elimina
  13. M'encanten aquests blaus, una imatge que transmet calma. M'has fet pensar en un poema que vaig escriure fa uns anys (2016 o 2017):

    Mar enllà trobaràs
    els teus somnis,
    aquells que resten adormits
    dins de la teva ànima
    i que, feixugament,
    cerquen l'hortizó.
    Les onades els empenyen
    a nedar lliurement
    per les aigües blaves
    d'aquest mar de somnis.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com he decidit pujar tots els poemes que m'heu deixat, el teu també va amunt. Un blau ben ample que ens aixopluga els somnis de tots.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Ostres, m'encanta la foto! Preciosa!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!