Te vesteixes d'home antic,
com si es tractes d'un vestit despenjat,
que d'aquell penjador tragué el cap.
Retranques per aguantar els calçons,
les sabates compassen el pas
i una jaqueta al braç,
per si refresca més tard.
Ulleres de sol per a tapar la vergonya.
El cap ben alçat i la pitera ben treta.
Camines sol,
tens el destí marcat,
deixalles d'un temps
que volem allunyat.
[Maig ~ 2021]
Aquest home sembla sortir d'un temps que ja va marxar.
ResponEliminaOn va així?
Petons.
On va així?. No t'ho sabria dir.
EliminaVols dir que aquest temps ha marxat?
Petonets, Xavi.
Fíjate cuando he visto al señor con tirantes, me ha recordado a cuando se llevaban antes, recuerdo que los tenía mi hermano cuando era pequeño, qué tiempos aquellos.
ResponEliminaBesos.
Los tirantes se llevaban mucho, hace unos 50 o 60 años. No me extraña que los llevara tu hermano, recuerdo que el mío también, pero entonces eran críos.
EliminaBesos, María.
Ahora puedes encontrar cualquier personaje salido de cualquier tiempo. Y eso me gusta.
ResponEliminaBesos
En cuanto a vestuario no te lo discuto...
Eliminapero no iban por ahí mis tiros.
Besos, Erik.
Cenyint-se a l'aspecte, si no ho és ho sembla. Sembla un personatge de Sazatornil, vull dir; només li falta el bigoti...
ResponEliminaNo havia sentit utilitzar "retranques" amb aquest sentit, m'agrada :)
Cert, només li faltava el bigoti. Si no ho és, ho sembla. 😉
EliminaRetranques (o retranca) és la paraula que utilitzem per anomenar als elàstics per a subjectar els calçons.
Aferradetes, Pep.
Magnífics tant el relay com la foto.
ResponEliminaEl senyor de la imatge ja no sé si es tracte d'un senyor antic o un post-modern!
Aferradetes
Que n'hi ha més dels que voldríem, segur!
Elimina(I que em perdoni el senyor si l'he ofès).
Gràcies, Josep!
Aferradetes.
A mi també m'ha agradat conèixer la paraula retranques pels elàstics.
ResponEliminaPerò tens raó, hi ha uns temps, dels quals sembla que no ens lliurarem mai.
Un bon poema metàforic, però que s'entén molt bé, quan parles de les ulleres i de ls deixalles.
Una abraçada de temps millors.
Metafòric, més que res, perquè no voldria que el "senyor" s'empipés si es veu pel racó. Cada cop es fan més presents aquests temps i... la veritat, no ho entenc de cap manera.
EliminaAferradetes ben lliures, Carme.
Ostres, un personatge dels que en queden pocs. Fa temps que no es veuen lluir elàstics.
ResponEliminaFa estona que no veiem retranques, però que no quedin personatges com aquest... no n'estic tan segura.
EliminaBona nit, Risto.
Ja sé que diuen que una imatge val més que mil paraules, però 66 paraules, en aquest cas, t'expliquen gairebé una vida. I probablement 66 més n'explicarien una altra partint de la mateixa imatge. El valor sempre és relatiu.
ResponEliminaAferradetes, Paula!
De vegades la imatge ho diu tot, no cal dir res més. En aquest cas és una vida "inventada", com podría ser una altra. Podría haver parlat de la mirada de la noia o de les passejades...
EliminaAferradetes, Teresa.
Avui dia tothom vesteix com vol, les modes van i venen , tot torna, fins i tot els elàstics... Potser no està tan sol com sembla, potser va a retrobar-se amb amics antics que possiblement aniran abillats com ell i ho farà voluntàriament no pas marcat pel destí que cadascú se'l fa!!!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Sí, això que expliques tan bé tu, seria una altra història.
EliminaNanit, Roser!
Aferradetes.
La seva imatge, el seu caminar, la seva mirada, la seva vestimenta, els seus abaloris et fa pensar en la seva prepotència, en la seva seguretat que no dubtarà a trepitjar a què se li posi per davant. Malauradament són molts, encara que siguin sense retranques, que circulen pels nostres carrers amb aquesta guisa. Esperem que un dia siguin curiositats antigues.
ResponEliminaPaula molt encertades les teves paraules sobre aquests espècimens.
Aferradetes acolorides.
Doncs sí, encara queden molts "personatges" com aquest que tan bé descrius. Potser el que menys importa és com van vestits. Encara en queden, malauradament, molts més dels que voldríem.
EliminaGràcies, Alfons!.
Petonets suaus.
Muchos se ven aún como él. Uso tirantes amiga, pero no se ven, son los que me sujetan bien el pantalón motero😜 Que ganas de volver a usarlos
ResponEliminaBuen domingo Paula. Cuídate.
Un abrazo.
Cada uno se pone lo que quiere.
EliminaLa verdad es que me gustaría verte con ellos puestos. 😉
Abrazo, Laura.
Vaya, te veo muy cruel con este pobre tipo que no se mete con nadie...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Eso de que no se mete con nadie, podría compararse a mi "crueldad". Ya que lo uno y lo otro no son cosas probadas, no?... a no ser que me digas que le conoces, entonces me pongo un punto en la boca y dejo de inventarme historias, que es de lo único que puedes acusarme. 😉
EliminaAferradetes, amic.
Aahhh se me había olvidado decirte que te recomiendo mi post anterior, estoy segura de que te gustará un montón!.
EliminaYa me dices...
Està enfadat? Si pareix que totes li ponen...
ResponEliminaNo li vaig demanar per si de cas,
Eliminano tenia cara de fer amics. 😉
Aferradetes i bon diumenge!