En veure el títol del teu post, creia que posaries el "Tunnel of love" del Bruce Springsteen. M'ha agradat més el tema que has triat. La música s'adiu més amb el teu poema.
La foto me parece buenísima en todos los aspectos, pero sobre todo por ese blanco y negro tan estupendo. Una entrada redonda con el poema y el tema de Springsteen, que por cierto la fotografía del vídeo es genial. Un abrazo
Como puedes ver, en mi blog abunda mucho el blanco y negro. Da más realismo al personaje, o eso creo yo. Me gustan los colores en la naturaleza, como bien plasmas tú en tus fotos. ¡Muchas gracias!
Me encanta tus aires de poeta, en esta entrada se siente el paseo por esa calle tan solitaria, y tú lo realzas con tus versos, qué bonito todo el conjunto.
Preciosa imatge. M'agraden els túnels, sempre que tinguen entrada i sortida: la carícia de la llum sempre és millor quan ve després de la foscor; i quasi diria que a la inversa també...
Molt gran, Springsteen (tot i que a mi, "Tunnel of Love" em remet inevitablement als Dire Straits... ;)
Tu ho has dit, sempre que tinguin entrada i sortida. Penso també que és necessari cercar la foscor quan vens de temps massa exposat a la claror... tancar els ulls, silenci i posar la ment en blanc.
Tinc les dues versions i si he de triar... m'agraden les dues per motius diferents.
Carrers fosco i solitaris i si a sobre fa fret, no són gaire agradables de passar-hi, però al final la llum ens rep com una carícia, ja ho diuen que el final del túnel sempre hi ha la llum
Confiemos en que cuando salga de la oscuridad del tunel a la luz del final no se encuentre a la hora esa en que la luz cuesta un ojo de la cara... Un abrazo, amiga
En veure el títol del teu post, creia que posaries el "Tunnel of love" del Bruce Springsteen.
ResponEliminaM'ha agradat més el tema que has triat.
La música s'adiu més amb el teu poema.
També vaig estar temptada amb el "Tunnel of love", però em vaig decantar per aquesta, s'hi adiu més. 😉
EliminaAferradetes, Xavier.
La llum com premi final.
ResponEliminaEncara que jo prefereixo la foscor.
Per instint de supervivència.
Petons.
S'hi està bé a la fosca, sempre que un la trií i no li faci mal.
EliminaPetonets, Xavi.
Me encanta ese pedalear y la luz como una caricia final...siempre la luz.. Bellas letras
ResponEliminaSiempre calibrando el riesgo.
EliminaGracias, Eli.
Besos.
Un instant ciutadà reflectit de forma magistral.
ResponEliminaUna abraçada.
Realment va durar un clic.
EliminaGràcies, Alfred!
Aferradetes.
La foto me parece buenísima en todos los aspectos, pero sobre todo por ese blanco y negro tan estupendo.
ResponEliminaUna entrada redonda con el poema y el tema de Springsteen, que por cierto la fotografía del vídeo es genial.
Un abrazo
Como puedes ver, en mi blog abunda mucho el blanco y negro. Da más realismo al personaje, o eso creo yo. Me gustan los colores en la naturaleza, como bien plasmas tú en tus fotos.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Al final sempre torna la llum, encara que sigui en una petita escletxa. Molt ben explicat aquest instant de l'ull indiscret.
ResponEliminaUna abraçada, Paula!
Sempre hi ha una llum, encara que es faci etern arribar-hi.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
A vegades costa veure la llum al final del túnel, però al final sempre s'hi acaba arribant, tot i que costi molts moments de foscor.
ResponEliminaAferradetes, nina
Hi ha persones que ho tenen més fàcil arribar-hi. Altres... poden passar més de mitja vida cercant-la.
EliminaAferradetes, Núria
Totalment d'acord amb el text i la cançó d'Springsteen, al que sempre es un plaer escoltar.
ResponEliminaM'agrada molt la foto,
Aferradetes
No hi ha res per discutir, idò! 😉
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes.
Me encanta tus aires de poeta, en esta entrada se siente el paseo por esa calle tan solitaria, y tú lo realzas con tus versos, qué bonito todo el conjunto.
ResponEliminaBesos.
Sensaciones, sentimientos, pensamientos... eso es lo que hay, nada más.
Elimina¡Gracias, María!
Besos.
Preciosa imatge. M'agraden els túnels, sempre que tinguen entrada i sortida: la carícia de la llum sempre és millor quan ve després de la foscor; i quasi diria que a la inversa també...
ResponEliminaMolt gran, Springsteen (tot i que a mi, "Tunnel of Love" em remet inevitablement als Dire Straits... ;)
Tu ho has dit, sempre que tinguin entrada i sortida.
EliminaPenso també que és necessari cercar la foscor quan vens de temps massa exposat a la claror... tancar els ulls, silenci i posar la ment en blanc.
Tinc les dues versions i si he de triar... m'agraden les dues per motius diferents.
Aferradetes, Pep.
Carrers fosco i solitaris i si a sobre fa fret, no són gaire agradables de passar-hi, però al final la llum ens rep com una carícia, ja ho diuen que el final del túnel sempre hi ha la llum
ResponEliminaHo diuen, però no sempre és així.
EliminaPetonets, Roser.
Els túnels,... sempre amb una sortida cap a la llum.
ResponEliminapodi-.
Mentre no ens emboliquem pel mig, trobarem la sortida.
EliminaAferradetes, Carles.
D'això es tracta, de sortir de tots els túnels que ens plantegi la vida.
ResponEliminaN'hi ha uns més fàcils que d'altres, però sí, es tracta de sortir-ne.
EliminaAferradetes, Helena.
Me encantan el texto y la foto lo tienen todo.
ResponEliminaBesos
Me alegra que te encante todo. 😉
EliminaBesos, Erik.
Confiemos en que cuando salga de la oscuridad del tunel a la luz del final no se encuentre a la hora esa en que la luz cuesta un ojo de la cara...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Salga a la hora que salga, si hay luz le tocará pagar. 😉
EliminaAferradetes, amic.
Bellisima la fotografía,
ResponEliminay el texto, maravilloso
todo, bravooo.
Besitos dulces
Siby
¡Muchísimas gracias!
EliminaUn placer leerte.
Besos.