I segur que escrius aquest pensament i molts més. Ara ja ens has regalat un poemet amb molt de sentit. I la fotografia i la música de piano molt maques.
Una entrada muy interesante, tanto la foto con la mujer del sombrero en el tren, como el poema tan ingenioso que es el tronco de de la entrada. El blues gamberro es tan bueno como el nombre. Un abrazo
Creo que le estaba entrando sueño, era hora de comer y el sol apretaba un poco. En la entrada de hoy todo vino al revés, estaba escuchando el blues cuando me puse a garabatear en un folio, al final puse la foto. 😉 ¡Muchas gracias!
Estaria bé un cafè amb el meu llibre de torn. Una lectura interrompuda per l'agradable parada d'un tren cada pocs minuts, alçar la vista i veure quines persones pugen o baixen, alguns d'avui, d'altres d'ahir... I tornar al següent paràgraf.
Molt bona idea la teva, més o menys el que vaig fer jo aquell dia. Vaig estar una bona estona asseguda contemplant la gent que pujava i baixava del tramvia i fent-me històries d'allò més surrealistas.
Dius que vols escriure un pensament. Ho has fet i de passada ens has fet pensar. Fa més de 40 anys vam ser a Sóller i ja vam veure aquest trenet... o l'altre. I vaig escoltar el solleric. Quin bell accent. M'agraden molts estils de música. I el blues un dels que més.
De fa quaranta anys ha canviat un poc, però encara guarda la seva essència. Tenen un accent especial per allà. El tipus de trens són dos, el que va de Palma a Sóller i el tramvia que et porta des de Sóller al moll. Els dos tenen més de cent anys. També gaudeixo molt amb els blues. 😉
Un pensamiento, o el pensamiento, recreación circular, inicio y fin de todo, ya que con un pensamiento podemos poner en marcha todo el ingenio que está a nuestro alcance para llevar el pensamiento o idea a la praxis, además incluso mezclando palabras, construyendo palabras con, o sin sentido iniciamos esa recreación circular, Empezamos... y como bien dices sentir el placer de esa furtiva complicidad, en la que se unen mundos, y en esa unión se construye algo nuevo, distinto, diferente, y entonces, como dijo el poeta "Nosotros, los de antes, ya no somos los mismos", ( En realidad Nada es lo mismo)
Res és com abans, ni tan sols des de fa un segon. I ja no parlo només de nosaltres, fins i tot els pensaments van canviant. Potser ja no som tan radicals o potser molt més, tal vegada més considerats o menys tolerants... tot dependrà de com vagin transcorrent les coses o com ho assimilem i aprenem, o com prenem les decisions davant un canvi... Quan una no té res més a fer, pensa o/i escriu. 😉
No et calen ni totes les lletres ni totes les paraules per constuir els teus versos amb molt de sentit. Com un trenet, dius i m'has recordat l'Anton, que sempre anomenava trenets els seus poemes.
Pensar és un plaer, escriure també i la complicitat el més gran plaer de tots. Visca!
Cert, l'Anton sempre utilitzava els trenets. A mi és el que em sembla, perquè una paraula et porta a l'altre i totes lligades, encadenades, com els vagons d'un tren, van arribant. Visca la complicitat!
Realment les paraules alineades al quadern semblen petits trenets i segur que podem escriure molts pensaments, procurem fer les línees ben rectes, perquè les paraules no descarrilin... I quines fotos tan precoses! Les fas tú? Petonets, bonica.
Els pensaments com més rectes millor, tot i que de vegades semblin un embolic d'idees.
Sí, les fotos on no hi posi el contrari, són fetes meves. És l'únic hobby que em puc dedicar en aquests moments i que em satisfà moltíssim, tot i estar molt lluny de fer bones fotos.
Beautiful photo that breathes serenity.
ResponEliminaMusic fits perfectly into the whole.
Greeting
Celebro molt que t'agradi, gràcies!
EliminaAferradetes, Liplatus.
Tant de bo ho hagis aconseguit.
ResponEliminaPetons.
Avui com és dilluns, em costa més que altres dies. 😉
EliminaPetonets, Xavi.
¡Maco!
ResponEliminaÉs el tren de Sóller?
Aferradetes!
No ben bé, però sí que és el tramvia que va des de Sóller al moll. El tren de Sóller va des de Palma a Sóller i és més tapat.
EliminaAferradetes, Alfred.
Vaig estar vivint gairebé un any davant de l'estació de tren a Palma.
EliminaVeient com sortien els trens. ;)
Aferradetes!!!
I m'imagino que com tornaven, també. 😉
EliminaCuriós, molt curiós...
Més aferradetes.
I segur que escrius aquest pensament i molts més. Ara ja ens has regalat un poemet amb molt de sentit.
ResponEliminaI la fotografia i la música de piano molt maques.
Aferradetes, Paula
Hi ha dies que escrius més fàcilment que d'altres, però sempre ho intento.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
A las que se os da fácil es una bendición.
ResponEliminaBesos
Eso mismo pienso yo, para los que se les da fácil és un gran regalo. No, no es mi caso, te lo aseguro.
EliminaPetons, Erik.
Una entrada muy interesante, tanto la foto con la mujer del sombrero en el tren, como el poema tan ingenioso que es el tronco de de la entrada.
ResponEliminaEl blues gamberro es tan bueno como el nombre.
Un abrazo
Creo que le estaba entrando sueño, era hora de comer y el sol apretaba un poco.
EliminaEn la entrada de hoy todo vino al revés, estaba escuchando el blues cuando me puse a garabatear en un folio, al final puse la foto. 😉
¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Hi és tot: prosa poètica, imatge fixa, imatges mòvils, música.
ResponEliminaUna mica de tot, com m'agrada a mi fer els posts.
EliminaGràcies, Tomeu!
Aferradetes.
Estaria bé un cafè amb el meu llibre de torn. Una lectura interrompuda per l'agradable parada d'un tren cada pocs minuts, alçar la vista i veure quines persones pugen o baixen, alguns d'avui, d'altres d'ahir... I tornar al següent paràgraf.
ResponEliminapodi-.
Molt bona idea la teva, més o menys el que vaig fer jo aquell dia. Vaig estar una bona estona asseguda contemplant la gent que pujava i baixava del tramvia i fent-me històries d'allò més surrealistas.
EliminaAferradetes, Carles.
Dius que vols escriure un pensament. Ho has fet i de passada ens has fet pensar.
ResponEliminaFa més de 40 anys vam ser a Sóller i ja vam veure aquest trenet... o l'altre. I vaig escoltar el solleric. Quin bell accent.
M'agraden molts estils de música. I el blues un dels que més.
De fa quaranta anys ha canviat un poc, però encara guarda la seva essència. Tenen un accent especial per allà.
EliminaEl tipus de trens són dos, el que va de Palma a Sóller i el tramvia que et porta des de Sóller al moll. Els dos tenen més de cent anys.
També gaudeixo molt amb els blues. 😉
Aferradetes, Xavier.
M'encanten les paraules i la foto (Es el tren de Sóller?).
ResponEliminaAferradetes
És el tramvia que va des de Sóller al moll.
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes.
Un pensamiento, o el pensamiento, recreación circular, inicio y fin de todo, ya que con un pensamiento podemos poner en marcha todo el ingenio que está a nuestro alcance para llevar el pensamiento o idea a la praxis, además incluso mezclando palabras, construyendo palabras con, o sin sentido iniciamos esa recreación circular, Empezamos... y como bien dices sentir el placer de esa furtiva complicidad, en la que se unen mundos, y en esa unión se construye algo nuevo, distinto, diferente, y entonces, como dijo el poeta "Nosotros, los de antes, ya no somos los mismos", ( En realidad Nada es lo mismo)
ResponEliminaSalluneta me fascina tu desbordante creatividad
Res és com abans, ni tan sols des de fa un segon. I ja no parlo només de nosaltres, fins i tot els pensaments van canviant. Potser ja no som tan radicals o potser molt més, tal vegada més considerats o menys tolerants... tot dependrà de com vagin transcorrent les coses o com ho assimilem i aprenem, o com prenem les decisions davant un canvi...
EliminaQuan una no té res més a fer, pensa o/i escriu. 😉
Gràcies per ser-hi!
faj
No et calen ni totes les lletres ni totes les paraules per constuir els teus versos amb molt de sentit. Com un trenet, dius i m'has recordat l'Anton, que sempre anomenava trenets els seus poemes.
ResponEliminaPensar és un plaer, escriure també i la complicitat el més gran plaer de tots. Visca!
Una abraçada còmplice.
Cert, l'Anton sempre utilitzava els trenets. A mi és el que em sembla, perquè una paraula et porta a l'altre i totes lligades, encadenades, com els vagons d'un tren, van arribant.
EliminaVisca la complicitat!
Aferradetes ben fortes, nina.
Realment les paraules alineades al quadern semblen petits trenets i segur que podem escriure molts pensaments, procurem fer les línees ben rectes, perquè les paraules no descarrilin...
ResponEliminaI quines fotos tan precoses! Les fas tú?
Petonets, bonica.
Els pensaments com més rectes millor, tot i que de vegades semblin un embolic d'idees.
EliminaSí, les fotos on no hi posi el contrari, són fetes meves. És l'únic hobby que em puc dedicar en aquests moments i que em satisfà moltíssim, tot i estar molt lluny de fer bones fotos.
Aferradetes, Roser.
Els versos són sempre un trenet amb molt de sentit.
ResponEliminaAlmenys pel qui l'escriu, aquesta és la intenció.
EliminaAferradetes, nina.