Magnífica entrada, la foto con la reflexión es genial y como te comenta Teresa, la música es el gran punto de fuga y sobre todo en este caso, preciosa. Un abrazo
Segurament seria el punt de la i d'questa llàgrima furtiva que rodolaria, des dels ulls, baixaria pel violòncel i s'adormiria dins del seu cor amb la seva preciosa música... Petonets, Lluneta.
Sempre buscant el punt, ja sigui de fuga, de fugida, o precisament d'on fugir... hi ha paraules que arriben al cor, encara que no hi reflexionem gaire, de manera cosncient, igualment et queden per dins fens una feina invisible. El teu punt farà feina, segur. I la música també, una meravella.
Hi ha temps que penses en fugir, però sempre hi ha qualcú que et ferma... encara que n'hi ho sàpiga. Sóc molt a prop del punt, fent feina per dins, com dius tu. Gràcies per la teva reflexió, sempre m'ajuda.
Em miro la fotografia una vegada i una altra i és tan simètrica, tan perfecta. I la música fa posar la pell de gallina, tan ben interpretada, amb tant de sentiment. Com diu la Carme, així com les paraules arriben ben endins i fan la seva feina, també ho fa la música, entra a l'interior i ens transporta, ens calma, ens anima, ens fa plorar... i a vegades, la música també és una forma de fugir...
Temps enrere només m'agradava escoltar peces de piano (suposo pels meus estudis), darrerament he trobat un altre instrument amic en el violoncel. La música té un poder alliberador, però no és una manera de fugir, almenys una manera real.
Sí, estic d'acord amb tu que no és ben bé una manera de fugir la música... potser ho he expressat malament. Més aviat volia dir com una forma d'escapar, però momentàniament, escapar però per connectar amb alguna cosa del nostre interior.
M'has recordat Mazoni (res a veure amb la música extraordinària que has posat, però també m'agrada): no som memòria, ni trajectòria, només un punt aïllat. De fuga, o de trobada. I a voltes, les dues coses alhora...
A vegades necessitem un punt on agafar-nos per mirar les coses (els sentiments, les persones...) en perspectiva. Quin violoncel més ben tocat! Com diria en Pau Riba quan vivia a Formentera: Un avió lon cel rascant la panxa del cel"
·. Un estupendo y condensado texto lleno de significado. Y si fuera es toda una declaración de intenciones. La foto, y su perspectiva, fantástica. Y esa lágrima, furtiva o no siempre encerrará un universo de puntos. Un abrazo .·
Y ..... ? Si parece un punto de lejos y cuando te acercas es un agujero de gusano?!!! Es un buen punto para meditar Pau. Me gustó lo escrito junto con la foto, se complementan excelentemente. Te mando un abrazote Pau 😘🤗👋
Cuando hay un "y si", siempre comporta un riesgo, si te atreves. Y si fuera un agujero de gusano... cruzándolo podrías aparecer en el sitio o el momento que deseas, no?.😉 Me gusta muchísimo que aparezcas por aquí... es como si hubieras atravesado ese punto. ¡Muchas gracias!. Abrazote, Lu.🤗😘💖
Per on fugirà sa llàgrima furtiva.
ResponEliminaAferradetes.
Segurament acabarà en es dits, dissimuladament passats pels ulls o, potser, simplement ofegada al cor.
EliminaAferradetes, Alfred.
Doncs... Paula, potser aquest únic punt és la música perquè jo durant quatre minuts he fugit, diria que en cos i ànima.
ResponEliminaAferradetes!
La música té aquest do, per aquells que la saben escoltar.
EliminaAferradetes, Tresa.
Amb imaginació tot és possible.
ResponEliminaA vegades no veiem el més obvi.
Petons.
Amb la imaginació ho podem fer tot.
EliminaTanco els ulls i ja no hi sóc!.
Petonets, Xavi.
Magnífica entrada, la foto con la reflexión es genial y como te comenta Teresa, la música es el gran punto de fuga y sobre todo en este caso, preciosa.
ResponEliminaUn abrazo
Con la música nos podemos evadir, pero siempre será una fuga instantánea, de hecho poco real.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Me dejas pensando con lo que has dicho en tus breves letras y la imagen preciosa. Maravilloso post.
ResponEliminaBesos.
Sigo pensando en ese punto...
EliminaCelebro que te guste. ¡Gracias!.
Besos, María.
Seria un "punt de fuga" :)
ResponEliminaSalut !.
Segurament ho seria. 😉
EliminaAferradetes, Artur.
Com sempre, paraules molt ben buscades!!
ResponEliminaAferradetes
Tu sempre tan generós.
EliminaMoltes gràcies, Josep!
Aferradetes.
Segurament seria el punt de la i d'questa llàgrima furtiva que rodolaria, des dels ulls, baixaria pel violòncel i s'adormiria dins del seu cor amb la seva preciosa música...
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Podria ser, qui sap!...
EliminaMolt poètica la teva visió.
Petonets, Roser.
Potser restarien per sempre al costat del punt, sense allunar-nos prop - donat que la fugida no estaria lluny del punt - i sense apropar-nos-hi gaire.
ResponEliminaAbraçades,
PODI-.
Sempre quedant una passa per arribar-hi.
EliminaAferradetes, Carles.
Sempre buscant el punt, ja sigui de fuga, de fugida, o precisament d'on fugir... hi ha paraules que arriben al cor, encara que no hi reflexionem gaire, de manera cosncient, igualment et queden per dins fens una feina invisible. El teu punt farà feina, segur. I la música també, una meravella.
ResponEliminaAferradetes dolces com aquesta música.
Hi ha temps que penses en fugir, però sempre hi ha qualcú que et ferma... encara que n'hi ho sàpiga. Sóc molt a prop del punt, fent feina per dins, com dius tu.
EliminaGràcies per la teva reflexió, sempre m'ajuda.
Aferradetes, preciosa.
Em miro la fotografia una vegada i una altra i és tan simètrica, tan perfecta. I la música fa posar la pell de gallina, tan ben interpretada, amb tant de sentiment.
ResponEliminaCom diu la Carme, així com les paraules arriben ben endins i fan la seva feina, també ho fa la música, entra a l'interior i ens transporta, ens calma, ens anima, ens fa plorar... i a vegades, la música també és una forma de fugir...
Aferradetes, nina
Temps enrere només m'agradava escoltar peces de piano (suposo pels meus estudis), darrerament he trobat un altre instrument amic en el violoncel.
EliminaLa música té un poder alliberador, però no és una manera de fugir, almenys una manera real.
Moltes gràcies, Núria!
Aferradetes.
Sí, estic d'acord amb tu que no és ben bé una manera de fugir la música... potser ho he expressat malament. Més aviat volia dir com una forma d'escapar, però momentàniament, escapar però per connectar amb alguna cosa del nostre interior.
EliminaAixí ho vaig entendre, és com una manera d'escapar per uns instants, desconnectar de tot el que t'envolta i connectar amb tu mateix. 😉
EliminaBona tarda, nina.
M'has recordat Mazoni (res a veure amb la música extraordinària que has posat, però també m'agrada): no som memòria, ni trajectòria, només un punt aïllat. De fuga, o de trobada. I a voltes, les dues coses alhora...
ResponEliminaPreciosa entrada en imatge, lletra i música.
No coneixia Mazoni i he anat a cercar la seva música, no me desagrada. 😉
EliminaNosaltres som... però el meu dilema era: si fos (no jo) un sol punt per...
Gràcies, Pep!
Aferradetes.
A vegades necessitem un punt on agafar-nos per mirar les coses (els sentiments, les persones...) en perspectiva.
ResponEliminaQuin violoncel més ben tocat!
Com diria en Pau Riba quan vivia a Formentera:
Un avió lon cel
rascant la panxa del cel"
Allunyar-nos per veure on som, qui som o amb qui som...
EliminaHo sembla que toqui la panxa al cel, ho fa com els àngels.
Aferradetes, Xavier.
Buena imagen, que nos dice que la simetria, digan lo que digan, a veces es bella
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Ya sabes que a mí me gusta otro tipo de fotografía pero, de vez en cuando, hay algo que me atrapa y me lo llevo. 😉
EliminaAferradetes, amic.
ResponElimina·.
Un estupendo y condensado texto lleno de significado. Y si fuera es toda una declaración de intenciones.
La foto, y su perspectiva, fantástica.
Y esa lágrima, furtiva o no siempre encerrará un universo de puntos.
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Sí, el "si fos" está cargado de intenciones y silencios.
EliminaMe alegra que os guste la música a todos.
¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Alfonso.
Miré ese punto y cerré los ojos como ella ... la escuché. Gracias por este buen comenzo de día. Inmensa foto.
ResponEliminaBuen miércoles. Cuídate.
Un abrazo.
Cierto, es una hermosa forma de comenzar el día.
Elimina¡Gracias, cuidaros!
Aferradetes, Laura.
Y ..... ?
ResponEliminaSi parece un punto de lejos y cuando te acercas es un agujero de gusano?!!!
Es un buen punto para meditar Pau.
Me gustó lo escrito junto con la foto, se complementan excelentemente.
Te mando un abrazote Pau 😘🤗👋
Cuando hay un "y si", siempre comporta un riesgo, si te atreves. Y si fuera un agujero de gusano... cruzándolo podrías aparecer en el sitio o el momento que deseas, no?.😉
EliminaMe gusta muchísimo que aparezcas por aquí... es como si hubieras atravesado ese punto. ¡Muchas gracias!.
Abrazote, Lu.🤗😘💖