14 de juny 2021

MEL


I de tant en tant, la vida 

es mostra dolça com la mel,

voldries aturar l'instant,

gairebé ni te n'adones 

i tornes a la crua realitat

de les hores mortes.

[Juny ~ 2021]

28 comentaris :

  1. Diuen que dura poc l'alegria a la casa del pobre.
    Doncs això.

    Petons.

    ResponElimina
  2. Qué bonita foto, un instante precioso.
    El poema es tan cierto como bello.
    Si todo va bien, espero el viernes ver a Zenet y a Machado (trompetista) al cual conozco y que es un musicazo.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desde una de las ventanas de casa, mirando al edificio de enfrente. No sabía si me daría tiempo a preparar la cámara, pero sí, lo conseguí.
      Ya que tienes esa "suerte", dales un gran abrazo de mi parte. 😉

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  3. Per això cal gaudir del moment, aquest instant en què ens hi va la vida, abans de perdre en aquest riu amarg de la hores mortes.

    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són tan pocs que millor gaudir-los amb tota la seva intensitat.

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  4. Un text magnífic per a una gran foto.
    Aferradetes i bona setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!

      Bon vespre, aferradetes.

      Elimina
  5. Me encanta esta entrada.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un placer tenerte de nuevo por aquí.

      ¡Gracias!
      Besos.

      Elimina
  6. Una foto preciosa i un poemet encisador...Segur que aquesta noia avui voldria aturar aquest instant, doncs sembla que la vida se li mostra dolça com la mel! Potser en tindrà molts d'instants com aquest!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se la veia molt contenta, suposo que per a ella era un instant dolç. Si en tindrà més?... jo espero que molts més.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  7. Hores mortes que caldria que les veiéssim com un "ara és així" i intentar aprofitar-les a l'espera que torni un temps en que ens veiem impulsats a reviure-les.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és que són així i, per molt que ho vulguem, no les poden canviar per moments dolços. Aprofitar-les?, segurament és el que fem, encara que no sigui l'opció més bona.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  8. Que instante tan hermoso,
    el que haz captado, bello
    todo.

    Besitos dulces

    Siby

    ResponElimina
  9. Que bonic tot: foto, paraules i música. Cal viure els instants dolços que se'ns presentin, i recordar-los quan vinguin els més feixucs, perquè pesin una mica menys potser.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que fem, gairebé, tots. Primerament viure'ls i, desprès, atresorar-los per quan vinguin els menys bons.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  10. Un conjunt de quatre coses ben boniques: fotografia, poema, mñusica i somriure feliç.
    M'agrada molt tot el conjunt.

    Em fas pensar que tal com atresorem els bons moments, seria bonic que ens poguéssim veure la cara que fem quan sentim felicitat. Podem recordar el sentiment, però t'imagines que poguéssim veure'ns a nosaltres mateixos, una expressió com la de la noia de la foto? Segur que immediatament se'ns posaria la mateixa...
    Aferradetes somrients, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic amb tu, segurament que se'ns posaria la mateixa cara, recordant més intensament l'instant, la conversa i/o els fets.

      Moltes gràcies!
      Aferradetes i mil somriures, preciosa.

      Elimina
  11. Es una bonica fotografia, sa lluna !!
    Tinc una amiga, a qui sempre li dic que té mirada de mel... me l'has fet recordar !.
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té el somriure als ulls.
      M'has fet pensar...

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  12. Ja de ben joves, escoltàvem la gent gran advertint-nos que havíem de gaudir la vida, que passa com un llamp.
    Ho intentàrem. Mai sabrem si ho podríem haver fet millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tots hem passat per això que dius, quan et vols assabentar ja és un poc tard... segurament jo sí ho podria fet millor.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  13. Però les hores mortes t'han d'ajudar a gaudir més els moments mel, per comparació! Així no els subestimes ni els deixes escapar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No què va!, ni els subestimo ni els deixo escapar... en vull més.

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  14. Preciosa la foto y las palabras. Disfrutemos bien de esos instante.
    Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay que disfrutar mucho de esos momentos, no sabemos para cuando los próximos.

      Gracias, Laura.
      Un abrazo.

      Elimina

Benvinguts al racó!