Pel pas del temps se'ns esborren molts moments, en el record o en la memòria. Se'ns esborra als ulls la mirada per les llàgrimes, siguin de dolor o d'alegria. Quant som massa joves, se'ns esborra l'amor als pares. Per la vellesa o per la malaltia, se'ns esborren les nostres faccions. Ens anem esborrant quan no ens posem a la pell d'un altre. Ens esborrem, lentament, quan cedim en les nostres fronteres. . .
Quan la vida es torna borrosa,
sempre pots ajustar la velocitat
o revisar el teu enfocament...
És cert.
ResponEliminaEl temps i tantes coses ens esborren sense pietat.
Ens queda el nom i poca cosa més.
Petons.
Tens raó.
EliminaEl nom i... els anys.
Petonets, Xavi.
Muy bonita la foto para esa gran reflexión, el tono y el desenfoque le da un toque retro total.
ResponEliminaAmy fantástica
Un abrazo
Acorde a mi época. 😉
EliminaAunque nos haya quedado su voz, se perdió una gran cantante.
¡Gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Els records es van esborrant lentament, després d'una cortina de fina pluja anomenada temps.
ResponEliminaAferradetes!
Molt bell el teu pensament.
EliminaSi m'ho permets jo hi afegiria que, de vegades, plou a bots i barrals.
Aferradetes, Alfred.
Amb la edat, has de anar corregint la visió de les coses i les persones.
ResponEliminaBen dit !.
Cada any ens dóna una visió nova de les coses o persones, com també nosaltres a l'inrevés. Per això és important ajustar o revisar.
EliminaAferradetes, Artur.
Totalment d'acord amb el que expresses amb paraules encertadíssimes. Per això, més que mai, cal aprofitar el temps i gaudir dels bons moments. Carpe diem!
ResponEliminaPer cert, la foto, una vegada més, una preciositat!
Aferradetes
Per la meva experiència puc dir què la vida és l'ara mateix. En un segon et pot canviar del tot.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Aquesta foto casa molt bé amb el tema, les fas tu?
ResponEliminaEs veritat que de mica en mica se'ns esborren els recorts i fins i tot la fesomia, però quan ens n'adonem podem agaar un retolador de vida i repasar-ho tot abans que desaparegui, així durarà més...
Que quan et miris al mirall, no et vegis pas borrosa.
Petonets, bonica.
Totes les fotos són meves, sí. 😉
EliminaUn retolador de vida, quina cosa més original. T'he de dir que quan estic davant el mirall (la majoria de vegades, sense ulleres), hi veig molt borrós...
Aferradetes, Roser.
El text, com sempre, en concordança amb la foto, que transmet molt.
ResponEliminaI és cert que hi ha coses que no podem evitar com quan arribem a la vellesa o hi ha alguna malaltia... però allò que sí que està a les nostres mans estaria bé adonar-se'n i corregir-ho, com per exemple quan no som capaços de posar-nos al lloc dels altres. El primer pas seria aquest, adonar-se'n i després revisar l'enfocament i tenir capacitat de desenvolupar més empatia.
Aferradetes, nina
Aquest són els errors més grans que veig en la nostra societat, no ser capaços de posar-nos a la pell de l'altre, la incapacitat de demanar perdó o de perdonar-nos, fer tot el possible per a cuidar-nos mútuament...
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Es esborrem quan ens fem grans, és una veritat com un temple i poca cosa hi podem fer. Ens esborrem quan cedim en les nostres fronteres... també, també, però en això hi podem fer més. No dic pas que sigui fàcil, que no ho és, però podem intentar posar els límits més ben posats. Un post borrós, però que t'ha quedat ben rodó, i preciós tot plegat.
ResponEliminaAferradetes que no s'esborrin
Hem d'intentar-ho... almenys intentar-ho. És complicat posar límits si estimes, però és millor posar-los, sobretot si estimes. Ajustar-los i/o revisar-los.
EliminaGràcies, preciosa!.
Aferradetes permanents.
Un bon pensament.
ResponEliminaTambé, quan recordem exactament les imatges del passat però no sentim ja cap emotivitat en coses que sí l'havien tinguda al seu moment, tot i el record nítid, això també és un veure-hi borrós.
Bon vespre,
PODI-.
És una altra manera de veure-ho, tot i que també es podria dir així.
EliminaAferradetes, Carles.
Com altres comentaristes, haig de dir que estic tand'acord amb el que dius que no hi puc afegir res més. I que per l'edat que tinc, alguna cosa, involuntàriament, se'm comença a esborrar.
ResponEliminaPel que fa a la Amy Winehouse: que bé cantava... que bé canta!
De totes les que he dit, no crec que es facin voluntàriament, se'ns esborren sense més. N'hi ha que no tenen solució, però altres sí.
EliminaEns ha deixat la seva magnífica veu.
Aferradetes, Xavier.
Me gusta la forma en que has descripto algo tan triste y que no advertimos...pero que es real.. un texto precioso para recapacitar. un abrazo grande
ResponEliminaSe nos borran tantas cosas que deberíamos estar un poco más atentos.
Elimina¡Gracias, Eli!
Aferradetes.
Això anava a dir, vols dir que no toca ja revisió de l'oculista...?
ResponEliminaA mi o a tu? 😉
EliminaEstà feta a posta.
Aferradetes, Xexu.