Tant les albades com les postes són precioses, els colors que ens regalen són per admirar, fotografiar i escriure belles paraules, com les teves. Molt maca, aquesta aubada. Aferradetes, bonica
Tinc un castell davant de casa i, a l'estiu, hi solen fer festes fins molt tard. Aquest dia no em podia dormir (pel "bumba-bumba") i vaig aprofitar per fer fotos. A mi també m'agrada dormir força.
Preciosa aquesta aubada o albada que diem nosaltres. Veus sortir el sol des de la finestra? que bé...Jo el veig pondres, però no sortir i això que tinc una finestra a sol ixent, però un bloc de pisos em tapa la sortida... Aquesta música de violoncel és meravellosa i s'adiu molt amb la foto! Bona setmana, Lluneta.
Realment la vaig veure des del balcó i va ser preciosa. Per contra la posta no la puc veure des de casa, ho fa darrera del pis on visc. És una cançó composta pel cantautor italià Lucio Dalla i dedicada al tenor, igualment italià, Enrico Caruso.
Jo també veig poques aubades. A casa meva veiem el costat de la posta, però si vaig a passejar de bon matí, a l'hivern a vegades en pesco alguna. Trobo que tenen més màgia, encara, que les postes, per bé que totes m'agraden de mirar.
Tant les aubades com les postes tenen una màgia especial. Des de casa no en puc veure moltes, quan surt jo estic adormida i quan es pon no se'l veu. El dia de la foto vaig quedar molt impressionada per tot el que vaig veure.
Los amaneceres son siempre un espectáculo y este es de los buenos. Tus versos lo hacen más bonito aún si cabe y la música...con una foto así seguro que podría haber puesto muchos temas y es que hay tanta buena música. Un abrazo
La letra de la canción es muy triste, sólo con el estribillo describe toda su belleza: Te voglio bene assai Ma tanto, tanto bene, sai, È una catena ormai, Che scioglie il sangue dint’e vene, sai. Cierto, afortunadamente, tenemos muy buena música para expresar cualquier sentimiento, cualquier emoción.
El matí, que segurament s'alza primer per la teva banda, ens ofereix aquestes boniques tonalitats.
ResponEliminapodi-.
Uns colors magnífics pels qui matinen.
EliminaAferradetes, Carles.
Molt maco!
ResponEliminaPetonets.
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Alfred.
Bella composicion en torno a esos bellos tonos calidos de la imagen
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Moltíssimes gràcies, amic.
EliminaAferradetes.
Quina finestra tan privilegiada!!!... rep llum de vida, i a més inspira bons poemes.
ResponEliminaPetons.
Realment és un balcó, però sí que és inspirador.
EliminaPetonets, Xavi.
M'encanten aquests "poemets" tan plens de sensibilitat.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Des que es veuen els primers raigs de sol entre el Mediterrani i Menorca, és així com ho veig des d'aquest punt
ResponEliminaAferredetes i un petonet
Era poc abans de les set quan vaig fer aquesta foto, gairebé única perquè a aquestes hores no estic desperta mai. 😉
EliminaAferradetes de tornada.
Tant les albades com les postes són precioses, els colors que ens regalen són per admirar, fotografiar i escriure belles paraules, com les teves. Molt maca, aquesta aubada.
ResponEliminaAferradetes, bonica
Les aubades gairebé no les veig, aquest dia em costava dormir i vaig aprofitar per fer fotos.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Sóc més de postes que d'albades. Digue'm dormilega...
ResponEliminaTinc un castell davant de casa i, a l'estiu, hi solen fer festes fins molt tard. Aquest dia no em podia dormir (pel "bumba-bumba") i vaig aprofitar per fer fotos. A mi també m'agrada dormir força.
EliminaAferradetes, Risto.
Les albes són maques, però les postes encara més...
ResponEliminaLes postes més maques que he vist han estat enfront a la mar.
EliminaAferradetes, Helena.
Una bona fotografia càlida. Com el poema.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAferradetes, Xavier.
Preciosa aquesta aubada o albada que diem nosaltres. Veus sortir el sol des de la finestra? que bé...Jo el veig pondres, però no sortir i això que tinc una finestra a sol ixent, però un bloc de pisos em tapa la sortida...
ResponEliminaAquesta música de violoncel és meravellosa i s'adiu molt amb la foto!
Bona setmana, Lluneta.
Realment la vaig veure des del balcó i va ser preciosa. Per contra la posta no la puc veure des de casa, ho fa darrera del pis on visc.
EliminaÉs una cançó composta pel cantautor italià Lucio Dalla i dedicada al tenor, igualment italià, Enrico Caruso.
Aferradetes, Roser.
Jo també veig poques aubades. A casa meva veiem el costat de la posta, però si vaig a passejar de bon matí, a l'hivern a vegades en pesco alguna. Trobo que tenen més màgia, encara, que les postes, per bé que totes m'agraden de mirar.
ResponEliminaUn poema dolcet, amb gust de suc de taronja.
Tant les aubades com les postes tenen una màgia especial. Des de casa no en puc veure moltes, quan surt jo estic adormida i quan es pon no se'l veu. El dia de la foto vaig quedar molt impressionada per tot el que vaig veure.
EliminaGràcies, Carme.
Aferradetes.
Hermoso todo lo que puede despertar en nosotros y sugerir la belleza de un amanecer.
ResponEliminaAbrazo grande y feliz noche de domingo
Aparte de su gran belleza, cada día es un nuevo comienzo para todos nosotros.
EliminaFeliz noche, Eli.
Abrazote.
Los amaneceres son siempre un espectáculo y este es de los buenos. Tus versos lo hacen más bonito aún si cabe y la música...con una foto así seguro que podría haber puesto muchos temas y es que hay tanta buena música.
ResponEliminaUn abrazo
La letra de la canción es muy triste, sólo con el estribillo describe toda su belleza:
EliminaTe voglio bene assai
Ma tanto, tanto bene, sai,
È una catena ormai,
Che scioglie il sangue dint’e vene, sai.
Cierto, afortunadamente, tenemos muy buena música para expresar cualquier sentimiento, cualquier emoción.
Gracias!
Aferradetes, Fernando.