11 de juny 2021

AUBADA


Surt ara just per sa finestra,

bes sa llum de s'aubada,

m'escalfa i m'engronsa,

mentre es paisatge s'omple 

de grocs i suc de taronges.

[Juny ~ 2021] 

28 comentaris :

  1. El matí, que segurament s'alza primer per la teva banda, ens ofereix aquestes boniques tonalitats.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns colors magnífics pels qui matinen.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  2. Molt maco!

    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Bella composicion en torno a esos bellos tonos calidos de la imagen
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, amic.

      Aferradetes.

      Elimina
  4. Quina finestra tan privilegiada!!!... rep llum de vida, i a més inspira bons poemes.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és un balcó, però sí que és inspirador.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  5. M'encanten aquests "poemets" tan plens de sensibilitat.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!

      Aferradetes.

      Elimina
  6. Des que es veuen els primers raigs de sol entre el Mediterrani i Menorca, és així com ho veig des d'aquest punt
    Aferredetes i un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era poc abans de les set quan vaig fer aquesta foto, gairebé única perquè a aquestes hores no estic desperta mai. 😉

      Aferradetes de tornada.

      Elimina
  7. Anònim12.6.21

    Tant les albades com les postes són precioses, els colors que ens regalen són per admirar, fotografiar i escriure belles paraules, com les teves. Molt maca, aquesta aubada.
    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les aubades gairebé no les veig, aquest dia em costava dormir i vaig aprofitar per fer fotos.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Sóc més de postes que d'albades. Digue'm dormilega...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc un castell davant de casa i, a l'estiu, hi solen fer festes fins molt tard. Aquest dia no em podia dormir (pel "bumba-bumba") i vaig aprofitar per fer fotos. A mi també m'agrada dormir força.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  9. Les albes són maques, però les postes encara més...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les postes més maques que he vist han estat enfront a la mar.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  10. Una bona fotografia càlida. Com el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  11. Preciosa aquesta aubada o albada que diem nosaltres. Veus sortir el sol des de la finestra? que bé...Jo el veig pondres, però no sortir i això que tinc una finestra a sol ixent, però un bloc de pisos em tapa la sortida...
    Aquesta música de violoncel és meravellosa i s'adiu molt amb la foto!
    Bona setmana, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment la vaig veure des del balcó i va ser preciosa. Per contra la posta no la puc veure des de casa, ho fa darrera del pis on visc.
      És una cançó composta pel cantautor italià Lucio Dalla i dedicada al tenor, igualment italià, Enrico Caruso.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  12. Jo també veig poques aubades. A casa meva veiem el costat de la posta, però si vaig a passejar de bon matí, a l'hivern a vegades en pesco alguna. Trobo que tenen més màgia, encara, que les postes, per bé que totes m'agraden de mirar.

    Un poema dolcet, amb gust de suc de taronja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant les aubades com les postes tenen una màgia especial. Des de casa no en puc veure moltes, quan surt jo estic adormida i quan es pon no se'l veu. El dia de la foto vaig quedar molt impressionada per tot el que vaig veure.

      Gràcies, Carme.
      Aferradetes.

      Elimina
  13. Hermoso todo lo que puede despertar en nosotros y sugerir la belleza de un amanecer.
    Abrazo grande y feliz noche de domingo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aparte de su gran belleza, cada día es un nuevo comienzo para todos nosotros.

      Feliz noche, Eli.
      Abrazote.

      Elimina
  14. Los amaneceres son siempre un espectáculo y este es de los buenos. Tus versos lo hacen más bonito aún si cabe y la música...con una foto así seguro que podría haber puesto muchos temas y es que hay tanta buena música.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. La letra de la canción es muy triste, sólo con el estribillo describe toda su belleza:
      Te voglio bene assai
      Ma tanto, tanto bene, sai,
      È una catena ormai,
      Che scioglie il sangue dint’e vene, sai.
      Cierto, afortunadamente, tenemos muy buena música para expresar cualquier sentimiento, cualquier emoción.

      Gracias!
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina

Benvinguts al racó!