La memòria és com una xarxa: un la troba plena de peixos al treure-la de la riera, però a través d'ella passaren centenars de quilòmetres d'aigua sense deixar rastre.
(Oliver wendell Holmes)
Fil i agulla
en els teus dits,
el ulls cansats
i el sol com aliat.
Varat al moll,
ja no sents
la vella companyia
en la pell dels vius.
[Juny ~ 2021]
El poema embolcalla la fotografia. La música molt ben escollida. Tot el conjunt el trob excel·lent.
ResponEliminaEm fas contenta, gràcies!
EliminaAferradetes, Xavier.
Es poden cansar els dits,
ResponEliminaennuvolar els ulls,
patir el sol a la pell,
però contemplant l'aigua,
seguiré viu.
M'agrada la Diana Krall.
Petonets!
L'aigua ens dóna vida, tan sols al contemplar-la.
EliminaGràcies, Alfred!
Petonets.
Quanta tristor i desesperança, sa lluna. Tot i així, quanta veritat en la frase de l'escriptor i quanta bellesa en el teu poema.
ResponEliminaAferradetes, Paula!
La veritat no sempre és maca...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Tresa.
Poema i reflexió encertadíssimes, acompanyant una magnífica imatge.
ResponEliminaAferradetes i bona setmana
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaBona setmana per a tu també.
Aferradetes.
Lindo.
ResponEliminaY Diana Krall, inmensa como de costumbre.
Besos
Cierto, es una maravilla de artista.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, Eric.
La imagen es preciosa, un momento auténtico tomado con mucha belleza.
ResponEliminaTanto la cita como tu poemita son estupendos y no pueden ir mejor a la imagen.
Me encanta esa mujer, borda ese standard
Un abrazo
La belleza de la foto está en él mismo, en su naturalidad. Como a mí me gustan los retratos, sin que se den cuenta, ser ellos mismos sin poses artificiales.
EliminaDiana Krall es una "crack" para esas cosas.
¡Gracias, Fernando!
Aferradetes.
Els anys i la memòria caminen per mons diferents.
ResponEliminaTot i que hi ha excepcions.
Tant de bo sigui la nostra una altra excepció.
Petons.
Quan més la necessitem és quan la perdem.
EliminaEspero que no ens passi...
Petonets, Xavi.
Buen trabajo, amiga, en su conjunto. Todo un documento visual.
ResponEliminaUn abrazo
Muchísimas gracias.
EliminaAferradetes, amic.
Molt bonic i trist, alhora... hi ha d'haver de tot !
ResponEliminaÉs cert, la vida no sempre ens mostra la cara amable.
EliminaAferradetes, Artur.
Ostres, que bona la frase, quina bona metàfora! El poema em costa més d'interpretar.
ResponEliminaDoncs no sé el perquè, a veure si així:
EliminaFil i agulla en els teus dits, el ulls cansats i el sol com aliat. Varat al moll, ja no sents la vella companyia en la pell dels vius.
Sempre té relació amb la foto. Sí?
Aferradetes, Xexu.
Quina fotografia tan maca, espontània, captada en el moment just. I com sempre hi saps trobar les paraules i la música adients per acompanyar-la. Amb les teves paraules sí que ens fas sentir, almenys a mi, la teva companyia.
ResponEliminaAferradetes, bonica
Si t'he fet sentir la meva companyia, ja em dono per satisfeta.
EliminaMoltes gràcies, sempre agraïda per les teves paraules.
Aferradetes, nina.
Me encanta lo que te ha inspirado la imagen, es leer tus versos y sentir así la foto. Muy bonito.
ResponEliminaBesos.
Me gusta que te haya hecho sentir.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, María.
Estic mal connectada aquest cap de setmana. Només el mòbil respon a mitges. No puc escoltar la música, però demà, des de casa, ja ho faré.
ResponEliminaLa resta una meravella. La foto preciosa. El fragment tan profund i el teu poema amb tant de sentiment.
Gràcies Paula, aferradetes dolces.
Sé que tens posts programats, però no et veia comentar i això em tenia una mica preocupada. Sabent que estas bé, ja estic més tranquil·la.
EliminaGràcies a tu!
Aferradetes, preciosa.
M'agraden aquests poemes curtets i entendors...La foto preciosa i m'ha cridat l'atenció, perquè de cosir les xarxes estem acostumats a veure com ho fan les dones una foto feminista!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Generalment, sóc de poques paraules. 😉
EliminaM'has fet pensar... no és que n'hagi vist molts, però si sé que tots els que he vist en viu eren homes. En pelis o per la tele sí que he vist cosir les xarxes a dones... ara ja tinc una estona per rumiar.
Aferradetes, Roser.