21 de juny 2021

XARXA

La memòria és com una xarxa: un la troba plena de peixos al treure-la de la riera, però a través d'ella passaren centenars de quilòmetres d'aigua sense deixar rastre. 
(Oliver wendell Holmes)

Fil i agulla
 en els teus dits,
el ulls cansats
i el sol com aliat.
Varat al moll, 
ja no sents 
la vella companyia 
en la pell dels vius.
[Juny ~ 2021]

28 comentaris :

  1. El poema embolcalla la fotografia. La música molt ben escollida. Tot el conjunt el trob excel·lent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas contenta, gràcies!

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  2. Es poden cansar els dits,
    ennuvolar els ulls,
    patir el sol a la pell,
    però contemplant l'aigua,
    seguiré viu.

    M'agrada la Diana Krall.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua ens dóna vida, tan sols al contemplar-la.

      Gràcies, Alfred!
      Petonets.

      Elimina
  3. Quanta tristor i desesperança, sa lluna. Tot i així, quanta veritat en la frase de l'escriptor i quanta bellesa en el teu poema.
    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat no sempre és maca...

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Tresa.

      Elimina
  4. Poema i reflexió encertadíssimes, acompanyant una magnífica imatge.
    Aferradetes i bona setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Josep!

      Bona setmana per a tu també.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Lindo.

    Y Diana Krall, inmensa como de costumbre.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, es una maravilla de artista.

      ¡Muchas gracias!
      Besos, Eric.

      Elimina
  6. La imagen es preciosa, un momento auténtico tomado con mucha belleza.
    Tanto la cita como tu poemita son estupendos y no pueden ir mejor a la imagen.
    Me encanta esa mujer, borda ese standard
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. La belleza de la foto está en él mismo, en su naturalidad. Como a mí me gustan los retratos, sin que se den cuenta, ser ellos mismos sin poses artificiales.
      Diana Krall es una "crack" para esas cosas.

      ¡Gracias, Fernando!
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Els anys i la memòria caminen per mons diferents.
    Tot i que hi ha excepcions.
    Tant de bo sigui la nostra una altra excepció.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan més la necessitem és quan la perdem.
      Espero que no ens passi...

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. Buen trabajo, amiga, en su conjunto. Todo un documento visual.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  9. Molt bonic i trist, alhora... hi ha d'haver de tot !

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, la vida no sempre ens mostra la cara amable.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  10. Ostres, que bona la frase, quina bona metàfora! El poema em costa més d'interpretar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no sé el perquè, a veure si així:
      Fil i agulla en els teus dits, el ulls cansats i el sol com aliat. Varat al moll, ja no sents la vella companyia en la pell dels vius.
      Sempre té relació amb la foto. Sí?

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  11. Quina fotografia tan maca, espontània, captada en el moment just. I com sempre hi saps trobar les paraules i la música adients per acompanyar-la. Amb les teves paraules sí que ens fas sentir, almenys a mi, la teva companyia.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'he fet sentir la meva companyia, ja em dono per satisfeta.
      Moltes gràcies, sempre agraïda per les teves paraules.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  12. Me encanta lo que te ha inspirado la imagen, es leer tus versos y sentir así la foto. Muy bonito.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me gusta que te haya hecho sentir.
      ¡Muchas gracias!

      Besos, María.

      Elimina
  13. Estic mal connectada aquest cap de setmana. Només el mòbil respon a mitges. No puc escoltar la música, però demà, des de casa, ja ho faré.

    La resta una meravella. La foto preciosa. El fragment tan profund i el teu poema amb tant de sentiment.

    Gràcies Paula, aferradetes dolces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que tens posts programats, però no et veia comentar i això em tenia una mica preocupada. Sabent que estas bé, ja estic més tranquil·la.

      Gràcies a tu!
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  14. M'agraden aquests poemes curtets i entendors...La foto preciosa i m'ha cridat l'atenció, perquè de cosir les xarxes estem acostumats a veure com ho fan les dones una foto feminista!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Generalment, sóc de poques paraules. 😉
      M'has fet pensar... no és que n'hagi vist molts, però si sé que tots els que he vist en viu eren homes. En pelis o per la tele sí que he vist cosir les xarxes a dones... ara ja tinc una estona per rumiar.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!