28 de juny 2021

COMPLiCiTAT


Vull escriure un pensament,

barrejant totes les lletres,

construint paraules amb sentit,

com un trenet, una rere l'altra.

Sentir el plaer de pensar

en la furtiva complicitat.

[Juny ~ 2021]

30 comentaris :

  1. Beautiful photo that breathes serenity.
    Music fits perfectly into the whole.
    Greeting

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro molt que t'agradi, gràcies!

      Aferradetes, Liplatus.

      Elimina
  2. Tant de bo ho hagis aconseguit.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui com és dilluns, em costa més que altres dies. 😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  3. ¡Maco!

    És el tren de Sóller?

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ben bé, però sí que és el tramvia que va des de Sóller al moll. El tren de Sóller va des de Palma a Sóller i és més tapat.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
    2. Vaig estar vivint gairebé un any davant de l'estació de tren a Palma.
      Veient com sortien els trens. ;)
      Aferradetes!!!

      Elimina
    3. I m'imagino que com tornaven, també. 😉
      Curiós, molt curiós...

      Més aferradetes.

      Elimina
  4. I segur que escrius aquest pensament i molts més. Ara ja ens has regalat un poemet amb molt de sentit.
    I la fotografia i la música de piano molt maques.

    Aferradetes, Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha dies que escrius més fàcilment que d'altres, però sempre ho intento.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  5. A las que se os da fácil es una bendición.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso mismo pienso yo, para los que se les da fácil és un gran regalo. No, no es mi caso, te lo aseguro.

      Petons, Erik.

      Elimina
  6. Una entrada muy interesante, tanto la foto con la mujer del sombrero en el tren, como el poema tan ingenioso que es el tronco de de la entrada.
    El blues gamberro es tan bueno como el nombre.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que le estaba entrando sueño, era hora de comer y el sol apretaba un poco.
      En la entrada de hoy todo vino al revés, estaba escuchando el blues cuando me puse a garabatear en un folio, al final puse la foto. 😉
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  7. tomeu28.6.21

    Hi és tot: prosa poètica, imatge fixa, imatges mòvils, música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica de tot, com m'agrada a mi fer els posts.

      Gràcies, Tomeu!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Estaria bé un cafè amb el meu llibre de torn. Una lectura interrompuda per l'agradable parada d'un tren cada pocs minuts, alçar la vista i veure quines persones pugen o baixen, alguns d'avui, d'altres d'ahir... I tornar al següent paràgraf.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona idea la teva, més o menys el que vaig fer jo aquell dia. Vaig estar una bona estona asseguda contemplant la gent que pujava i baixava del tramvia i fent-me històries d'allò més surrealistas.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  9. Dius que vols escriure un pensament. Ho has fet i de passada ens has fet pensar.
    Fa més de 40 anys vam ser a Sóller i ja vam veure aquest trenet... o l'altre. I vaig escoltar el solleric. Quin bell accent.
    M'agraden molts estils de música. I el blues un dels que més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fa quaranta anys ha canviat un poc, però encara guarda la seva essència. Tenen un accent especial per allà.
      El tipus de trens són dos, el que va de Palma a Sóller i el tramvia que et porta des de Sóller al moll. Els dos tenen més de cent anys.
      També gaudeixo molt amb els blues. 😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  10. M'encanten les paraules i la foto (Es el tren de Sóller?).
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el tramvia que va des de Sóller al moll.

      Gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Anònim29.6.21

    Un pensamiento, o el pensamiento, recreación circular, inicio y fin de todo, ya que con un pensamiento podemos poner en marcha todo el ingenio que está a nuestro alcance para llevar el pensamiento o idea a la praxis, además incluso mezclando palabras, construyendo palabras con, o sin sentido iniciamos esa recreación circular, Empezamos... y como bien dices sentir el placer de esa furtiva complicidad, en la que se unen mundos, y en esa unión se construye algo nuevo, distinto, diferente, y entonces, como dijo el poeta "Nosotros, los de antes, ya no somos los mismos", ( En realidad Nada es lo mismo)

    Salluneta me fascina tu desbordante creatividad

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res és com abans, ni tan sols des de fa un segon. I ja no parlo només de nosaltres, fins i tot els pensaments van canviant. Potser ja no som tan radicals o potser molt més, tal vegada més considerats o menys tolerants... tot dependrà de com vagin transcorrent les coses o com ho assimilem i aprenem, o com prenem les decisions davant un canvi...
      Quan una no té res més a fer, pensa o/i escriu. 😉

      Gràcies per ser-hi!
      faj

      Elimina
  12. No et calen ni totes les lletres ni totes les paraules per constuir els teus versos amb molt de sentit. Com un trenet, dius i m'has recordat l'Anton, que sempre anomenava trenets els seus poemes.

    Pensar és un plaer, escriure també i la complicitat el més gran plaer de tots. Visca!

    Una abraçada còmplice.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, l'Anton sempre utilitzava els trenets. A mi és el que em sembla, perquè una paraula et porta a l'altre i totes lligades, encadenades, com els vagons d'un tren, van arribant.
      Visca la complicitat!

      Aferradetes ben fortes, nina.

      Elimina
  13. Realment les paraules alineades al quadern semblen petits trenets i segur que podem escriure molts pensaments, procurem fer les línees ben rectes, perquè les paraules no descarrilin...
    I quines fotos tan precoses! Les fas tú?
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els pensaments com més rectes millor, tot i que de vegades semblin un embolic d'idees.

      Sí, les fotos on no hi posi el contrari, són fetes meves. És l'únic hobby que em puc dedicar en aquests moments i que em satisfà moltíssim, tot i estar molt lluny de fer bones fotos.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  14. Els versos són sempre un trenet amb molt de sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys pel qui l'escriu, aquesta és la intenció.

      Aferradetes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!