Tu no pots tornar enrere perquè la vida ja t'empeny amb un udol interminable, interminable... Et sentiràs acorralada, et sentiràs perduda o sola, potser voldràs no haver nascut, no haver nascut... Sí, tens raó, és una cançó què està relacionada amb el meu post.
Hace unos años me perdí por Granada... esta foto es de un paseo por La Alhambra. Está hecha con una Ricoh pequeña, por tanto la definición no es perfecta.
Sempre ens hauriem d'aturar per deixar anar coses, que a la llarga només ens dificulten el camí. És una foto maca, però en aquells moments no tenia la Nikon i té molt que desitjar.
Bonita toma, esas piedras tienen mucha historia... Así es como deberíamos actuar siempre, pero muchas veces nos cuesta soltar y nos aferramos a demasiados pesos. El tema de Fito es de los imprescindibles Un abrazo
Lo que sí era bonito era estar allí, tener toda la historia a tus pies. Gozar de esos maravillosos jardines... de todo en su conjunto. Nos aferramos hasta que nos damos cuenta que casi no podemos caminar. Es el momento de parar y ver, realmente, con que vale la pena seguir cargando.
Finalment estimar tot allò ue trobem digne de ser estimat, ens salva de tot. Comparteixo la teva manera de veure-ho, tot i que de mena em costa una mica deixar el llast, però se'n va aprenent, com tot.
Hi ha moltes coses que mereixen ser estimades i que ens fan caminar amb lleugeresa...Si deixem anar les coses negatives, segur que l'opresió ens deixarà respirar. Bon vespre, bonica.
El que més admiro d'una persona és la seva positivitat. Conec una senyora que ve al menjador, que ja pot caure trons i llamps que sempre té una paraula d'ànim... "demà farà millor", " no durarà més de dos dies", "ens ve bé un poc de fresca"... i sempre amb un gran somriure. Fins i tot si no es troba bé, sempre ho explica com si res. És cert, és més complicat respirar quan portes molta càrrega...
Tot dos, per separat, els tinc a la meva col·lecció de música què és molt ample. A mi em passa amb les diferents arts, m'agraden peces de molta gent i poden ser molt diferents entre si.
Un lugar precioso para disfrutarlo y recrearse en él. Me alegro que ya estés ben. Con ningua de las dos dosis de la vacuna me dió nada. Buen domingo Paula. Cuídate. Un abrazo.
Sigo con fiebre, no tanta como estos días pasados... bien. bien, aún no estoy y el brazo ni te cuento. Me la pusieron el día 1, creo que ya va siendo hora de volver a ser yo, porque entre la fiebre, la pérdida de apetito, los mareos y el brazo, yo ya he cumplido.
Et llegeixo mentre escolto "Palabras para Julia" cantada per Paco Ibáñez, i penso que la teva entrada i aquesta cançó estan força relacionades.
ResponEliminaTu no pots tornar enrere
Eliminaperquè la vida ja t'empeny
amb un udol interminable,
interminable...
Et sentiràs acorralada,
et sentiràs perduda o sola,
potser voldràs no haver nascut,
no haver nascut...
Sí, tens raó, és una cançó què està relacionada amb el meu post.
Gràcies per recordarme-la!
Aferradetes, Risto.
Me encanta esa foto. Me encanta perderme a ratos por esos lugares.
ResponEliminaBesos
Hace unos años me perdí por Granada... esta foto es de un paseo por La Alhambra. Está hecha con una Ricoh pequeña, por tanto la definición no es perfecta.
EliminaBesos, Erik.
Extraordinària foto per definir aquest llast que hem d'anar eliminant i prioritzant per tal de seguir endavant.
ResponEliminaAferradetes
Sempre ens hauriem d'aturar per deixar anar coses, que a la llarga només ens dificulten el camí.
EliminaÉs una foto maca, però en aquells moments no tenia la Nikon i té molt que desitjar.
Gràcies, Josep.
Aferradetes.
És l'única manera de tirar endavant.
ResponEliminaBe per el Goytisolo y el Paco.
Petonets!
Tot i que de vegades costa molt.
Elimina"Palabras para Julia" és un bellísim poema de Goytisolo i en Paco la cantava com ningú.
Aferradetes, Alfred.
Doncs jo he deixat anar tan llas que gairebé desaparec.
ResponEliminaPetons.
Cal fer neteja, però tampoc ens hem de passar.
EliminaPetonets, Xavi.
Bonita toma, esas piedras tienen mucha historia...
ResponEliminaAsí es como deberíamos actuar siempre, pero muchas veces nos cuesta soltar y nos aferramos a demasiados pesos.
El tema de Fito es de los imprescindibles
Un abrazo
Lo que sí era bonito era estar allí, tener toda la historia a tus pies. Gozar de esos maravillosos jardines... de todo en su conjunto.
EliminaNos aferramos hasta que nos damos cuenta que casi no podemos caminar. Es el momento de parar y ver, realmente, con que vale la pena seguir cargando.
Aferradetes, Fernando.
Ara mateix m'agradaria caminar per aquest racó tan especial i deixar anar tot allò que m'oprimeix, que ja no fa falta.
ResponEliminaAferradetes, bonica
Sí és un lloc molt especial, a més em porta molt bons records.
EliminaAlmenys s'ha d'intentar, per què portar més pes?
Aferradetes, nina.
Una bona i sana manera de fer !. La comparteixo :)
ResponEliminaDe vegades ens costa una mica més, però segur que és la millor manera.
EliminaAferradetes, Artur.
molt important anar tirant llast per navegar millor ! 👍 😀
ResponEliminaNavegar, literalment, jo no... em marejo moltíssim. 😉
EliminaAferradetes, Joan.
Finalment estimar tot allò ue trobem digne de ser estimat, ens salva de tot. Comparteixo la teva manera de veure-ho, tot i que de mena em costa una mica deixar el llast, però se'n va aprenent, com tot.
ResponEliminaAferradetes lleugeres, sense llast...
Penso (i crec no equivocar-me) que ens costa a tots. Com tu, en vaig aprenent a força de necessitar l'aire per a respirar...
EliminaAferradetes de cotó fluix.
Hi ha moltes coses que mereixen ser estimades i que ens fan caminar amb lleugeresa...Si deixem anar les coses negatives, segur que l'opresió ens deixarà respirar.
ResponEliminaBon vespre, bonica.
El que més admiro d'una persona és la seva positivitat. Conec una senyora que ve al menjador, que ja pot caure trons i llamps que sempre té una paraula d'ànim... "demà farà millor", " no durarà més de dos dies", "ens ve bé un poc de fresca"... i sempre amb un gran somriure. Fins i tot si no es troba bé, sempre ho explica com si res. És cert, és més complicat respirar quan portes molta càrrega...
EliminaBon dissabte, Roser!
Aferradetes.
La vida sigue siempre adelante... Nosotros no pintamos mucho en ella...
ResponEliminaMuy buena foto y muy bellas palabras, amiga
Por ello hay que pasar por ella lo más ligeros que podamos.
EliminaLa foto es de la vecina Granada. 😉
¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
I deixant d'aquesta manera espai per a noves coses, que no necessàriament hauria d'omplir-se de manera immediata.
ResponEliminapodi-.
Si te fixes, acabem omplint molt més ràpid del que ho fem per buidar.
EliminaAferradetes, Carles.
Molt xula la versió del Fito i l'Andrés, que em recordava algun dels clàssics dels Dire Straits dels inicis.
ResponEliminapodi-.
Tot dos, per separat, els tinc a la meva col·lecció de música què és molt ample. A mi em passa amb les diferents arts, m'agraden peces de molta gent i poden ser molt diferents entre si.
EliminaBona filosofia de vida!
ResponEliminaSi la duim a la pràctica serà millor, no creus?
EliminaAferradetes, Helena.
Un lugar precioso para disfrutarlo y recrearse en él.
ResponEliminaMe alegro que ya estés ben. Con ningua de las dos dosis de la vacuna me dió nada.
Buen domingo Paula. Cuídate.
Un abrazo.
Sigo con fiebre, no tanta como estos días pasados... bien. bien, aún no estoy y el brazo ni te cuento. Me la pusieron el día 1, creo que ya va siendo hora de volver a ser yo, porque entre la fiebre, la pérdida de apetito, los mareos y el brazo, yo ya he cumplido.
EliminaUn abrazo suave.
A mí me encanta caminar, perderme por las calles, y disfrutar de las vistas que tengo delante, de esa manera, te olvidas de los problemas.
ResponEliminaMuy bonita la imagen.
Un beso.
Buen sistema, si te vale. ¿Pero cuando llegas a casa los problemas se han ido o siguen ahí?.
Elimina¡Gracias, María!
Besos.
El problema és quan no ens adonem que alguna cosa o algú és llast i no som capaços de deixar-lo anar. És així com som esclaus.
ResponEliminaUn gran problema aquest, però si no ens adonem difícilment el podrem deixar anar. El més perillós és saber-ho i no ser capaç de deixar-ho.
EliminaAferradetes, Xexu.