Les "rondaies mallorquines" són contes populars de l'illa de Mallorca, de tradició oral, que passaven de boca en boca i de pares a fills.
Aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i fetes literals per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda sota el pseudònim d'en Jordi d'es Recó i que es publicaren a partir de 1880 amb el títol "Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Recó" en vint-i-quatre volums.
Com tot, malgrat haver estat sobrevalorades per uns i innecessàriament
vilipendiades per altres, les rondaies foren i són part de la identitat
cultural de les Illes Balears.
Es una manera de que no se pierdan en el olvido.
ResponEliminaBesos
Recuerdo, sentada en la falda de mi abuela, como se me abrían los ojos al escucharlas.
EliminaAferradetes, Erik.
Com totes les coses a preservar, hi haurà a qui els agradi i als altres els sembli una pèrdua de temps. Em quedo amb allò de "qui perd els orígens perd la seva identitat"
ResponEliminaAferradetes!
Estic d'acord amb tu, no perdem la identitat.
EliminaAferradetes, Alfred.
La frase es d'en Raimon.
Elimina:)
😉😚
EliminaA mi m'agraden molt les nostres rondalles tradicionals. Potser sí que no cal sobrevalorar-les, però sens dubte cal valorar-les com el que són: una part important de la nostra cultura que no ens hauríem de permetre deixar perdre.
ResponEliminaHe escoltat sencera "Es gegant de s'ermita" (un gegant que, tot i ser el dolent del conte, era massa bona fe, pobre :-D) i he vist que al mateix compte de Youtube n'hi ha una bona colla més de rondalles que m'agradarà anar descobrint. Gràcies pel regal!! :-)
N'hi ha un munt, fins a vint-i-quatre volums!. A més de poder escoltar-les al YouTube, també les podem llegir. Les vaig trobar al mercat i vaig fer un regal a un amic, no fa molt. Em va agradar moltíssim trobar-les, perquè em va dur a les tardes de diumenge amb la meva àvia.
EliminaGràcies a tu, per la paciència! 😉
Aferradetes, Mac.
No havia sentit parlar mai d'aquestes rondales.
ResponEliminaQue no es perdin mai aquestes tradicions.
Si perdem la nostra cultura, ho perdem tot.
Petons.
Com has pogut veure són com a petits contes, que ens explicava la meva iaia quan jo era molt petita... No podem perdre les nostres arrels.
EliminaPetonets, Xavi.
Que boniques i que innocents aquestes rondalles d'abans. M'ha agradat molt sentir la del gegant. Tens raó ni sobrevalorar-les ni menystenir-les, però sí conservar-les. Ho fem.pi . Gracis per la teva aportació!
ResponEliminaAferradetes de gegant!
Cert, molt innocents, però precisament aquí rau el seu encant. Pel meu gust, molt més maques que totes aquestes històries de tirs i guerres que mostren a la canalla, avui dia... en fi, em faig gran!.
EliminaGràcies a tu, Carme!
Aferradetes innocents. 😉
Bona i didàctica entrada. Sempre cal fer el necessari per tal que la cultura popular no caigui en l'oblit!
ResponEliminaAferradetes
Això van fer els meus padrins i els meus pares, com jo mateixa amb el meu fill. Què perduri més enllà, ja no ho tinc tan clar.
EliminaAferradetes, Josep.
Buen documento este que nos brindas del folclore de tus bellas islas...
ResponEliminaOjala estas cosas nunca se pierdan
Un abrazo
Ojalá que no se pierdan o que no se transformen en lo que no es!
EliminaAferradetes, amic.
Me parece algo que se debe cuidar para no perder, en algunos sitios, como Asturias, hay cosas parecidas, cuentos de pasaban de padres a hijos con personajes mitológicos.
ResponEliminaUn abrazo
Los cuentos son del patrimonio cultural de Mallorca. Tienen un tono moralizador, perteneciente a la época en que fueron transcritos. Los personajes son de Mallorca, viven en Mallorca y sus aventuras transcurren, en general, en Mallorca. Aunque tengan en ocasiones argumentos crueles, ensalzan virtudes como la sencillez, la honradez y la ayuda al prójimo.
EliminaMe temo que, hoy día, algún eslabón se ha perdido y que, a las nuevas generaciones, les importa muy poco todas las tradiciones.
Aferradetes, Fernando.
M'encanten les rondalles! Són un patrimoni extraordinari, i donen testimoni de la visió del món de la gent que ens va precedir. Al País Valencià, li devem molt a la tasca de recopilació que va fer el mestre Enric Valor, però per sort hi ha a hores d'ara molta més gent dedicada a evitar que, com tants altres aspectes de la nostra cultura popular, acaben perdent-se: com va dir Bernat Capó, "Cada volta que una dona major o un vell llaurador o pastor de la nostra ruralia mor, és com si un petita biblioteca s’esfondrés o esclatés en flames"... Moltes gràcies per dur-nos-en un exemple tan bonic :)
ResponEliminaI així és, cada cop que una persona major mor, es perden moltes històries amb ells. En les nostres mans està que no es perdi aquest patrimoni tan estimat.
EliminaGràcies a tu per apreciar-ho!
Aferradetes de bona nit.
Mentre hi hagi algú com tu interessat en matenir i perpetuar l'herència cultural, aquesta seguirà ben viva.
ResponEliminaEn tot cas és normal que la cultura d'un poble es transformi i evolucioni, i fins i tot que apareguin noves tradicions i altres es vagin perdent. És llei de vida.
És inevitable que se'n perdin algunes, però les persones que ens estimem la terra no hem de permetre que desapareguin.
EliminaAferradetes, Risto.
Es importantisimo e invaluable para las generaciones venideras encontrar espacios en donde se divulgue de alguna manera la tradicion y la cultura de un lugar, su acervo historico...ya que esa historia nos ha conformado, como pueblo, como personas en el aspecto individual y colectivo.. Nunca deben perderse!!!Muy buena tu entrada!!!Saludos y buena semana!!!
ResponEliminaTriste el pueblo que no conserve sus raíces, sus tradiciones y, con ello, su cultura. Nunca deberíamos perder nuestra identidad.
Elimina¡Gracias, Eli!
Aferradetes.
Com m'agraden les rondalles! M'has tret un somriure, i m'ha agradat molt escoltar la del gegant. Escoltaré les altres que hi ha publicades en aquest mateix compte de youtube, de mica en mica, per anar-les assaborint.
ResponEliminaAferradetes, nina
També les vaig escoltant i comparant amb les que me contava, la meva padrina, quan era petita. Són un tresor.
EliminaAferradetes, bonica.
A mi m'ha agradat molt aquesta rondalla mallorquina, al pobre gegant li va costar cara la gana no va poder menjar ni pollins, ni porcells, ni xots. ni el pastor, ni el formatge...
ResponEliminaVa acabar ben remullat i mai més va tenir gana!!!
Molt agradable escoltar la rondalla.
Petonets, Lluneta.
Els narradors tenen molta importància en aquestes coses. M'encanta com ho explica amb els sorolls i tot el que cal.
EliminaAferradetes, Roser.
També m'agerada molt la jota mallorquina i tota la cultura de ses Illes...
ResponEliminaGràcies, a mí també... què he de dir, és la meva terrona! 😉
EliminaMés aferradetes, nina.
Costa una mica d'entendre, aquest mallorquí!
ResponEliminaAmb la música de la foto deu guanyar molt. Jo de les illes conec les glosses que es fan espontàniament.
Ves per on, si xerram sa mateixa llengua!. 😉
EliminaI dic jo, si entens ses glosses també has d'entendre ses rondaies.
Avui xerrava de rondaies, havia de posar una rondaia, crec.
Aferradetes, nina.
Si no haguessin existit les rondalles orals no existiria la literatura. Sense paraula prèvia no hi hauria escriptura.
ResponEliminaTens tota la raó, sense paraula prèvia no hi hauria paraula escrita.
EliminaAferradetes, Xavier.
Pobre gegant ! :) Quina sort de guardar rondalles com aquestes, tot un tresor popular !.
ResponEliminaSalut :)
Molt innocent per voler ser gegant. 😉
EliminaSí, és un gran tresor per a noltros.
Aferradetes, Artur.
Escuché durante 8:27 minutos y disfruté de la voz, aunque no entendí ni una palabra ;-)
ResponEliminaY mi agradecimiento a Alfred por la cita de Bernat Capó.
Ho sento molt!. Si sabés bé l'anglès o l'alemany t'ho traduiria.🤷♀️
EliminaEl mallorquí diuen que és un dialecte del català, tot i així hi ha catalans que no ens entenen i pel que veig, tampoc els alemanys.😅
Aferradetes, Sean.