29 de juliol 2021

PORXADA


Caminant sota la porxada  
l'olor a pa tret del forn, envaeix 
tot l'espai de fusta i pedra.
Aixopluc de pluges sobtades,
s'omple de somnis acolorits.
Queda la intensitat de la tarda,
mentre els nens dibuixen desitjos
amb traços molt petits.
[Juliol ~ 2021]

36 comentaris :

  1. M'agraden molt les porxades, acollidores i si fan olor de pa acabat de coure encara més. Jo diria que aquesta és la meva olor preferida. Que no se'ns acabin mai els desitjos d'infant… un poema molt dolç.

    I la Sílvia Pérez Cruz, hi afegeix la seva intensitat tan preciosa i tan d'ella.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em porta al forn dels pares... ja saps!.
      Les porxades tenen el seu encant, tot i que per aquí no se'n veuen moltes.

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  2. M'agraden les teves paraules, em porten sensacions i també la veu de silvia cantant.

    Em fas recordar, l'olor de les ensaïmades recent fetes, en les matinades de Palma.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagina si tinguessis el forn a casa!.
      Les ensaïmades, les panades, els cocarrois, les coques de verdura, trempó o preves torrats... tot ben recent fet.

      Gràcies, Alfred!
      Aferradetes.

      Elimina
    2. Mmmmm!!!!!!!
      Totes i cadascuna d'elles em portaria a moments feliços.

      Aferradetes!!!

      Elimina
    3. ◠‿* molt significatiu aquest mmmmm!!

      Petonets.

      Elimina
  3. Com a la Carme a mi també m'agraden molt les porxades, quan vaig a un poble o ciutat on n'hi ha m'agrada passejar-hi i fotografiar-les.
    I amb aquest poemet tan tendre amb què l'acompanyes encara trobo la porxada més bonica. I que petits i grans trobem desitjos per dibuixar.

    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són com a monuments, oi? I quantes històries ens podrien contar!.
      Desitjos dibuixats com els nens, a traços molt petits... així potser s'acompleixin.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  4. M'has fet recordar una porxada de fa molts anys... dels meus estius al poble.
    Una porxada on em refugiava quan plovia...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta foto la vaig fer a la Bisbal d'Empordà, fa uns quants anys, en unes vacances...

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  5. Aquestes porxades amb comerços tradicionals sempre porten bons records carregats d'olors i sabors de tota la vida.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olors i sabors de quan érem petits... Comerços de tota la vida, cada cop ens en queden menys.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  6. Porxada, pluja i olor a pa... Enyor de tardor, diria. I amb la música perfecta per acompanyar-ho.

    (Els traços molt petits són els millors per a dibuixar els grans desitjos. Que haurien de ser tots, al cap i a la fi...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ganes de que fugi aquesta xafogor tan enganxosa. Porto quinze dies que no em puc posar a l'ordinador abans de les nou de la nit... ufff!
      Traços ben petits per així, potser, se puguin aconseguir tots.

      Aferradetes, Pep.

      Elimina
  7. Una imagen muy bonita, amiga... Podria haber sido captada en cualquier rincon de Castilla...
    Al final, digan lo que digan, no nos distinguimos tanto... (A todos nos gusta el olor a pan, entre otras cosas...)
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esta foto la tomé en la Bisbal d'Empordà (Girona). Conozco poco de Castilla, por ello no puedo llevarte la contraria. A mi me gustan las costumbres y las raíces de cada lugar, todo ello supone la riqueza de un pueblo... por tanto, ¡qué viva la diversidad!. 😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  8. Tienen un encanto especial ciertos soportales y yo tengo de esos, algunos, a mano.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mucho encanto tiene tu ciudad, por lo que he ido viendo en tus entradas.
      El único lugar que he visitado ha sido la ciudad de Mérida (hace un siglo ya) y me dejó boquiabierta...

      Besos, Erik.

      Elimina
  9. Una porxada preciosa que convida a aixoplugar-se de la pluja o resguardar-se de la calor, un lloc fantàstic perquè hi jugui la mainada i si a més se sent l'olor del pa acabat de sortir del forn, ens fa somniar...
    I si parlem de somnis...La Silvia Perez Cruz és de les cantants que més m'agraden i vestida de nit, la meva cançó preferida del seu repertori!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi vaig quedar una bona estona. per amarar-me de tot el seu encant.
      La Sílvia té una veu espectacular.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  10. Va ser que aparcàrem al costa de la porxada i en obrir la porta del cotxe ens va invair tot un aroma de la fàbrica de galetes de la qual vivia el poble. Anys després, no fa gaire, ni els cotxes entraven ja a la plaça amb porxos - plena de bars ara, d'altra banda - ni l'olor a galetes se sentia donat que la fàbrica l'havien col·locada als afores, molt més moderna.

    A Barcelona trobo a faltar uns porxos que no hem tingut mai sino de manera molt puntural.

    Abraçades.
    PODI-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva història podria ser ben bé la del meu poble, tot i que el poble vivia no només de les galetes, sinó també de les sabates (que ara estan totes tancades). La fàbrica de galetes és a les afores i quan couen tot el carrer olora a elles.
      A mi no em calia, tenia el forn a casa i podia olorar a pa o a galetes recent fetes cada dia.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  11. A Mèxic hi ha unes quantes ciutats d'arquitectura colonial i tenen moltes porxades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com no pots portar porxades, sí que pots fer fotos i mostrar-nos-les.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  12. Jo sóc una nena que dibuixa "desitjos amb traços molt petits", els de la poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els meus són de tota mena, tot i que també dibuixo amb traços ben petits.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  13. Que buenos recuerdos del pan recien hecho. Vivíamos en Cáceres enfrente de un horno nos despertaba su olor, no se olvida.
    Preciosa foto de esa hilera de piedra.
    Buen fin de semana. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagínate que el olor lo tienes en casa. Mi padre fue panadero.

      ¡Gracias, Laura!
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Me gustan esos momentos que describes, ese olor a pan recién horneado, esa tarde que va dibujando el tiempo, esos niños dibujando deseos... me haces sentir paz leyéndote, amiga, y la foto me encanta con esos soportales.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y en estos momentos huelo a tierra mojada, otro de esos olores que me transportan a mi infancia y que tanto me gustan.

      ¡Muchas gracias, María!.
      Besos.

      Elimina
  15. Anònim1.8.21

    Como siempre tu creatividad estimula y aviva nuestra imaginación, me ha venido a la mente este fragmento de poema de Gregorio Cantalapiedra, y al igual que tú evoca la niñez perdida (o no) como la madurez, soñando y diseñando nuevos caminos

    "Soportales de la plaza donde jugué siendo niño,
    en mi recuerdo se enlaza frases llenas de cariño.
    Los soportales de piedra como testigos del tiempo,
    allí no crece la hiedra ni apenas se siente el viento.
    Cuantos juegos infantiles corriendo bajo su techo,
    y con las lluvias fértiles el soportal era estrecho.
    Miradas llenas de sueños buscando nuevos caminos"

    Salluneta como siempre te digo, me fascina tu creatividad, sensibilidad a la vez que humanidad

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat amic, agrair-te sempre les teves amables paraules, com el fet de compartir amb nosaltres preciosos versos de grans poetes com aquest, desconegut per a mi però que sí expressa tot el que volia dir.

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Jota.

      Elimina
  16. Hay olores y aromas que despiertan recuerdos, esa memoria olfativa es muy curiosa.

    Bonito poema y precioso rincón.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, es muy peculiar.

      ¡Gracias, Enric!
      Aferradetes.

      Elimina
  17. M'he quedat a l'olor de pa acabat de fer. La situaria entre les meves preferides, mmm...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'agrada el pa, és una de les olors que queden ben gravades.

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina

Benvinguts al racó!