- Senyors, senyores, un poc d'ordre!, aquest és el darrer quadre que veurem per acabar l'exposició.
- What's this?
- Mon Dieu, c'est horrible!.
- No s'alterin, ara els hi explico. La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.
- Sembra un po' scuro...
- Silenci, si us plau!. Aquests humans eren els descendents de Noè i representaven la humanitat parlant una única llengua. Com que el cor dels humans era desobedient i malvat i en comptes d'adorar a Déu es preocupaven només d'ells mateixos, Déu va decidir frustrar aquest projecte. Va multiplicar el nombre de llengües perquè així no es poguessin comprendre entre ells i, per tant, haver d'aturar la construcció de la ciutat.
- ¿Y cómo puede ser eso, si nos entendemos perfectamente, no?.
- La humanitat, després d'això, va haver de dispersar-se arreu del món . . . I ara, vagin sortint, no s'oblidin que han de portar el tapa-boques fins que surtin del museu. Bon dia i moltes gràcies!.
- Com anat el grup, Mercè?.
- ffff,,, m'estic fent gran, Pere.!. Amb el jovent ja no puc. Com ho tenen tot avui dia, hi ha coses que per molt que els hi expliqui, no ho entenen.
- I això, què ha passat?
- Tu creuràs que tots porten el traductor en els auriculars, que tenen tota la tecnología al seu abast i encara no entenen la història de Babel?.
- Tranquil·la dona, tu ho has dit, són joves.
Je!! Y a saber que lleva mas de uno conectado a los auriculares.
ResponEliminaBesos
Todo menos el traductor. 😉
EliminaBesos, Erik.
Amb idiomes diferents i propòsits ben concrets, els humans sempre trobem manera d'entendre'ns,... si volem.
ResponEliminapodi-.
Tu ho has dit, si volem.
EliminaAferradetes, Carles.
O sigui, que la diversitat cultural és una maledicció bíblica ..... déu n'hi do
ResponEliminaSegons la biblia, així és. Això explica la guia. 😉
EliminaAferradetes, Manel.
Sí es que lo de las lenguas lo hacen para fastidiar.
ResponEliminaAferradetes!
A veure qui la diu més grossa. 😉
EliminaAferradetes, Alfred.
Per entendre les coses, el primer que cal és voluntat d'entendre-les. I és cert que, més d'una vegada, aquesta voluntat manca en alguns joves... i també en alguns grans.
ResponEliminaBen trobat el relat. Felicitats!
Avui dia amb tota la tecnologia que hi ha, no hi hauria d'haver cap problema per entendre'ns. Quan jo era petita, amb els diccionaris tampoc. Fins i tot el llenguatge de signes pot anar bé... Però crec que no és problema de les llengües, més aviat de les persones.
EliminaGràcies, Mac!
Aferradetes.
La maledicció de Babel, persisteix en el temps ! hehehe ni ara, ens entenem !!
ResponEliminaSalut :)
Quan un parla de taronges i l'altra de peres i no s'escolten, no hi ha manera de treure res en clar.
EliminaSalut i aferradetes, Artur.
No voldria ser guia... em sortiria el Justiniano o el Terremoto Crazy i podria passar de tot.
ResponEliminaPetons.
M'has fet riure i això que fa una xafogor que te treu les ganes. Sol passar a qui estan de cara al públic, que hi ha clients que millor perdre'ls. 😉
EliminaPetonets pels tres.
Jeje! Muy bueno y deja que empiecen a implantar los "chips"...
ResponEliminaUn abrazo
Espero no verlo, aunque con lo rápido que va todo ésto... no sé yo!
EliminaAferradetes, Fernando.
Un nou relat totalment actual i amb el toc d'humor necessari.
ResponEliminaCelebro que estiguis millor de la vacuna, a mi la segona dosi no m'ha afectat gens ni mica.
Sobre el comentari (molt divertit) que em vas fer l'altre dia sobre el carrer dels Canvis Nous, t'explico a grans trets la història d'aquest carrer. Al segle XII i havia el carrer dels Canvis (Vells) on s'hi podien trobar tots els canvistes de moneda del regne. Això si, les lleis eren molt estrictes i si enxampaven algú en qualsevol tipus de corrupció anava a la presó i quan sortia no podia tornar a obrir el negoci al carrer dels Canvis (Vells). Aleshores es va crear el Carrer dels Canvis Nous per aquest tipus de comerciants rehabilitats, que evidentment no tenien el prestigi dels del Carrer dels Canvis Vells. Perdona el rotllo.
Aferradetes
M'ha semblat una història molt interessant. Això vol dir que tots els comerciants del Carrer dels Canvis Nous ja estaven ben marcats. 😉
EliminaGràcies, Josep!
Aferradetes.
Malauradament, els avenços de la tècnica no són suficients per entendre'ns. És més, a vegades ens fan anar enrere. I no dic que no siguin bons, sinó que no en fem l'ús correcte.
ResponEliminaDe fet, jo crec que no depèn de les llengües que parlem, sinó més de les ganes d'entendre'ns. La tècnica ajuda o no depenent de la nostra habilitat.
EliminaAferradetes, Tresa.
Segons la història, volien construir una torre que arribés fins el cel...
ResponEliminaEl problema és que de vegades tampoc ens entenem, parlant la mateixa llengua!!!
Bona setmana, bonica.
És qüestió de no voler escoltar. Moltes vegades hi ha persones massa radicals i fa que no escoltin als que no tenen les seves idees.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
Sí que costa, sí, d'entendre'ns i no sempre a causa de les llengües. Ben sovint les causes són ben bé unes altres, infinites, inacabables,sempre en surten de noves. Les persones humanes som bastant desastres...
ResponEliminaAferradetes de Bon dia!
Gairebé mai per les llengües, diria jo. La principal, no saber escoltar. La llista és infinita, com bé dius tu.
EliminaAferradetes, preciosa.
Bé, no és cap novetat que la humanitat no n'aprèn mai!
ResponEliminaSom caparruts de mena i no parlo de la grandària.
EliminaAferradetes, Xexu.
Fins i tot parlant la mateixa llengua hi ha qui s'entesta a jugar al "joc dels disbarats"
ResponEliminaAmb lo fàcil que és parlar clar i català, sense embuts. És l'única manera per entendre'ns.
EliminaAferradetes, Xavier.
M'agrada "¿Y cómo puede ser eso, si nos entendemos perfectamente, no?": els castellans sempre pensant que amb el castellà vas a tot arreu!
ResponEliminaSi ho pensen així, ja s'hi trobaran.
EliminaAferradetes, Helena.
Ben parit, lo text.
ResponEliminaHi trobo moltes semblances del que em passa a classe ;-)
Ho crec! 😉
EliminaAferradetes, Montse.