01 de juliol 2021

LLAST



Quan la vida m'oprimeix, 
deixo anar llast i segueixo caminant,
despullant-me de les capes supèrflues,
estimant tot quant mereix ser estimat.
[Juliol ~ 2021]

36 comentaris :

  1. Et llegeixo mentre escolto "Palabras para Julia" cantada per Paco Ibáñez, i penso que la teva entrada i aquesta cançó estan força relacionades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu no pots tornar enrere
      perquè la vida ja t'empeny
      amb un udol interminable,
      interminable...
      Et sentiràs acorralada,
      et sentiràs perduda o sola,
      potser voldràs no haver nascut,
      no haver nascut...
      Sí, tens raó, és una cançó què està relacionada amb el meu post.

      Gràcies per recordarme-la!
      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  2. Me encanta esa foto. Me encanta perderme a ratos por esos lugares.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hace unos años me perdí por Granada... esta foto es de un paseo por La Alhambra. Está hecha con una Ricoh pequeña, por tanto la definición no es perfecta.

      Besos, Erik.

      Elimina
  3. Extraordinària foto per definir aquest llast que hem d'anar eliminant i prioritzant per tal de seguir endavant.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ens hauriem d'aturar per deixar anar coses, que a la llarga només ens dificulten el camí.
      És una foto maca, però en aquells moments no tenia la Nikon i té molt que desitjar.

      Gràcies, Josep.
      Aferradetes.

      Elimina
  4. És l'única manera de tirar endavant.

    Be per el Goytisolo y el Paco.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que de vegades costa molt.

      "Palabras para Julia" és un bellísim poema de Goytisolo i en Paco la cantava com ningú.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  5. Doncs jo he deixat anar tan llas que gairebé desaparec.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal fer neteja, però tampoc ens hem de passar.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  6. Bonita toma, esas piedras tienen mucha historia...
    Así es como deberíamos actuar siempre, pero muchas veces nos cuesta soltar y nos aferramos a demasiados pesos.
    El tema de Fito es de los imprescindibles
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo que sí era bonito era estar allí, tener toda la historia a tus pies. Gozar de esos maravillosos jardines... de todo en su conjunto.
      Nos aferramos hasta que nos damos cuenta que casi no podemos caminar. Es el momento de parar y ver, realmente, con que vale la pena seguir cargando.

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  7. Ara mateix m'agradaria caminar per aquest racó tan especial i deixar anar tot allò que m'oprimeix, que ja no fa falta.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí és un lloc molt especial, a més em porta molt bons records.
      Almenys s'ha d'intentar, per què portar més pes?

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  8. Una bona i sana manera de fer !. La comparteixo :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades ens costa una mica més, però segur que és la millor manera.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  9. molt important anar tirant llast per navegar millor ! 👍 😀

    ResponElimina
    Respostes
    1. Navegar, literalment, jo no... em marejo moltíssim. 😉

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  10. Finalment estimar tot allò ue trobem digne de ser estimat, ens salva de tot. Comparteixo la teva manera de veure-ho, tot i que de mena em costa una mica deixar el llast, però se'n va aprenent, com tot.

    Aferradetes lleugeres, sense llast...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso (i crec no equivocar-me) que ens costa a tots. Com tu, en vaig aprenent a força de necessitar l'aire per a respirar...

      Aferradetes de cotó fluix.

      Elimina
  11. Hi ha moltes coses que mereixen ser estimades i que ens fan caminar amb lleugeresa...Si deixem anar les coses negatives, segur que l'opresió ens deixarà respirar.
    Bon vespre, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que més admiro d'una persona és la seva positivitat. Conec una senyora que ve al menjador, que ja pot caure trons i llamps que sempre té una paraula d'ànim... "demà farà millor", " no durarà més de dos dies", "ens ve bé un poc de fresca"... i sempre amb un gran somriure. Fins i tot si no es troba bé, sempre ho explica com si res. És cert, és més complicat respirar quan portes molta càrrega...

      Bon dissabte, Roser!
      Aferradetes.

      Elimina
  12. La vida sigue siempre adelante... Nosotros no pintamos mucho en ella...
    Muy buena foto y muy bellas palabras, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por ello hay que pasar por ella lo más ligeros que podamos.
      La foto es de la vecina Granada. 😉

      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. I deixant d'aquesta manera espai per a noves coses, que no necessàriament hauria d'omplir-se de manera immediata.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si te fixes, acabem omplint molt més ràpid del que ho fem per buidar.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  14. Molt xula la versió del Fito i l'Andrés, que em recordava algun dels clàssics dels Dire Straits dels inicis.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot dos, per separat, els tinc a la meva col·lecció de música què és molt ample. A mi em passa amb les diferents arts, m'agraden peces de molta gent i poden ser molt diferents entre si.

      Elimina
  15. Bona filosofia de vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la duim a la pràctica serà millor, no creus?

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  16. Un lugar precioso para disfrutarlo y recrearse en él.
    Me alegro que ya estés ben. Con ningua de las dos dosis de la vacuna me dió nada.
    Buen domingo Paula. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sigo con fiebre, no tanta como estos días pasados... bien. bien, aún no estoy y el brazo ni te cuento. Me la pusieron el día 1, creo que ya va siendo hora de volver a ser yo, porque entre la fiebre, la pérdida de apetito, los mareos y el brazo, yo ya he cumplido.

      Un abrazo suave.

      Elimina
  17. A mí me encanta caminar, perderme por las calles, y disfrutar de las vistas que tengo delante, de esa manera, te olvidas de los problemas.

    Muy bonita la imagen.

    Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buen sistema, si te vale. ¿Pero cuando llegas a casa los problemas se han ido o siguen ahí?.

      ¡Gracias, María!
      Besos.

      Elimina
  18. El problema és quan no ens adonem que alguna cosa o algú és llast i no som capaços de deixar-lo anar. És així com som esclaus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran problema aquest, però si no ens adonem difícilment el podrem deixar anar. El més perillós és saber-ho i no ser capaç de deixar-ho.

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina

Benvinguts al racó!