02 de juny 2021

TúNEL


Olores a carrers foscos,
respires el fred de la solitud
i sents la humitat de la nit.
Parla el silenci del túnel mort.
Pedaleges tres passes a l'aventura,
mesures el risc i, a poc a poc,
et topes la carícia de la llum.
[Maig ~ 2021]

32 comentaris :

  1. En veure el títol del teu post, creia que posaries el "Tunnel of love" del Bruce Springsteen.
    M'ha agradat més el tema que has triat.
    La música s'adiu més amb el teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També vaig estar temptada amb el "Tunnel of love", però em vaig decantar per aquesta, s'hi adiu més. 😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  2. La llum com premi final.
    Encara que jo prefereixo la foscor.
    Per instint de supervivència.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'hi està bé a la fosca, sempre que un la trií i no li faci mal.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  3. Me encanta ese pedalear y la luz como una caricia final...siempre la luz.. Bellas letras

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siempre calibrando el riesgo.

      Gracias, Eli.
      Besos.

      Elimina
  4. Un instant ciutadà reflectit de forma magistral.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment va durar un clic.

      Gràcies, Alfred!
      Aferradetes.

      Elimina
  5. La foto me parece buenísima en todos los aspectos, pero sobre todo por ese blanco y negro tan estupendo.
    Una entrada redonda con el poema y el tema de Springsteen, que por cierto la fotografía del vídeo es genial.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como puedes ver, en mi blog abunda mucho el blanco y negro. Da más realismo al personaje, o eso creo yo. Me gustan los colores en la naturaleza, como bien plasmas tú en tus fotos.
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  6. Al final sempre torna la llum, encara que sigui en una petita escletxa. Molt ben explicat aquest instant de l'ull indiscret.

    Una abraçada, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha una llum, encara que es faci etern arribar-hi.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  7. A vegades costa veure la llum al final del túnel, però al final sempre s'hi acaba arribant, tot i que costi molts moments de foscor.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha persones que ho tenen més fàcil arribar-hi. Altres... poden passar més de mitja vida cercant-la.

      Aferradetes, Núria

      Elimina
  8. Totalment d'acord amb el text i la cançó d'Springsteen, al que sempre es un plaer escoltar.
    M'agrada molt la foto,
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha res per discutir, idò! 😉

      Gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Me encanta tus aires de poeta, en esta entrada se siente el paseo por esa calle tan solitaria, y tú lo realzas con tus versos, qué bonito todo el conjunto.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sensaciones, sentimientos, pensamientos... eso es lo que hay, nada más.

      ¡Gracias, María!
      Besos.

      Elimina
  10. Preciosa imatge. M'agraden els túnels, sempre que tinguen entrada i sortida: la carícia de la llum sempre és millor quan ve després de la foscor; i quasi diria que a la inversa també...

    Molt gran, Springsteen (tot i que a mi, "Tunnel of Love" em remet inevitablement als Dire Straits... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, sempre que tinguin entrada i sortida.
      Penso també que és necessari cercar la foscor quan vens de temps massa exposat a la claror... tancar els ulls, silenci i posar la ment en blanc.

      Tinc les dues versions i si he de triar... m'agraden les dues per motius diferents.

      Aferradetes, Pep.

      Elimina
  11. Carrers fosco i solitaris i si a sobre fa fret, no són gaire agradables de passar-hi, però al final la llum ens rep com una carícia, ja ho diuen que el final del túnel sempre hi ha la llum

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho diuen, però no sempre és així.

      Petonets, Roser.

      Elimina
  12. Els túnels,... sempre amb una sortida cap a la llum.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre no ens emboliquem pel mig, trobarem la sortida.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  13. D'això es tracta, de sortir de tots els túnels que ens plantegi la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha uns més fàcils que d'altres, però sí, es tracta de sortir-ne.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  14. Me encantan el texto y la foto lo tienen todo.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te encante todo. 😉

      Besos, Erik.

      Elimina
  15. Confiemos en que cuando salga de la oscuridad del tunel a la luz del final no se encuentre a la hora esa en que la luz cuesta un ojo de la cara...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salga a la hora que salga, si hay luz le tocará pagar. 😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  16. Bellisima la fotografía,
    y el texto, maravilloso
    todo, bravooo.

    Besitos dulces

    Siby

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!
      Un placer leerte.

      Besos.

      Elimina

Benvinguts al racó!