En Pau era un detectiu jove però molt fiable. Un vespre rebé una trucada sobre un misteri en una antiga vil·la situada prop de la muntanya. Quan hi arribà, començà a passejar pels voltants buscant alguna pista. A terra trobà unes petjades que conduïen fins a una zona de sorres movedisses, a prop hi havia un tros de filferro retorçat i un caramull de cendres. Dins la casa, descobrí una ampolla de suc de mandarina que s'havia vessat damunt una taula i per la finestra veié una branca que es movia amb el vent. Per aconseguir que el sospitós sortís del seu amagatall, en Pau començà a cantar ben fort i a fer el pallasso i, de sobte, una figura salvatge sortí corrents pel passadís. En Pau la seguí fins a una porta tancada... abans d'obrir-la, trucà a una veïna de confiança que sempre l'ajudava en les seves investigacions.
—Neus, has de venir tot-d'una!
Junts descobriren una caixa plena de fotografies antigues que els portaria a un misteri més gran, qui habitava aquella casa?... era una persona o un animal?... per què s'amagava?...
*Proposta de Sean Jeating a River
Paraules: 1. passejar 2. sorres movedisses 3. cendres 4. filferro (cable) 5. salvatge 6. retorçat 7. fer el pallasso 8. vessat 9. vil·la 10. fiable 11. de confiança 12. muntanya.
Color: mandarina
Muito bem elaborado teu texto para o desafio. E após o encontro da caixa com fotos, ainda paira no ar a dúvida... Gostei! beijos, lindo fim de semana! chica
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaBon dilluns, chica.
Besos!
El misteri culmina sempre els teus relats! 👍.
ResponEliminaAferradetes Paula
Ho reconec, m'agrada el misteri. ;-)
EliminaAferradetes, Josep.
Uy qué intriga....
ResponEliminaBesos.
Una pizca de intriga no va mal.
EliminaBesos
No sé si se habrá publicado, parece como que daba error
ResponEliminaComo puedes ver sí se ha publicado, este Blogger cada día va peor.
EliminaQuin ensurt, la figura salvatge. Vull dir que quin ensurt que es va emportar la pobra en sentir en Pau cantant i fent el pallasso. :-DD
ResponEliminaTe n'has tornat a sortir molt bé amb el repte. Aquest cop n'has tret un gran relat de misteri. L'ambientació i el ritme ràpid ens atrapa des del primer moment dins la intriga, fins a arribar a un final ple d'incògnites, marca de la casa, que ens deixa moltes ganes de saber què més descobriran en Pau i la Neus a partir d'aquelles fotografies. Un aplaudiment!
Abraçades.
Tu imagina per exemple que fos un gos, en sentir tant de soroll havia de sortir per potes sí o sí. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Doncs, sí que ens agradaria saber què es veia en aquestes fotografies i quina men d'ésser hbirv en aquella casa. Ens has deixat amb el misteri.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Serà qüestió de posar una mica d'imaginació entre tots. ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Un detectiu cantaire? Si no resol el cas sempre es pot dedicar a l'espectacle.
ResponEliminaCrec que es va posar a cantar perquè no les tenia totes clares. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Tot plegat molt enigmàtic. No seré pas jo que entri en aquella casa, ja s'apanyaràn en Pau i la Neus. Després ja m'ho explicaran... O no....
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Sí, millor no entrar-hi i que ens ho expliquin si volen. ;-)
EliminaAferradetes, Joan!!
Jo crec que el pobre ésser que s'amagava no va suportar l'actuació del detectiu pallasso i va sortir esperitat. Potser va ser ell qui va enfonsar algú a les sorres movedisses després de dur-lo lligat amb un filferro; per calmar els nervis es va fumar una cigarreta, i d'aquí, la cendra que hi havia al costat.
ResponEliminaAquest final és molt bo, però no sé si encara ho emboliquem més. ;-)
EliminaAferradetes, Jere.
Potser habitava una de les persones - que jo no devia ser persona - apareguda en alguna d'aquelles fotografies.
ResponEliminapodi-.
Un altre resposta que també podria ser. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Un buen blanco y negro, misterio en monocromo.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchas gracias, Luis!
EliminaAferradetes.
Jo vull participar en la investigació del misteri.
ResponEliminaLa vida així deu ser més divertida.
Petons.
Doncs digues-nos com segueix, estem pendents de la teva imaginació. ;-)
EliminaNo ens queda d'altra que distreure'ns.
Petonets, Xavi.
A wonderfully atmospheric mystery, where every strange clue from the footprints and ashes to the old photographs, seems to lead deeper into the question of who, or what, was secretly living in that lonely villa.
ResponEliminaBen cert, de moment és tot un misteri...
EliminaGràcies!
Salutacions, James.
Ves a saber qui o què era aquella figura sinistre. Una persona o un animal? Sigui com sigui, crec que no tenia bones intensions. Tant de bo que ens descobrissis el misteri, he, he.
ResponEliminaAferradetes!
A mi en fa l'efecte que és més un animal que una persona i que té a veure molt amb la fotografia que van trobar... I fins aquí puc llegir! ;-)
EliminaAferradetes, Josep Mª.
Buenas preguntas a las cuales me gustaría saber la respuesta. Te ha quedado un excelente relato. Besitos y feliz fin de semana
ResponEliminaLes respostes totes vostres, deixo que la vostra imaginació treballi... ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Núria.
Quina manera més original de deixar-nos amb la mel als llavis! Un relat molt divertit i una imatge genial. Una abraçada, Paula!
ResponEliminaEls meus misteris gairebé mai tenen cap final, com he dit de vegades, no en sé fer de finals. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Jordi!
Aquest jove investigador , té un mètode molt particular de resoldre els casos, queda per veure si també se'n sortirà aquest cop o es quedarà amb la Neus i li farà un recital ! : )
ResponEliminaUna abraçada i bona setmana !.
Crec que la pobra Neus ja aguantat els seus recitals en moltes ocasions, però la veritat és que a ell li ha servit força, almenys per treure's la por. ;-)
EliminaAferradetes, Artur.
Hi ha sorres movedisses en aquest país???
ResponEliminaAlguna n'hi ha d'haver, sinó ja no tinc relat. ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Amiga, creo que dejás un grato mensaje con este misterio infantil, buscar la verdad es algo maravilloso cuando se convoca a alguien como compañero de búsqueda.
ResponEliminaAbrazos.
Mejor acompañado que solo, ¿no crees? ;-)
EliminaAferradetes, Valdo.
Excellent use of the words, I hope they can solve the mystery.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaEls deixarem fer, potser ens sorprenguin. ;-)
Petonets, Mimi.
Me he quedado un poco "a medias"... Corro a tomarme un café, descafeinado por supuesto.
ResponEliminaBuena e intrigante historia, amiga
Un abrazo
Hoy no quieres hacer trabajar tu imaginación por lo que veo, aunque la opción del cafetito te la compro... sin correr, por supuesto. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
Em quedo amb aquella sensació,
ResponEliminade manca un acontinuació. ;)
Aferradetes, sa lluna!
En els meus relats sempre es queda amb aquesta sensació, si hi voleu posar alguna cosa, jo ben contenta. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred!