Rosa tornà a casa després d'un sopar amb amics. Com eren les festes del patró, havien fet una volta pel poble i s'havien aturat a fer-se fotos davant d'aquella escultura gegantina de la plaça, abans d'anar al seu restaurant preferit. Una vegada deixades les bosses a l'entrada es ficà al llit, posant el seu cap maldestre al coixí més còmode i s'adormí.
L'endemà, trobà unes sabates d'home al passadís. No eren de cap dels seus amics o això creia. Trucà als dos mascles que havien sopat amb ella la nit anterior. Un li jurà que havia marxat molt aviat, l'altre li confessà que no recordava com havia tornat a casa. Penjà mentre que el darrer noi començava a renegar... després s'adonà que hi havia una clau damunt el moble que no havia vist mai i tingué males sensacions...
Mentre feia passes cap a la cuina, sentí unes passes darrere seu, es girà però no hi havia ningú. Mirà el mirall i veié un rostre pàl·lid que li resultava familiar. Va fer unes carusses estranyes, pensant que era un efecte de la son i sentí un gran penediment per haver tornat tan tard.
Aleshores, des de l'habitació, una veu digué:
—Nena, has vist les meves sabates?
La Rosa quedà esglaiada en no reconèixer aquella veu i no gosà donar cap passa més...
*Proposta de Sean Jeating a River
Paraules: rostre, preferit, una vegada, coixí, penediment, bosses, cares/carusses, mascles, passes, renecs, confessar
Color: rosa
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Benvinguts al racó!