El cotó és un núvol petit
que s'ha deixat caure a terra,
mentre el vidre, fred i transparent,
amaga la fragilitat
darrere una llum serena.
Tot allò que el vidre calla
la llum ho acaba dient,
entre la fusta i el reflex
la bellesa resta quieta
com un batec transparent.
El silenci hi fa estada,
com una veu apagada,
el cel hi deixa el seu color
i el vidre en guarda l'escalfor
fins que la tarda s'acaba.
[Agost ~ 2026]
M'agrada molt com has enquadrat aquesta atractiva finestra, amb el reflex dels dipòsits d'aigua retallats en el cel.
ResponEliminaAferradetes Paula
Molt agraïda per les teves paraules, Josep.
EliminaAferradetes!
Linda foto e tuas palavras sempre perfeitas!
ResponEliminabeijos, chica
Molt amable, chica.
EliminaPetonets.
Because of the obviously poor translation, I can’t quite grasp the meaning of your poem.
ResponEliminaI am pretty sure, though, it's good. ;-)
La pau de la nit, Paula.
Quins colors més bonics que té la teva fotografia i quin ritme aquest poema! Sembla una cançó.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
The sky does leave its color in the beautiful glass. I enjoyed your poem.
ResponEliminaHow lovely, and in the end Enya even sings...Thank you!
ResponEliminaHug, Andreja!
El vidre com a frontera poètica.
ResponEliminaM'agrada.
Petons.
Una combinació perfecta dels versos amb la imatge. M'ha agradat aquest "batec transparent" de la finestra que, convertida en un mirall, amaga la fragilitat interior mentre reflecteix tot el que l'envolta. És molt bo, felicitats!!
ResponEliminaAbraçades.
Un espléndit poema, ple de sentiments.
ResponEliminaAmb el seu mocador,
on es retentien llagrimas,
va netejar la finestre,
posant al vidre gotas
de triste pluja.
Petonets sa lluna!
Me gusta esa ventana.
ResponElimina¡Bravo!!
Your delicate imagery transforms ordinary objects into quiet vessels of light, fragility, and enduring beauty.
ResponEliminaMe encanta Paula, si los reflejos hablarán seguro que nos sorprenderían. Un abrazo
ResponEliminaLa foto és molt atractiva amb aquest reflex i el bell cromatisme. La poesia és molt bonica.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
ResponEliminaTodo lo que el vidrio calla... La luz lo acaba diciendo. Las ventamas reflejan estupendas imágenes.
Buen miércoles Paula.
Un abrazo.