El cotó és un núvol petit
que s'ha deixat caure a terra,
mentre el vidre, fred i transparent,
amaga la fragilitat
darrere una llum serena.
Tot allò que el vidre calla
la llum ho acaba dient,
entre la fusta i el reflex
la bellesa resta quieta
com un batec transparent.
El silenci hi fa estada,
com una veu apagada,
el cel hi deixa el seu color
i el vidre en guarda l'escalfor
fins que la tarda s'acaba.
[Agost ~ 2026]
M'agrada molt com has enquadrat aquesta atractiva finestra, amb el reflex dels dipòsits d'aigua retallats en el cel.
ResponEliminaAferradetes Paula
Molt agraïda per les teves paraules, Josep.
EliminaAferradetes!
Linda foto e tuas palavras sempre perfeitas!
ResponEliminabeijos, chica
Molt amable, chica.
EliminaPetonets.
Because of the obviously poor translation, I can’t quite grasp the meaning of your poem.
ResponEliminaI am pretty sure, though, it's good. ;-)
La pau de la nit, Paula.
Xerra principalment del vidre i de les coses que s'hi reflecteixen...
EliminaEncara que no ho hagis entès, gràcies!
Bon vespre, Sean.
Quins colors més bonics que té la teva fotografia i quin ritme aquest poema! Sembla una cançó.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Moltes gràcies!
EliminaNo m'hi havia aturat a pensar-ho. Algun compositor a la sala?...
Aferradetes, preciosa.
The sky does leave its color in the beautiful glass. I enjoyed your poem.
ResponEliminaEl cel i els dipòsits d'aigua. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Mimi.
How lovely, and in the end Enya even sings...Thank you!
ResponEliminaHug, Andreja!
Moltes gràcies a tu!
EliminaAferradetes, Andreja.
El vidre com a frontera poètica.
ResponEliminaM'agrada.
Petons.
Per tot ens envolta la poesia, només cal obrir bé els ulls. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Xavi!
Petonets.
Una combinació perfecta dels versos amb la imatge. M'ha agradat aquest "batec transparent" de la finestra que, convertida en un mirall, amaga la fragilitat interior mentre reflecteix tot el que l'envolta. És molt bo, felicitats!!
ResponEliminaAbraçades.
Moltes gràcies!
EliminaTinc la sort que, en els anys en que podia trescar, vaig fer moltes fotos i, com mai em decideixo a fer neteja, gairebé en tinc per tots el temes. Més bones o més dolentes, és clar! ;-)
Aferradetes, Mac!
Un espléndit poema, ple de sentiments.
ResponEliminaAmb el seu mocador,
on es retentien llagrimas,
va netejar la finestre,
posant al vidre gotas
de triste pluja.
Petonets sa lluna!
Tot i ser trist, el teu també és molt bell.
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Alfred.
Me gusta esa ventana.
ResponElimina¡Bravo!!
Por aquí hay muchas como esa, aunque no se ve lo mismo. ;-)
Elimina¡Muchísimas gracias, Tony!
Your delicate imagery transforms ordinary objects into quiet vessels of light, fragility, and enduring beauty.
ResponEliminaEn totes les coses hi poden trobar poesia...
EliminaSalutacions, James.
Me encanta Paula, si los reflejos hablarán seguro que nos sorprenderían. Un abrazo
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaMot cert, si totes les coses que no xerren ho fessin, podrien contar moltes històries.
Aferradetes, Núria.
La foto és molt atractiva amb aquest reflex i el bell cromatisme. La poesia és molt bonica.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltíssimes gràcies!
EliminaSempre tan amable amb mi.
Aferradetes, Joan!
ResponEliminaTodo lo que el vidrio calla... La luz lo acaba diciendo. Las ventamas reflejan estupendas imágenes.
Buen miércoles Paula.
Un abrazo.
Cierto, pero no la deja pasar de ahí. ;-)
EliminaFeliz noche, Laura.
Aferradetes.
Que maravillosa foto, me encanta. Un saludo.
ResponElimina¡Muchas gracias!
EliminaCelebro que te guste.
Un abrazo, Ana.
Pinta el vidre el blau
ResponEliminamés fosc del cel.
Retallat per fustes
que li fan de porticons,
impregna de silenci
el pas d’un temps
que no marxa mai del tot.
Fotografia del reflex
deixa en la retina el que veu
l’esquena i tu veus al davant.
Juga amb el blau del cel
i el marró de la fusta
una paret que blanqueja
al seu voltant.
Deixeu-me pensar
que m’agrada més,
si la imatge del vidre
que reflexa un passat proper
o els porticons
que m’obren el seu secret.
Doncs sí, et deixo que ho pensis. ;-)
EliminaMoltes gràcies per aquest poema, qui sap si...!
Un reflejo precioso con unos color magníficos
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchas gracias!
EliminaAferradetes, Luis.