La darrera foto la va triar l' Helena Bonals per comentar al seu bloc i jo estic molt contenta per aquest gest.
Contenta i agraïda, com també dels poemes que ha inspirat ...
Tots els colors,
l'arc de la teva llum
guarda ma casa.
l'arc de la teva llum
guarda ma casa.
(de na Carme)
Malgrat el gris,
un arc de Sant Martí
és bona vista.
un arc de Sant Martí
és bona vista.
(de n'Helena)
Precios. I desprès de la tempesta , la claror.
ResponEliminaUn abraç. :)
Sortosament! Què trist quan és tot fosc, tot i que la barreja no està gens malament. ;)
EliminaAferradetes assolellades!!
les teves fotos sempre tenen espai i distancia. Les trobo humils, senzilles i sobretot sinceres.
ResponEliminaM' agraden molt, artista!!!
Aquesta paraula em ve gran, Bagué!!
EliminaSaps? m'agradaria que el meu pobre i vellet mòbil tragués realment el que els meus ulls veuen, però no és així. :(
Em diverteixo que ja és important!
Aferradetes i molt bon dia!!
Que no se'ns escapi mai un punt de llum en mig de les ombres... ens en regales un bonic a col·lecció! Gràcies, lluneta!
ResponEliminaBon dia!
De vegades em costa trobar-lo, però segueixo cercant.
EliminaGràcies a tu, Carme, que ets un llumet sempre!!
Bessets.
Res millor que el color després de la negror.
ResponEliminaLlavors els colors semblen més vius.
EliminaAferradetes!
si es pot veure des de bon cobert es fantàstic
ResponEliminajajja...des d'aquesta cadira i darrere del finestral es veu tot un món!
EliminaBessets.
Magnífica exposició d'un dels temes que més m'agrada fotografiar (i veure'n bones fotografies)... Els núvols!! Què maques t'han quedat Lluneta!! :-)))
ResponEliminaGràcies, nina! Avui que les veig des de l'oficina em semblen diferents que ahir a la nit...no sé jo! ;)
EliminaAferradetes!!
Quines fotos més boniques! Mirar al cel sempre és un regalet encara que estigui núvol!
ResponEliminaPetonets =:)
Benvinguda Judit, gràcies per passar per aquest racó!!
EliminaEns veiem!! :)
Aferradetes!!
Una vegada en un curs d'escriptura ens van dir que féssim fotos, que el dia següent les comentaríem a classe. No ho vaig entendre gaire però ho vaig fer. Segons la professora, les fotos diuen molt de com mirem la realitat, de quin és el nostre punt de vista o mirada sobre el que ens envolta. Com diu l'enric, en aquestes fotos expliques una història des de la senzillesa. Jo et diria que tens una mirada plena i esperançadora, que sap captar la bellesa! Petonets, preciosa.
ResponEliminaTinc un amic que un dia em va dir (temps fa d'això) que tot parla de nosaltres, el gestos, les mirades, les paraules i els silencis. Ens retratem!!
EliminaGràcies, bonica!
Bessets.
La primera i l'última, com sol passar, les millors. Em permets de publicar i comentar la darrera en el meu bloc?
ResponEliminaGràcies, nina! A mi m'agrada molt la tercera, tot i que la lluna no es veu així com jo la vaig veure. Si li dono més llum no és veu, si la poso més fosca perquè es vegi, el paisatge desapareix. :(
EliminaI tant que la pots publicar, em fas molt contenta!!
Aferradetes.
Molt bona copsada, Lluna. A aquesta papallona també li agrada molt la fotografia i en faig moltes durant l’any. Reflexió a través de la imatge, on la lectura és qüestió de l’ull que la visita.
ResponEliminaAbraçades.
Molt cert, cadascú pot fer una lectura diferent d'una mateixa cosa, records, somnis, fantasies ...
Eliminaespero que aquestes fagin una lectura agradable més enllà dels teus ulls.
Aferradetes!
Després de la tempesta, la calma
ResponEliminai la nit deixa pas al matí
està clar que la foscor és necessària per poder valorar la llum
salut, lluneta
Diuen que llavors és veu tot més clar ...
EliminaAferrades, guapo!
Després de qualsevol tempesta o foscor,... es fa la llum. Inevitable i tan cert, xò en canvi hi ha moltes vegades que no ens ho volem creure.
ResponEliminaMoltes, moltes més de les que volem, tot i que ho sabem.
EliminaAferradetes!
Sense llums no hi hauria ombres....
ResponEliminaQue bonics són els cels amb núvols eh? M'encanten!!
A mi em deixen bocabadada cercant-hi formes.
EliminaBessets, nina!
Unes fotos precioses Lluneta...La pluja és necessària, perquè neteja el paisatge i després, els paisatges són molt més brillants...I ja no diguem si surt l'arc de Sant Martí, una cinta de colors al cel, que embolica el regal de la natura!!!
ResponEliminaPetonets de lluna.
Que maco això que dius!! ... una cinta de colors embolicant la natura.:)
EliminaBessets, preciosa!
En la llum de la primera foto em sembla veure-hi un animal... un animal imaginari... de fet el cel té molt d'imaginari... Boniques llums i ombres, lluna!
ResponEliminaEm va semblar un drac, poc a poc es va dissoldre.
EliminaMoltes gràcies!
Bessets.
Grans racons.
ResponEliminaPer als contemplatius
que sempre tenen l'acció al cap.
Gràcies, Jordi!
EliminaAferrades.
Doncs a mi m'agraden els núvols (i els niguls, també ;)
ResponEliminaDoncs tenim el mateix gust!! :)
EliminaBessets.