La globalitat ens ha portat desitjos d'emmirallament que molt sovint porten a sensacions de derrota. No serà que no sabem adonar-nos que no es pot abastar tot? Està bé tenir aspiracions i voler-ho fer, però a voltes són purs miratges molt difícils d'assolir. Un detall: últimament hi ha més psicòlegs per metre quadrat que mai, inclús per preadolescents. Hi ha quelcom que falla si no sabem, o no som capaços, de ser feliços amb el que tenim a l’abast. Aferradetes, Paula!!
Estic d'acord amb el que expliques, però el problema rau quan no hi ha res a l'abast. En aquests casos, els psicòlegs no hi poden fer res, més que res perquè tampoc estan a l'abast de tothom.
Si asseguts a la platja mirem l'horitzó a la llunyania segur que els ulls agafaran la brillantor del mar i somniarem amb un futur agradable... Petonets,Lluneta.
Saps? En acabar de llegir el teu text. El primer que m'ha passat pel cap ha estat: "tornem a seure, doncs". Estic tant d'acord que el futur és gris i confús, que penso que hem d'allargar els bons moment i allò que sentim en ells. Tampoc podem seure eternament...
Gaudir dels bons moments no ens arregla els problemes, potser que en aquests petits instants tot sembli millor... però no ens podem quedar asseguts per sempre més. Moltes gràcies!.
Hola de nou, no sé que ha passat però el de l'anònim sóc Joan Millet. Afegeixo al meu escrit d'abans: ens queixem de la precarietat de les feines, del futur incert, però volem comprar barat ( a la Xina....), quan necessitaríem fabricar aquí i que hi hagués llocs de treball més dignes. No anirem enlloc amb l’economia del turisme i la totxana. Només cal mirar el que portem a sobra, d’on és el mòbil?, i els pantalons?, i la bossa?, i la televisió?, i el Kia?, i l’Hundai?... Això de que fabriquin els altres és pa per avui i fam per demà..... Uffff.... (que plom que sóc)
Fixa't si ho sé bé!. Inca era un poble dedicat a la pell, treinta anys enrere tampoc es tracte de segles. Gairebé tothom vivia entorn seu, hi havia les grans marques (Camper, Lottusse, Barrats, George's, Carmina...), les empreses auxiliars que treballaven per a les marques, les cosidores a casa (la gran majoria tenia una màquina de cosir i les empreses les hi repartien la feina). I to això va acabar en un no res, quan els empresaris van pensar que les sabates fetes a Xina, els hi sortien millor de preu. A partir d'aquell moment, totes les empreses auxiliars van tancar i totes les dones que treballaven a casa, es van veure sense feina. Ara que parlem tant de que estem tornant enrere, en aquestes coses sí que seria interessant tornar-hi.
El tema de Inca el conec perquè jo tenia bons i fidels clients de la pell (els hi proporcionava botons). El mateix va passar a Sabadell i Terrassa amb el tèxtil, i a Igualada amb el punt... Inditex tenía un munt de petits tallers repertits per tota Galicia, d'un dia per l'altra els va deixar penjats a tots per portar la fabricació a la Xina... La industria és bona perquè encara que hi hagi un sector que tingui problemes, hi ha la resta que segurament no... No és pot competir amb els productes tirats de preu, aquí s'hauria de fabricar qualitat, sempre hi ha mercat. Els alemanys (i els isrealites) tenen una bona industria capdeventera i tenen mercat, inclús exporten a Xina..., així és com s'ha d'actuar. Només exportem gent preparada: cervells, llicenciats amb masters... Aquí es preparen i en acabat es veuen forçats a marxar a treballar a fora... Aferradetes Paula!
Entenc que pels empresaris els hi pugi ser més rentable fer-ho així, però tots els que hem fet feina en aquest sector, sabem que la qualitat no és la mateixa. S'ha de vendre i com més millor, doncs no!. Però clar, no sóc empresària, tot i que penso que donar feina a molta gent, sempre és molt millor per a un país. Molt millor que la gent preparada hagi de sortir fora per trobar feina.
Una llàstima que només mirant cap a l'infinit hi poguem trobar un futur millor que el present que hi ha cada dia, un present envoltat de grisor, confusió i desesperança. És molt difícil somiar amb un futur millor, però tot i així no hem de deixar de creure-hi encara que sembli impossible...
Els de la meva generació el futur gairebé no ens importa, però em cau el món damunt en pensar què poden esperar els nostres fills o els nostres néts?. Poques coses del present els poden motivar i ho entenc, perquè no pinta gens bé.
Que esos grises confusos seamos capaces de revertirlos en coloress más alegres y un futuro más esperanzador. Así los sueños podrán ser realidad. Buena noche. Un abrazo
És l’infinit un vel penjat d’un sostre eternament lluny. Allí volem pintar o escriure un futur que desitgem, on de vegades el color de la mar tota viva oneja en el primer pla d’aquest llençol. I cada cop que el somni canvia, meravellosament es distrau el llenç i queda difuminat l’anterior futur, per ensenyar-ne un de nou i qui sap si... més polit, més estimat. Fins que arribi un nou somni que tot ho desgavella.
El poder d'ensomni del mar només és comparable al de la contemplació serena d'una flama, assegut de nit al costat del foc, sentint el crepitar de la fusta en cremar-se. Als tres protagonistes de la teva foto se'ls veu abrigats. Potser en caure la tarda van encendre un foc a la riba per a escalfar-se i gaudir dels dos plaers alhora!!😃Aferradetes somiadoras, Paula!!😉🤗😘
·. La foto me produce una cierta tristeza. Me gusta el tema musical. Lo he buscado. Es interesante leer y oir. Aferradetes .· LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Ojalá no hubiera más hambre en el mundo, ojalá todos pudiéramos vivir juntos en paz, ojalá no hubiera más guerras, ojalá no hubiera más odio I wish there would be no more hunger in the world, I wish everyone could live together in peace, I wish there'd be no more wars, I wish there would no more hate Ojalá todos pudiéramos ser felices, ojalá todos pudiéramos ser libres, ojalá pudiéramos vivir juntos en paz y armonía, I wish we could all be happy, I wish we could all be free, I wish we could live together in peace and harmony, No más tristeza, no más dolor, no más miseria, miremos hacia el futuro. No more sadness, no more pain, no more misery lets look to the future.
Mira al futuro. Look to the future. Todos tienen derecho a la libertad, todo tiene derecho a sobrevivir. Everyone has the right to freedom, everything has a right to survive.
No destruyamos nuestro mundo, espero que haya un mañana más brillante. Lets not destroy our world, I hope there will be a brighter tomorrow No más miseria, no más dolor, no más tristeza, miremos hacia el futuro, miremos hacia el futuro, sigue deseando, sigue esperando, porque un día tu deseo se hará realidad. No more misery no more pain, no more sadness lets look to the future, Look to the future keep wishing keep hoping, because one day your wish will come true.
Sigue deseando, sigue esperando, mantén la cabeza en el cielo. Keep wishing keep hoping, keep your heads to the sky.
Mira hacia el futuro, miremos hacia el futuro. Look to the future, lets look to the future.
Mira hacia el futuro, miremos hacia el futuro, miremos hacia el futuro. Look to the future, lets look to the future, look to the future.
Mira al futuro. Look to the future.
Eso es todo lo que tengo que decir Thats all I have to say
És molt trist, veure el futur de lluny,
ResponEliminaen aquest horitzó inabastable,
més enllà de fronteres protectores
del benestar dels altres.
Aferradetes, salluna.
N'hi ha que ni tan sols ho poden somiar.
EliminaAferradetes, Alfred.
Beautiful view.
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes.
La globalitat ens ha portat desitjos d'emmirallament que molt sovint porten a sensacions de derrota. No serà que no sabem adonar-nos que no es pot abastar tot? Està bé tenir aspiracions i voler-ho fer, però a voltes són purs miratges molt difícils d'assolir. Un detall: últimament hi ha més psicòlegs per metre quadrat que mai, inclús per preadolescents. Hi ha quelcom que falla si no sabem, o no som capaços, de ser feliços amb el que tenim a l’abast.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Estic d'acord amb el que expliques, però el problema rau quan no hi ha res a l'abast. En aquests casos, els psicòlegs no hi poden fer res, més que res perquè tampoc estan a l'abast de tothom.
EliminaAferradetes, Joan.
Cada vez el horizonte se nos va más lejos. El futuro de hace inalcanzable.
ResponEliminaAbrazos con anís.
El futuro es etéreo, pero si hablamos del que todos entendemos como tal, cierto es que cada día se ve mucho más lejos para mucha más gente.
EliminaAferradetes, Sara.
Si asseguts a la platja mirem l'horitzó a la llunyania segur que els ulls agafaran la brillantor del mar i somniarem amb un futur agradable...
ResponEliminaPetonets,Lluneta.
En realitat penso que per molt que somiem, cada cop es fa més complicat parlar de futur.
EliminaPetonets, Roser.
Saps? En acabar de llegir el teu text. El primer que m'ha passat pel cap ha estat: "tornem a seure, doncs". Estic tant d'acord que el futur és gris i confús, que penso que hem d'allargar els bons moment i allò que sentim en ells. Tampoc podem seure eternament...
ResponEliminaUna foto molt bonica i un text per reflexionar.
Aferradetes de mar, Paula.
Gaudir dels bons moments no ens arregla els problemes, potser que en aquests petits instants tot sembli millor... però no ens podem quedar asseguts per sempre més.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes sense fi, nina.
Hola de nou, no sé que ha passat però el de l'anònim sóc Joan Millet. Afegeixo al meu escrit d'abans: ens queixem de la precarietat de les feines, del futur incert, però volem comprar barat ( a la Xina....), quan necessitaríem fabricar aquí i que hi hagués llocs de treball més dignes. No anirem enlloc amb l’economia del turisme i la totxana. Només cal mirar el que portem a sobra, d’on és el mòbil?, i els pantalons?, i la bossa?, i la televisió?, i el Kia?, i l’Hundai?... Això de que fabriquin els altres és pa per avui i fam per demà..... Uffff.... (que plom que sóc)
ResponEliminaFixa't si ho sé bé!. Inca era un poble dedicat a la pell, treinta anys enrere tampoc es tracte de segles. Gairebé tothom vivia entorn seu, hi havia les grans marques (Camper, Lottusse, Barrats, George's, Carmina...), les empreses auxiliars que treballaven per a les marques, les cosidores a casa (la gran majoria tenia una màquina de cosir i les empreses les hi repartien la feina). I to això va acabar en un no res, quan els empresaris van pensar que les sabates fetes a Xina, els hi sortien millor de preu. A partir d'aquell moment, totes les empreses auxiliars van tancar i totes les dones que treballaven a casa, es van veure sense feina.
EliminaAra que parlem tant de que estem tornant enrere, en aquestes coses sí que seria interessant tornar-hi.
Gràcies, Joan!.
El tema de Inca el conec perquè jo tenia bons i fidels clients de la pell (els hi proporcionava botons). El mateix va passar a Sabadell i Terrassa amb el tèxtil, i a Igualada amb el punt... Inditex tenía un munt de petits tallers repertits per tota Galicia, d'un dia per l'altra els va deixar penjats a tots per portar la fabricació a la Xina... La industria és bona perquè encara que hi hagi un sector que tingui problemes, hi ha la resta que segurament no... No és pot competir amb els productes tirats de preu, aquí s'hauria de fabricar qualitat, sempre hi ha mercat. Els alemanys (i els isrealites) tenen una bona industria capdeventera i tenen mercat, inclús exporten a Xina..., així és com s'ha d'actuar. Només exportem gent preparada: cervells, llicenciats amb masters... Aquí es preparen i en acabat es veuen forçats a marxar a treballar a fora...
EliminaAferradetes Paula!
Entenc que pels empresaris els hi pugi ser més rentable fer-ho així, però tots els que hem fet feina en aquest sector, sabem que la qualitat no és la mateixa. S'ha de vendre i com més millor, doncs no!. Però clar, no sóc empresària, tot i que penso que donar feina a molta gent, sempre és molt millor per a un país. Molt millor que la gent preparada hagi de sortir fora per trobar feina.
EliminaAferradetes, Joan.
Vamos a ir tirando mirando sólo el cortísimo plazo, que el futuro realmente nunca ha existido y no va empezar a existir ahora.
ResponEliminaMe encanta esa foto.
Besos 👄👄👄
Ir tirando (sin tirar nada)... los que puedan.
Elimina¡Muchas gracias, Toni!.
Besos
Soc com els d'aquesta foto.
ResponEliminaVaig al mar i clavo la mirada en l'horitzó.
I sí, tot és gris i confús.
Petons.
Si et treus aquesta imatge dels ulls... tot és molt confús. Tu que tens la sort de tenir-la a prop, no deixis d'anar-hi.
EliminaPetonets, Xavi.
Una llàstima que només mirant cap a l'infinit hi poguem trobar un futur millor que el present que hi ha cada dia, un present envoltat de grisor, confusió i desesperança.
ResponEliminaÉs molt difícil somiar amb un futur millor, però tot i així no hem de deixar de creure-hi encara que sembli impossible...
Aferradetes, nina
Els de la meva generació el futur gairebé no ens importa, però em cau el món damunt en pensar què poden esperar els nostres fills o els nostres néts?. Poques coses del present els poden motivar i ho entenc, perquè no pinta gens bé.
EliminaAferradetes, bonica.
Mirar, badar, desconectar, somiar... però sempre cara al mar.
ResponEliminaAferradetes
El mar sempre ens convida a somiar, el pitjor és quan tornes a casa.
EliminaAferradetes, Josep.
Que esos grises confusos seamos capaces de revertirlos en coloress más alegres y un futuro más esperanzador. Así los sueños podrán ser realidad.
ResponEliminaBuena noche.
Un abrazo
Me gustaría tener tu optimismo.
Elimina¡Feliz día!
Aferradetes, Laura.
Una mirada reflexiva al mar sempre ens porta a veure molt més que aigua.
ResponEliminapodi-.
És molt cert això que dius... esperem que serveixi, encara que sigui una mica.
EliminaAferradetes, Carles.
Um olhar recheado de amor, reflete luz!
ResponEliminaUm doce beijinho!
Gratidão!
💘💙💘 Megy Maia
Si és d'amor, segurament reflecteixi llum... però no el futur.
EliminaAferradetes, Megy.
Creo que cuando fijas tu mirada en el mar, brotan los mejores pensamientos que anidan en tu interior.
ResponEliminaQue tengas una excelente semana.
Para mí, tu pensamiento, es una certeza.
EliminaAferradetes i bon dia.
És l’infinit un vel penjat
ResponEliminad’un sostre eternament lluny.
Allí volem pintar
o escriure un futur que desitgem,
on de vegades el color
de la mar tota viva
oneja en el primer pla
d’aquest llençol.
I cada cop que el somni canvia,
meravellosament es distrau el llenç
i queda difuminat l’anterior futur,
per ensenyar-ne un de nou
i qui sap si... més polit,
més estimat.
Fins que arribi un nou somni
que tot ho desgavella.
Preciós el teu poema. Gràcies!.
EliminaAferradetes.
Querría soñar que el futuro será mejor...
ResponEliminaUn abrazo
Es un sueño que nos gustaría tener a todos.
EliminaAferradetes, amic.
El poder d'ensomni del mar només és comparable al de la contemplació serena d'una flama, assegut de nit al costat del foc, sentint el crepitar de la fusta en cremar-se. Als tres protagonistes de la teva foto se'ls veu abrigats. Potser en caure la tarda van encendre un foc a la riba per a escalfar-se i gaudir dels dos plaers alhora!!😃Aferradetes somiadoras, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaEl "potser" està obert a moltes possibilitats, és com somiar desperts.
EliminaTant l'una com l'altra són plaers que no deixo escapar.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
ResponElimina·.
La foto me produce una cierta tristeza. Me gusta el tema musical. Lo he buscado. Es interesante leer y oir.
Aferradetes
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Ahí estaban los tres, sentados frente al mar sin saber qué hacer o, quizás, buscando la respuesta a sus preguntas.
EliminaAferradetes, Alfonso.
Ojalá no hubiera más hambre en el mundo, ojalá todos pudiéramos vivir juntos en paz, ojalá no hubiera más guerras, ojalá no hubiera más odio
ResponEliminaI wish there would be no more hunger in the world, I wish everyone could live together in peace, I wish there'd be no more wars, I wish there would no more hate
Ojalá todos pudiéramos ser felices, ojalá todos pudiéramos ser libres, ojalá pudiéramos vivir juntos en paz y armonía,
I wish we could all be happy, I wish we could all be free, I wish we could live together in peace and harmony,
No más tristeza, no más dolor, no más miseria, miremos hacia el futuro.
No more sadness, no more pain, no more misery lets look to the future.
Mira al futuro.
Look to the future.
Todos tienen derecho a la libertad, todo tiene derecho a sobrevivir.
Everyone has the right to freedom, everything has a right to survive.
No destruyamos nuestro mundo, espero que haya un mañana más brillante.
Lets not destroy our world, I hope there will be a brighter tomorrow
No más miseria, no más dolor, no más tristeza, miremos hacia el futuro, miremos hacia el futuro, sigue deseando, sigue esperando, porque un día tu deseo se hará realidad.
No more misery no more pain, no more sadness lets look to the future, Look to the future keep wishing keep hoping, because one day your wish will come true.
Sigue deseando, sigue esperando, mantén la cabeza en el cielo.
Keep wishing keep hoping, keep your heads to the sky.
Mira hacia el futuro, miremos hacia el futuro.
Look to the future, lets look to the future.
Mira hacia el futuro, miremos hacia el futuro, miremos hacia el futuro.
Look to the future, lets look to the future, look to the future.
Mira al futuro.
Look to the future.
Eso es todo lo que tengo que decir
Thats all I have to say
Nada más que decir.
Elimina"Sigue deseando, sigue esperando, porque un día tu deseo se hará realidad".
Muchas gracias por el interés y por la traducción.
Aferradetes, Alfonso.
Contemplar l'horitzó del mar, com contemplar el foc o un nadó, és sempre fascinant.
ResponEliminaAixí és, hi ha instants que ens deixen al·lucinant.
EliminaAferradetes, bonica.