31 de maig 2022

LA VEU


Una veu que es marceix, 

feta de trossos aliens,

cerca en l'aire nou

un to desconegut,

gairebé un xiuxiueig,

que arrabassi els sentits.

[Maig ~ 2022]

42 comentaris :

  1. La gent que viu a prop dels aeroports n'està prou farta d'escoltar el soroll dels avions. Ara bé, veure'ls a la llunyania al cel, té quelcom d'hipnòtic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els avions, els cotxes, les motos, les bombes... hi ha massa soroll.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  2. Imagem deslumbrante. Musica fascinante de ouvir, Belo poema
    A harmonia poética perfeita. O meu elogio
    .
    Saudações cordiais… semana feliz
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves amables paraules!.

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  3. Els xiuixiueigs arriben més que els crits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els crits demostren manca d'arguments intel·ligents.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  4. Arrabassar els sentits...
    Tots cerquem quelcom així, no?
    La vida és molt avorrida si tot és pla.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És qüestió de trobar veus que no et callin i que t'enamorin.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  5. una veu que es marceix,... un no retorn.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser estigui cansada de tantes paraules buides.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  6. Unes lletres ben escrites,
    inspirades en mil escoltes,
    ens inspiren mil sentiments,
    amb un simple xiuxiueg.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No calen massa paraules, ni un to molt fort, me basta un alè que m'arrabassi el cor.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  7. Joan Millet1.6.22

    Inspirada poesia.
    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  8. La veu del violoncel, tan semblant a la humana, té la capacitat de commoure com la paraula més ben escrita. I Bach la va saber expressar millor que ningú. Una abraçada, Sa Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, els grans mestres tenen el do de commoure'ns.

      Aferradetes dolcetes, Olga.

      Elimina
  9. arrabassa més enllà dels sentits... sense marges, sense límits... només l'oïda i gaudir-ne
    Aferradetes Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. La música podria ser ben bé la veu que cerco.

      Aferradetes, Maria.

      Elimina
  10. La música es capaz de domar hasta a las fieras. Entrada, a la que no le hace falta nada para ser preciosa.
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Otras veces, esas "fieras", no dejan escuchar tu voz, por mucha música que pongas.

      Besos, Sara.

      Elimina
  11. Anònim1.6.22

    La sencillez de un minimalismo bien conceptualizado :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo bueno, si breve, dos veces bueno.😉
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes... anònim.

      Elimina
  12. A vegades un xiuxiueig és més potent que una veu alta... espero que el trobi, que el trobem... tots.

    Una aferradeta, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan la veu se't marceix i trobes altres veus que et deixen sense la teva, cal buscar un altre to perquè almenys t'escoltin.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  13. Prefereixo els xiuxiueigs als crits i el so d'un violoncel al d'un avió ....! Bon contrast ;)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sabria dir millor.😉
      Gràcies!.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  14. Imagen, música y poesía. hace una buena combinación.
    Que tengas un buen día.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.

      Aferradetes, Antònia.

      Elimina
  15. Vivim sempre immersos a la rutina del dia a dia, sovint tediosa i avorrida. Tots anhelem experiències noves que ens renovin la il·lusió perduda. Qui de vegades pogués desaparèixer en aquest avió de la teva fotografia i aparèixer en una realitat nova, encara que, de vegades, quan això passa podem arribar a enyorar l'antiga rutina!!🤦‍♂️😅Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una pot arribar a perdre la veu davant tot el soroll que l'envolta. No parlo del sorolls dels avions o dels cotxes o d'altres màquines (què déu n'hi do!), sinó davant d'altres veus que et fan sentir que no se t'escolta. De vegades per prudent, per educació o per no posar-te a l'altura i així et vas quedant muda de mica en mica, fins a perdre la veu...
      Et compro la idea de desaparèixer o de seguir buscant la teva pròpia veu.

      Aferradetes, Alfons. 😘🤗

      Elimina
  16. Volia trencar el silenci,
    i només es va trencar la veu.
    El crit no va sortir de la gola
    i aquella a qui volia parlar
    deixà enrere
    l'espai que els separava.
    era encara el desconegut
    que volia deixar de ser.
    L'ànima que volia conquerir,
    no en sabia res d'ell.
    El seu racó a la foscor,
    li va semblar un taüt.
    Però encara li quedava
    un futur ple de moments,
    de nits per intentar
    que el crit trencat
    fos una bella salutació,
    Un bona nit,
    llavor d'aquell instant anhelat.
    Principi del millor jorn esperat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moments que et canses de voler parlar amb qui només et parla sense escoltar.

      Bonic poema el teu.
      Aferradetes.

      Elimina
  17. Mejor susurros y buenos acordes aunque sean desconocidos. Que tanto ruido como tenemos alrededor. Gran foto!!
    Gracias Paula. Buena noche.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sólo pido lo que doy.
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  18. "Per un avió en el cel blau,/ ceptre daria", que diria Carner en una paràfrasi. La teva foto m'hi fa pensar.
    A mi em costa de xiuxiuejar a la biblioteca on treballo, és molt defecte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi sempre em diuen que no em senten...

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  19. Anònim5.6.22

    Tots els vídeos que he vist i escoltat de Hauser són una meravella, aquesta amb la música de Bach, com el teu poema, són un xiuxiueig que arrabassa els sentits.
    La fotografia és genial, d'aquelles difícils d'aconseguir.
    I com ja hem comentat en altres ocasions, millor xiuxiueigs i silencis que no crits estridents i soroll que no diuen res.

    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El duo 2Cellos va saltar a la fama després de la seva versió de "Smooth Criminal". El seu estil trenca les fronteres entre els diferents gèneres musicals, des de la clàssica i les composicions cinematogràfiques fins al pop i el hard rock. Tots dos han actuat junts en nombrosos concerts i també ho fan per separat. A mi m'agraden els dos, han fet créixer el meu interés pels violoncels.
      Sempre millor un xiuxiueig que un crit.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  20. Dues veus que acaben marcides, malgrat havien començat el viatge ben aparellades...
    Bon vespre, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot són maneres de veure-ho.

      Petonets, Roser.

      Elimina

  21. ·.
    Una foto sencilla y a la vez hermosa, un cielo partido mientras suena las cuerdas de una música deliciosa.
    Y un poema bien maridado a esa música.

    Aferradetes Paula

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscando la voz... buscándome en ese inmenso cielo.

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Alfonso.

      Elimina

Benvinguts al racó!