Iniciadores de l'evolució
mans que mostren treball
i també amor per donar.
Mans... dues... nues,
una que t'ajuda a tu
i l'altra per ajudar,
per abraçar o donar
un copet a l'esquena.
Mans que són finestres,
que ens obren portes,
agraïdes i sinceres,
tendres com les d'un nadó
o les que t'endús al cap
en moments de tristor.
Mà sobre mà en morir-se.
[Juny ~ 2022]
·.
Estupendos detalles de ese bronce. Seguro que esa escultura del zapatero es sumamente interesante. ¿Está en Mallorca?
Mer despisto un poco y me encuentro tu blog lleno de publicaciones, cada cual a más interesante.
Aferradetes Paula
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Sí, son dos esculturas obra de Rosa G. Ferrándiz que presiden una de nuestras plazas. Están en Inca y representan a un hombre y una mujer trabajando. La figura femenina da color a un zapato con un pincel. La figura masculina manipula la suela de un zapato con unas tenazas. Representan a los tradicionales zapateros que en Inca fabricaban calzado de una forma artesanal y manual hasta muy entrado el siglo XX.
EliminaNo te preocupes por el despiste.😉
Aferradetes, Alfonso.
Gracias. Entonces es en Inca donde he visto la escultura y me he quedado con el detalle.
EliminaNo sé, tú sabrás!.🤭
EliminaYo sé. Tengo la foto, del 21 de mayo del 2018, a las 11:16.🤪
EliminaMuy preciso, ni un minuto más ni un minuto menos.
EliminaTengo curiosidad, me gustaría ver esa foto.😉
No podem oblidar que les mans les mou el cervell, sempre el cervell..., bé com a eina d’un treball artesà com ha sigut de fa segles, però també unes mans que demostren afecció, estima, amor, afecte..., rebuig, por, angoixa..., però sempre imposades pels sentiments, l’emoció, la creativitat, l'enginy, l'aptitud, inclús l'inconscient. De fet, són les empremtes, els impulsos de la nostra disposició...
ResponEliminaAferradetes Paula!
Clar que sí, no podem oblidar que formen part del nostre cos, regides pel cervell conscient o inconscientment.
EliminaAferradetes, Joan.
Belo trabalho, fascinante poema.
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!
EliminaAferradetes.
Mans nues i velles,
ResponEliminaarrugades, venes eixint
sota la pell
com serralades,
camins d'ossos i tendons
músculs forjats
a força d'anys i treballs.
Malaltes, cansades,
però tendres.
Font de carícies
i de vegades grotesques
articulades,
doblegades pel dolor.
Porten escrita una història
que no sabem llegir,
que no volem entendre.
Que lluny queda el nadó
que les va estrenar.
L'infanto de les primeres joguines
entre els dits.
L'adolescent estrenant la pell
del primer amor.
Lles mans iniciàtiques d'una feina
plena d'il•lusió.
Les que crearen la família
que ha anat creixent i volant
escampant-se en un mon global.
Les mans de gaiates amigues,
Aixades d'horts jubilats
que mostren les velles ferides.
Mans que pinten i cusen
que fan i desfan,
però sense oblidar mai,
les mans que sempre estimen.
A mi que m'agrada la fotografía, hi ha dues coses que me criden l'atenció: la cara i les mans de la gent gran.
EliminaMoltes gràcies pel teu poema!.
Aferradetes.
I... mans que ens fan arribar la inspiració d'una dona inspirada! En aquest cas les mans no són tema menor, però qualsevol tema tractat amb aquest sentiment amb què ho fas pot transmetre les emocions que t'inspiren. Un bon homenatge afegit als sabaters de la teva terra.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Jo que he viscut aquest treball, se'm fa molt fàcil posar-hi sentiment.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Tresa.
Dues companyes fidels fins a la mort.
ResponEliminaAra les estic mirant i trobo que no els hi he donat mai les gràcies per tot el que han fet per mi.
Els hi dono ara mateix.
M'aplaudeixen!!!
Són molt agraïdes!!!
:)
Petons.
Mira que n'hi donem de feina!.
EliminaEstà bé agrair-lis tot el que fan per nosaltres.😉
Petonets, Xavi.
Son difíciles a la hora de pintar, pero para eso están.
ResponEliminaBesos
Difíciles de pintar y difícil pintar con ellas.
EliminaBesos
"De l'home mira sempre les mans" (Raimon)
ResponEliminaEl teu poema és molt sensible, Lluna. Es complementa amb el del de Xàtiva.
Què més voldria poder complementar a Raimon!.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Xavier.
Muy buenas imagenes de detalle, amiga.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchas gracias!.
EliminaAferradetes, amic.
M'has fet reflectir
ResponEliminaen una cosa tan grossa
que no li donem importància,
però les tenim per
fer-ho tot amb elles.
Treballar, acaronar, gestualitzar.
I només les mirem si ens fem mal.
Gràcies per les teves reflexions
Aferradetes sa lluna!
I no ens hem d'oblidar que també curen, malgrat tinguin ferides.
EliminaGràcies a tu!.
Aferradetes, Alfred.
Els castellers tenim algunes posicions dins del castell que tenen relació amb les mans: el primeres i el segones mans, i el mà-i-mà.
ResponEliminaMolt curiós això que ens expliques, sobretot pels que no en tenim ni idea.
EliminaAferradetes, Risto.
Mans per tocar, per tocar de veritat.
ResponEliminaSempre he dit que per entendre el que et diu una persona, millor si la toquem.
EliminaAferradetes, Helena.
Que necessàries i valuoses són aquestes mans que ajuden, que t'acullen, t'acompanyen i et donen força.
ResponEliminaAferradetes, nina
Sobretot si ho fan desinteressadament.
EliminaAferradetes, bonica.
Molt bonic l'enquadrament tan de primer pla i detall. Enhorabona, Paula!!👏 Un merescut homenatge a les mans artesanes que treballen el cuir perquè els nostres peus puguin moure's protegits i còmodes. Encara que potser el més apropiat és parlar en passat, perquè ara tot es produeix amb màquines i materials sintètics.☹ Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaHi ha coses que no s'hi haurien d'haver apropat les màquines i aquesta n'és una. Jo que tinc els peus delicats, no hi sabata que no em faci mal.😒
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Molt boniques les mans de les imatges i les fotos que has aconseguit. És dificil fer mans, dbuixant i encara més en escultura, em sembla.
ResponEliminaI el poema és molt sensible, molt tendre. Les mans per tocar, tant de bo que sempre poguem tocar i que ens toquin...
Aferradetes, Paula!
A mi em sembla que ho són de les dues maneres.
EliminaEn aquests darrers anys ho he enyorat moltíssim, tocar i que em toquin.
Gràcies, nina!.
Aferradetes.
Mans que poden crear tanta bellesa com crueltat....només depèn de nosaltres mateixos quina utilitat els hi donem...
ResponEliminaBones fotografies, també !!.
Salut :)
Les mans de cadascú tenen la responsabilitat de qui les fa servir.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
" De l'home mire sempre
ResponEliminales mans.
Mans tan dures
Dels que passen fam
Mans tan pures
De quan érem infants
De l'home mire sempre
Les mans"
És veritat , les mans tan arrugades dels avis, són una imatge molt tendre.
Bon vespre, Lluneta.
Bonic poema, gràcies!.
EliminaTambé penso com tu sobre les mans dels grans.
Bon vespre, nina!.
Aferradetes.
Em reconforta la mà del poeta, és un bàlsam per l’ànima en front de l’horror de la guerra dels homes que torna com la mà crispada d’un mort. Salut !!
ResponEliminaEls poetes no són amants de guerres, però ploren els seus morts.
EliminaAferradetes i gràcies.
Maravilloso!!!
ResponElimina¡Muchas gracias, Germán!
EliminaAferradetes.
Manos que hablan sin necesitar palabras . Me encanta la imagen y las palabras que la acompañan.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias, Laura!.
EliminaAferradetes.