La reixa és quadricula, xarxa on deixa la vida a l’exterior, i a dins la rutina del treball repetitiu. El sol et marca el teu propi rellotge amb són incessant caminar, marca en l’espai frontal quadricules difuminades quarterant per instants el cos sense importar la necessitat de qui li fa de pantalla. Quadricula per on s’escapa la vida i la il•lusió, però, que a ella, no la deixa escapar.
Per la xarxa s'escolen mots de llibertat. (Quina cançó més bona ens has fet descobrir. No la coneixia i celebro haver-la escoltat per primera vegada. Vaig al youtube a escoltar-la més voltes)
Reixa de llums i ombres pels camins feixucs de la vida. Trobar sortida! deixar que ll'ànima voli pels forats més xics de la claror que ens salva.
Soc la Carme, m'ha sortit així una mica improvisadament. Per una raó o per una altra sempre som esclaus del temps, ja sigui per la feina o per l'edat o per tantes altres coses…
M'agrada molt el teu poema.😉 La claror també es pot interpretar de moltes maneres, una feina que t'agradi, uns néts que et facin sentir viva, un paisatge que t'abrigui...
Em venen tres frases populars a la memòria: "Guanya més aquell que trisca que aquell que juga a la brisca"... "Per la vida, es perd la vida"... " Qui té el cul llogat no seu quan vol". L'esclavitud d'abans i la d'ara són els mateixos gossos amb diferents collars (ara amb galindaines). Aferradetes Paula!
Nos pasamos más de tres cuartos de nuestras vidas encerrados, por trabajo, por enfermedades o, simplemente, durmiendo. Esa sensación de no saber a dónde o con quién me es muy familiar.
Esclava del tiempo y esclava del trabajo. Cuando llegue a casa, tiene que seguir trabajando.... poco disfruta de la vida. Solamente tiene la satisfacción, que a sus hijos no le falta un plato en la mesa. Besos
Hola Paula, ya estoy otra vez por aquí disfrutando de vuestros blogs. Esta foto me encanta, al igual que el poema y la reflexión que conlleva, como todas las entradas anteriores que he estado viendo, me ha encantado esa toma bajo el arco, las manos, la mujer con sombrero... Un abrazo
Bona música reggae i bones lletres les d'aquest Rudymentari. No el coneixia. Gràcies per la recomanació. A veure si es deixa caure per Catalunya i el vaig a veure en directe. Tenim un cantant que me'l recorda a casa nostra. L'Adala. El pots cercar a Youtube.
Tot un poema visual la foto de la dona amb l'expressió de cansament darrere la reixa. "El treball us fa lliures" (Arbeit macht frei) era la inscripció gravada a la majoria de les portes dels camps de concentració i extermini nazis per donar la "benvinguda" als presos deportats allà. Sense arribar a aquest nivell de sarcasme i salvatgisme, és clar que viure en societat ens imposa una sèrie de peatges difícils de suportar, i entre ells el treball, normalment avorrit i mal pagat. És trist treballar i viure només amb l´esperança d´arribar a tenir una pensió de jubilació!!🤷♂️Aferradetes amb aspiracions il·lusòriament àcrates, Paula!!😅😉🤗😘
Desgraciadament aquesta societat funciona així, unes persones subordinades a altres, quan ens hauríem de mirar de tu a tu. És molt trist treballar per a no arribar a final de mes... Per molt que m'hagi agradat un treball, en una época de la meva vida, mai he pensat que em feia més lliure ni més digna.
Moments de treball,
ResponEliminaen què el cos no és lliure,
per sortir a respirar.
Aferradetes, sa lluna!!!
Quants anys que ens passem enreixats!... i quan ens alliberen, gairebé no sabem respirar.
EliminaAferradetes, Alfred.
La reixa és quadricula,
ResponEliminaxarxa on deixa la vida
a l’exterior,
i a dins la rutina
del treball repetitiu.
El sol et marca
el teu propi rellotge
amb són incessant caminar,
marca en l’espai frontal
quadricules difuminades
quarterant per instants
el cos sense importar
la necessitat
de qui li fa de pantalla.
Quadricula
per on s’escapa
la vida i la il•lusió,
però, que a ella,
no la deixa escapar.
Sempre busquem un forat per on escapar, però es fa impossible en aquest cas.
EliminaBonic poema, gràcies!.
Aferradetes.
.Imagem e citação em consonância que elogio.
ResponEliminaFeliz fim de semana.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes i bon dia.
Es un clásico en muchos trabajos.
ResponEliminaBesos
Creo que sólo no se verifica en aquellos donde te guste mucho estar.
EliminaBesos
La presó quotidiana.
ResponEliminaQuantes esclaves encara...
Petons.
N'hi ha més del que pensem, que segueixen treballant a fora per una misèria i desprès a casa per no res.
EliminaPetonets, Xavi.
Per la xarxa s'escolen mots de llibertat.
ResponElimina(Quina cançó més bona ens has fet descobrir. No la coneixia i celebro haver-la escoltat per primera vegada. Vaig al youtube a escoltar-la més voltes)
Tant de bo fos així!.
EliminaRudymentari és reggae menorquí, amb forta càrrega política i reivindicativa.
Aferradetes, Xavier.
Moltes de les reixes actuals son virtuals... però no deixen de ser reixes.
ResponEliminaAferradetes
N'hi ha massa, de tota mena.
EliminaAferradetes, Josep.
La feina ens fa esclaus a jornada partida o intensiva .... i pobres, si no la tens !.
ResponEliminaSalut !
Si un pogués triar-la, potser no ens sentiríem tan esclaus ni tan pobres.
EliminaAferradetes, Artur.
Unos mejor que otros pero es la rutina diaria y malo si no se tiene. Gran mirada.
ResponEliminaBuen fin de semana Paula.
Un abrazo.
Trabajar en lo que a uno le guste y bien remunerado, nos quitaría esa sensación... creo yo.
EliminaBuen sábado, Laura.
Aferradetes.
Reixa de llums i ombres
ResponEliminapels camins feixucs de la vida.
Trobar sortida!
deixar que ll'ànima voli
pels forats més xics
de la claror que ens salva.
Soc la Carme, m'ha sortit així una mica improvisadament. Per una raó o per una altra sempre som esclaus del temps, ja sigui per la feina o per l'edat o per tantes altres coses…
Aferradetes de claror, Paula
M'agrada molt el teu poema.😉
EliminaLa claror també es pot interpretar de moltes maneres, una feina que t'agradi, uns néts que et facin sentir viva, un paisatge que t'abrigui...
Aferradetes de tornada, nina.
Em venen tres frases populars a la memòria: "Guanya més aquell que trisca que aquell que juga a la brisca"... "Per la vida, es perd la vida"... " Qui té el cul llogat no seu quan vol".
ResponEliminaL'esclavitud d'abans i la d'ara són els mateixos gossos amb diferents collars (ara amb galindaines).
Aferradetes Paula!
Tens tota la raó, poc o res ha canviat. Seguim sent esclaus de persones sense escrúpols i, ara també, de coses.
EliminaAferradetes, Joan.
Cuando la reja se abre, no sabemos a dónde ir, no con quién, de tan pocos que han quedado vivos.
ResponEliminaBesos.
Nos pasamos más de tres cuartos de nuestras vidas encerrados, por trabajo, por enfermedades o, simplemente, durmiendo.
EliminaEsa sensación de no saber a dónde o con quién me es muy familiar.
Besos, Sara.
Sempre una escletxa d'esperança...
ResponEliminaCal no perdre-la.
EliminaAferradetes, Helena.
Algunos trabajos son especialmente penosos... Buen documento visual, amiga
ResponEliminaUn abrazo
Algunos no, demasiados.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
Esclava del tiempo y esclava del trabajo. Cuando llegue a casa, tiene que seguir trabajando.... poco disfruta de la vida. Solamente tiene la satisfacción, que a sus hijos no le falta un plato en la mesa.
ResponEliminaBesos
Y así como están las cosas, a veces no es suficiente...
EliminaBesos, Antonia.
Hola Paula, ya estoy otra vez por aquí disfrutando de vuestros blogs. Esta foto me encanta, al igual que el poema y la reflexión que conlleva, como todas las entradas anteriores que he estado viendo, me ha encantado esa toma bajo el arco, las manos, la mujer con sombrero...
ResponEliminaUn abrazo
¡Ya estabas tardando!.😉
EliminaBromas aparte, celebro que ya estés aquí y que podamos volver a disfrutar de tus fotos.
¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Bona música reggae i bones lletres les d'aquest Rudymentari. No el coneixia. Gràcies per la recomanació. A veure si es deixa caure per Catalunya i el vaig a veure en directe.
ResponEliminaTenim un cantant que me'l recorda a casa nostra. L'Adala. El pots cercar a Youtube.
Els dos han tret una cançó conjunta, te la deixo aquí:
Eliminahttps://www.youtube.com/watch?v=8F1zvK-2D9w
Aferradetes, Risto.
Tot un poema visual la foto de la dona amb l'expressió de cansament darrere la reixa. "El treball us fa lliures" (Arbeit macht frei) era la inscripció gravada a la majoria de les portes dels camps de concentració i extermini nazis per donar la "benvinguda" als presos deportats allà. Sense arribar a aquest nivell de sarcasme i salvatgisme, és clar que viure en societat ens imposa una sèrie de peatges difícils de suportar, i entre ells el treball, normalment avorrit i mal pagat. És trist treballar i viure només amb l´esperança d´arribar a tenir una pensió de jubilació!!🤷♂️Aferradetes amb aspiracions il·lusòriament àcrates, Paula!!😅😉🤗😘
ResponEliminaDesgraciadament aquesta societat funciona així, unes persones subordinades a altres, quan ens hauríem de mirar de tu a tu.
EliminaÉs molt trist treballar per a no arribar a final de mes... Per molt que m'hagi agradat un treball, en una época de la meva vida, mai he pensat que em feia més lliure ni més digna.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
La reixa és força ample, però la cortina de quadres fa que la llum arribi a dins de forma somorta...
ResponEliminaPetonets, bonica.
La llum gairebé no li arriba.
EliminaPetonets, Roser.