10 de juny 2022

REiXES


Enreixada 

hores i dies,

del temps esclava.

La llum capritxosa 

et deslliura

pels forats petits.

[Juny ~ 2022]

38 comentaris :

  1. Moments de treball,
    en què el cos no és lliure,
    per sortir a respirar.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quants anys que ens passem enreixats!... i quan ens alliberen, gairebé no sabem respirar.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  2. La reixa és quadricula,
    xarxa on deixa la vida
    a l’exterior,
    i a dins la rutina
    del treball repetitiu.
    El sol et marca
    el teu propi rellotge
    amb són incessant caminar,
    marca en l’espai frontal
    quadricules difuminades
    quarterant per instants
    el cos sense importar
    la necessitat
    de qui li fa de pantalla.
    Quadricula
    per on s’escapa
    la vida i la il•lusió,
    però, que a ella,
    no la deixa escapar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre busquem un forat per on escapar, però es fa impossible en aquest cas.

      Bonic poema, gràcies!.
      Aferradetes.

      Elimina
  3. .Imagem e citação em consonância que elogio.
    Feliz fim de semana.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ricardo!.

      Aferradetes i bon dia.

      Elimina
  4. Es un clásico en muchos trabajos.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que sólo no se verifica en aquellos donde te guste mucho estar.

      Besos

      Elimina
  5. La presó quotidiana.
    Quantes esclaves encara...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha més del que pensem, que segueixen treballant a fora per una misèria i desprès a casa per no res.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  6. Per la xarxa s'escolen mots de llibertat.
    (Quina cançó més bona ens has fet descobrir. No la coneixia i celebro haver-la escoltat per primera vegada. Vaig al youtube a escoltar-la més voltes)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo fos així!.

      Rudymentari és reggae menorquí, amb forta càrrega política i reivindicativa.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  7. Moltes de les reixes actuals son virtuals... però no deixen de ser reixes.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha massa, de tota mena.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  8. La feina ens fa esclaus a jornada partida o intensiva .... i pobres, si no la tens !.
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si un pogués triar-la, potser no ens sentiríem tan esclaus ni tan pobres.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  9. Unos mejor que otros pero es la rutina diaria y malo si no se tiene. Gran mirada.
    Buen fin de semana Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trabajar en lo que a uno le guste y bien remunerado, nos quitaría esa sensación... creo yo.

      Buen sábado, Laura.
      Aferradetes.

      Elimina
  10. Anònim11.6.22

    Reixa de llums i ombres
    pels camins feixucs de la vida.
    Trobar sortida!
    deixar que ll'ànima voli
    pels forats més xics
    de la claror que ens salva.

    Soc la Carme, m'ha sortit així una mica improvisadament. Per una raó o per una altra sempre som esclaus del temps, ja sigui per la feina o per l'edat o per tantes altres coses…

    Aferradetes de claror, Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu poema.😉
      La claror també es pot interpretar de moltes maneres, una feina que t'agradi, uns néts que et facin sentir viva, un paisatge que t'abrigui...

      Aferradetes de tornada, nina.

      Elimina
  11. Em venen tres frases populars a la memòria: "Guanya més aquell que trisca que aquell que juga a la brisca"... "Per la vida, es perd la vida"... " Qui té el cul llogat no seu quan vol".
    L'esclavitud d'abans i la d'ara són els mateixos gossos amb diferents collars (ara amb galindaines).
    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, poc o res ha canviat. Seguim sent esclaus de persones sense escrúpols i, ara també, de coses.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  12. Cuando la reja se abre, no sabemos a dónde ir, no con quién, de tan pocos que han quedado vivos.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nos pasamos más de tres cuartos de nuestras vidas encerrados, por trabajo, por enfermedades o, simplemente, durmiendo.
      Esa sensación de no saber a dónde o con quién me es muy familiar.

      Besos, Sara.

      Elimina
  13. Sempre una escletxa d'esperança...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal no perdre-la.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  14. Algunos trabajos son especialmente penosos... Buen documento visual, amiga
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algunos no, demasiados.
      ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  15. Esclava del tiempo y esclava del trabajo. Cuando llegue a casa, tiene que seguir trabajando.... poco disfruta de la vida. Solamente tiene la satisfacción, que a sus hijos no le falta un plato en la mesa.
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y así como están las cosas, a veces no es suficiente...

      Besos, Antonia.

      Elimina
  16. Hola Paula, ya estoy otra vez por aquí disfrutando de vuestros blogs. Esta foto me encanta, al igual que el poema y la reflexión que conlleva, como todas las entradas anteriores que he estado viendo, me ha encantado esa toma bajo el arco, las manos, la mujer con sombrero...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Ya estabas tardando!.😉
      Bromas aparte, celebro que ya estés aquí y que podamos volver a disfrutar de tus fotos.

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  17. Bona música reggae i bones lletres les d'aquest Rudymentari. No el coneixia. Gràcies per la recomanació. A veure si es deixa caure per Catalunya i el vaig a veure en directe.
    Tenim un cantant que me'l recorda a casa nostra. L'Adala. El pots cercar a Youtube.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dos han tret una cançó conjunta, te la deixo aquí:
      https://www.youtube.com/watch?v=8F1zvK-2D9w

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  18. Tot un poema visual la foto de la dona amb l'expressió de cansament darrere la reixa. "El treball us fa lliures" (Arbeit macht frei) era la inscripció gravada a la majoria de les portes dels camps de concentració i extermini nazis per donar la "benvinguda" als presos deportats allà. Sense arribar a aquest nivell de sarcasme i salvatgisme, és clar que viure en societat ens imposa una sèrie de peatges difícils de suportar, i entre ells el treball, normalment avorrit i mal pagat. És trist treballar i viure només amb l´esperança d´arribar a tenir una pensió de jubilació!!🤷‍♂️Aferradetes amb aspiracions il·lusòriament àcrates, Paula!!😅😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desgraciadament aquesta societat funciona així, unes persones subordinades a altres, quan ens hauríem de mirar de tu a tu.
      És molt trist treballar per a no arribar a final de mes... Per molt que m'hagi agradat un treball, en una época de la meva vida, mai he pensat que em feia més lliure ni més digna.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  19. La reixa és força ample, però la cortina de quadres fa que la llum arribi a dins de forma somorta...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum gairebé no li arriba.

      Petonets, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!