Ella volia ser gran, però ser gran comportava renunciar a moltes coses i bregava entre els dos mons. Era el seu aniversari, deu anys ja, eren molts! i ni els seus pares ni les seves amigues li havien parlat de cap celebració. Se sentia molt trista i es va tancar a la seva habitació disposada a posar en marxa el curs d'escriptura que li havien regalat aquella mateixa setmana. Li agradava molt escriure i potser així oblidaria que ja no era tan petita per a tantes festes. Van passar les hores cap ficada en les lletres, semblava que la tristor s'havia esvaït del seu rostre, fins que s'apropà l'hora de sopar. Per costum la seva mare l'avisava per parar taula, però avui ningú no li deia res. Va mirar el rellotge que hi havia sobre la tauleta, aixecant-se s'apropà a la porta i escoltà atentament. Cap soroll de res. Tots els llums apagats. Estranyada baixà les escales per anar cap a la cuina, en trepitjar l'últim esglaó s'encengueren tots els llums i s'omplí la casa de crits i aplaudiments. Aquell dia va aprendre que l'amistat i l'amor no entenen d'edats.
Diuen que tot està bé si acaba bé. Jo trobo que potser sí que amb deu anys ja no ets una criatura, però el que sí que és segur és que no ets prou gran perquè tothom s'oblidi de tu, hauria estat molt trist que es quedés sense celebrar el desè aniversari.
ResponEliminaA tots, grans i petits, ens agrada que se'n recordin del dia de l'aniversari. I sembla que va acabar bé.😉
EliminaAferradetes, Mac.
Gràcies per aquest bonic, i tendre, text que avui ens has regalat!!
ResponEliminaAferredetes Paula!
Gràcies a tu!.
EliminaAferradetes, Joan.
Un conte divertit, emotiu i alliçonador. Com un curt cinematogràfic.
ResponEliminaLes lliçons les anem aprenent dia a dia, sortosament.
EliminaGràcies!.
Aferradetes, Xavier.
Avui, el primer dia de la jubilació,
ResponEliminael volia encetar
amb un exercici d'escriptura.
Escriure als amics
que li van fer la festa d'aniversari
per celebrar la seva amistat.
Tot venia de llarg,
i s'havia treballat
amb totes les forces disponibles.
El resultat ara era una amistat forta
i lliure d'enganys,
plena confiança en cadascun d'ells.
Pel que feia a l'escriptura,
era el mitjà ideal
per anular la seva timidesa,
escriure li donava la fortalesa
que li mancava
en l'ús de la veu
per comunicar-se.
Ara, arran de la jubilació,
tindria temps,
que ganes ja les tenia
per deixar volar el seu cor
i explicar tot allò que hi nidava dins.
L'aniversari, havia estat un punt d'inflexió.
La renaixença d'una vida nova,
carregada de tot lo vell
que l'havia acompanyat
des de la naixença.
M'agrada molt el teu poema, t'hauries d'animar a participar en les propostes de la Núria.
Eliminahttps://nurialaroca.blogspot.com/2022/06/lletres-i-fils-juny-2022.html
Aferradetes.
Moltes gràcies, qui sap si, per les propostes que has publicat al meu blog, ja les he afegit.
EliminaAquest poema també el trobo molt bonic, si vols que l'afegeixi, per mi encantada.
Una abraçada!
No entenen ni de edat ni de tonteries.
ResponEliminaBonic conte.
Aferradetes, sa lluna!!!
Ben cert, l'amistat i l'amor no entenen de res.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfred.
Millor que no vulgui créixer tant d'hora !..tot té el seu temps i els oblits ja arribaran tard o d'hora... de moment no es el cas i tots han pensat en ella...així doncs, feliç aniversari !!
ResponEliminaSalut ;)
Ja saps!, quan som petits tots voldríem ser més grans.
EliminaGràcies, Artur!.
Aferradetes.
¡Je!
ResponEliminaMe lo esperaba...
Besos
Se veía venir.😉
EliminaBesos, Toni.
Un relat emotiu i amb final feliç!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!.
EliminaAferradetes, Josep.
Quanta tendresa en les teves paraules.
ResponEliminaEn acabar de llegir neix un somriure.
:)
Petons.
Gairebé l'he vist! 😉
EliminaGràcies!.
Petonets, Xavi.
Que bonic aquest text, em recorda més d'una peli i és que les sorpreses s'han de fer quan menys un s'ho espera...
ResponEliminaPetonets, bonica.
Quan ets més petita, t'agraden molt les sorpreses.
EliminaGràcies, nina!.
Aferradetes.
Podem celebrar l'aniversari d'una amistat amb globus plens d'escriptures ben poètiques.
ResponEliminaBon vespre, Lluneta.
Una molt bona idea, Roser.
EliminaBona tarda!.
L'amor dels teus, que de vegades te fa patir per estimar-te finalment en un esclat.
ResponEliminaRecordo de petit un dia de reis que vaig anar al lloc habitual on desaven els regals. No hi havia res. Només un paperet que deia "ves a la taula del menjador" i que en arribar a la taula hi havia una altra nota "mira rere les cortines del menjador" i allà hi havia un taxi de Barcelona, un SEAT 124 de joguina i una altra nota d'anar a... Aquest, i uns altres, són segurament els reis que recordo més entranyables i sóc conscient de l'alegria que tenien els pares en veure com anava descobrint coses i com em posava de content.
PODI-.
Gràcies per aquest bonic i tendre record!. La curiositat i la innocència què maques són!.
EliminaAferradetes, Carles.
Una xifra tan rodona com els 10 sempre s'ha de celebrar ben celebrat.
ResponEliminaJa ho fa la gent això d'enganyar l'homenatjat...
Tots els hauríem de celebrar ben celebrats... no es tornen a repetir.
EliminaAferradetes, Risto.
Quina història tant bonica, de la tristesa amb què comença passa a un somriure, a sentir felicitat dins seu gràcies a la sorpresa que li han preparat, estar envoltada dels seus, compartir els seus deu anys. M'agrada també que l'escriptura hagi estat un suport, segur que aprofitarà molt bé el curs que li han regalat.
ResponEliminaMoltes gràcies nina per la teva proposta, ja camina cap al meu espai.
Aferradetes, Paula.
Li agradava molt escriure, això li servirà sempre.😉
EliminaGràcies a tu!.
Aferradetes, bonica.
Quin relat més bonic i més tendre... emociona!
ResponEliminaQuina sort fer un curs d'escriptura als 10 anys! Segur que és quan es pot aprendre més. A mi mateixa m'hauria encantat. Les escriptures d'aquella època a l'escola feien més aviat pena.
Una aferradeta per aquelles nenes que vam ser i que la teva protagonista ens recorda.
En això vaig tenir molta sort, suposo que hi va tenir a veure que era la petita de tres germans. La curiositat pels seus llibres em va obrir tot un món i vaig començar a escriure i a llegir de molt petitona. La pena va ser que només era en castellà.😒
EliminaMoltes gràcies, Carme!.
Aferradetes de nenes, que encara som.
Muy de acuerdo, la amistad, el amor y la edad no están reñidos...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Para nada, no hay edad para la amistad y el amor.
EliminaAferradetes, amic.
La edad es muy relativa. A una niña de 2 años, una que tiene 10, la ve ya mayor, distinto sería , si tienes 40 ò 50, entonces la verías pequeña.
ResponEliminaMuy bueno el texto que has escrito y que he leído con mucho interés.
Que tengas un excelente día.
Agradezco el interés que pones en mis textos.😉
Elimina¡Feliz día!.
Aferradetes, Antònia.
Menos mal que acaba bien, me estaba agobiando, jajaja. Gracias por compartir amiga mía, un fuerte abrazo hacia el Mediterráneo.
ResponEliminaPor favor, no te agobies!.🤭
Elimina¡Muchas gracias, Germán!.
Aferradetes de tornada.
Tens un "do" especial per a les petites narracions, realment boniques, senzilles, m'agraden i m'arriben :)
ResponEliminaAferradetes Sa Lluna
Gràcies per les teves amables paraules!.
EliminaAferradetes, nina.
Sempre és important el suport de la família i dels amics, però a aquesta edat encara ho és més, perquè la personalitat i l'autoestima del nen o de la nena es reforcin. Després, ja d'adults, se suposa que tenim més recursos per bregar amb els disgustos de la vida, encara que mai, mai estan de més les mostres d'afecte i solidaritat. Aferradetes afectuoses i solidàries, Paula!!😃🤗😘
ResponEliminaI avui em quedo amb les teves, perquè mai me sobren.😉
EliminaAferradetes dolcetes i agraïdes, Alfons.😘🤗
Todos los niños y muchos adultos tambien guardan esa emocion de su cumpleaños, y logicamente es un día para celebrar...nunca deberiamos dejar de celebrar la vida..Hermoso relato y hermosa la sorpresa familiar.. Besos y bonito finde para vos.
ResponEliminaMuy cierto, los cumpleaños nunca se repiten, sólo por eso mismo nunca deberíamos dejar de celebrarlos.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Eli.
Y su tristeza desapareció. El amor y la amistad no tienen edad .Claro que nos gusta que nos recuerden ;)
ResponEliminaUn abrazo.
Y el que diga que no le gusta, miente.😉
EliminaAferradetes, Laura.
Passen tant a poc a poc els primers deu anys d'existència! És molt important de celebrar-los.
ResponEliminaCrec que és important celebrar tots i cadascun d'ells, perquè mai més tornaran a repetir-se.
EliminaAferradetes, nina.
No m'agraden gaire les festes de celebració anuals. Crec que ho hauríem de celebrar cada dia que podem veure com es fa clar el matí.
ResponEliminaM'és molt difícil imaginar-me fer festa cada dia tots plegats, encara que fer-ho individualment no està gens malament.😉
EliminaAferradetes, Llorenç.