07 de juny 2022

SER GRAN

 

Ella volia ser gran, però ser gran comportava renunciar a moltes coses i bregava entre els dos mons. Era el seu aniversari, deu anys ja, eren molts! i ni els seus pares ni les seves amigues li havien parlat de cap celebració. Se sentia molt trista i es va tancar a la seva habitació disposada a posar en marxa el curs d'escriptura que li havien regalat aquella mateixa setmana. Li agradava molt escriure i potser així oblidaria que ja no era tan petita per a tantes festes. Van passar les hores cap ficada en les lletres, semblava que la tristor s'havia esvaït del seu rostre, fins que s'apropà l'hora de sopar. Per costum la seva mare l'avisava per parar taula, però avui ningú no li deia res. Va mirar el rellotge que hi havia sobre la tauleta, aixecant-se s'apropà a la porta i escoltà atentament. Cap soroll de res. Tots els llums apagats. Estranyada baixà les escales per anar cap a la cuina,  en trepitjar l'últim esglaó s'encengueren tots els llums i s'omplí la casa de crits i aplaudiments. Aquell dia va aprendre que l'amistat i l'amor no entenen d'edats.

50 comentaris :

  1. Diuen que tot està bé si acaba bé. Jo trobo que potser sí que amb deu anys ja no ets una criatura, però el que sí que és segur és que no ets prou gran perquè tothom s'oblidi de tu, hauria estat molt trist que es quedés sense celebrar el desè aniversari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tots, grans i petits, ens agrada que se'n recordin del dia de l'aniversari. I sembla que va acabar bé.😉

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  2. Gràcies per aquest bonic, i tendre, text que avui ens has regalat!!
    Aferredetes Paula!

    ResponElimina
  3. Un conte divertit, emotiu i alliçonador. Com un curt cinematogràfic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les lliçons les anem aprenent dia a dia, sortosament.
      Gràcies!.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  4. Avui, el primer dia de la jubilació,
    el volia encetar
    amb un exercici d'escriptura.
    Escriure als amics
    que li van fer la festa d'aniversari
    per celebrar la seva amistat.
    Tot venia de llarg,
    i s'havia treballat
    amb totes les forces disponibles.
    El resultat ara era una amistat forta
    i lliure d'enganys,
    plena confiança en cadascun d'ells.
    Pel que feia a l'escriptura,
    era el mitjà ideal
    per anular la seva timidesa,
    escriure li donava la fortalesa
    que li mancava
    en l'ús de la veu
    per comunicar-se.
    Ara, arran de la jubilació,
    tindria temps,
    que ganes ja les tenia
    per deixar volar el seu cor
    i explicar tot allò que hi nidava dins.
    L'aniversari, havia estat un punt d'inflexió.
    La renaixença d'una vida nova,
    carregada de tot lo vell
    que l'havia acompanyat
    des de la naixença.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu poema, t'hauries d'animar a participar en les propostes de la Núria.
      https://nurialaroca.blogspot.com/2022/06/lletres-i-fils-juny-2022.html

      Aferradetes.

      Elimina
    2. Moltes gràcies, qui sap si, per les propostes que has publicat al meu blog, ja les he afegit.
      Aquest poema també el trobo molt bonic, si vols que l'afegeixi, per mi encantada.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. No entenen ni de edat ni de tonteries.
    Bonic conte.
    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, l'amistat i l'amor no entenen de res.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  6. Millor que no vulgui créixer tant d'hora !..tot té el seu temps i els oblits ja arribaran tard o d'hora... de moment no es el cas i tots han pensat en ella...així doncs, feliç aniversari !!
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps!, quan som petits tots voldríem ser més grans.
      Gràcies, Artur!.

      Aferradetes.

      Elimina
  7. ¡Je!
    Me lo esperaba...

    Besos

    ResponElimina
  8. Un relat emotiu i amb final feliç!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  9. Quanta tendresa en les teves paraules.
    En acabar de llegir neix un somriure.

    :)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé l'he vist! 😉
      Gràcies!.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  10. Que bonic aquest text, em recorda més d'una peli i és que les sorpreses s'han de fer quan menys un s'ho espera...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan ets més petita, t'agraden molt les sorpreses.

      Gràcies, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Podem celebrar l'aniversari d'una amistat amb globus plens d'escriptures ben poètiques.
    Bon vespre, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una molt bona idea, Roser.

      Bona tarda!.

      Elimina
  12. L'amor dels teus, que de vegades te fa patir per estimar-te finalment en un esclat.
    Recordo de petit un dia de reis que vaig anar al lloc habitual on desaven els regals. No hi havia res. Només un paperet que deia "ves a la taula del menjador" i que en arribar a la taula hi havia una altra nota "mira rere les cortines del menjador" i allà hi havia un taxi de Barcelona, un SEAT 124 de joguina i una altra nota d'anar a... Aquest, i uns altres, són segurament els reis que recordo més entranyables i sóc conscient de l'alegria que tenien els pares en veure com anava descobrint coses i com em posava de content.

    PODI-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquest bonic i tendre record!. La curiositat i la innocència què maques són!.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  13. Una xifra tan rodona com els 10 sempre s'ha de celebrar ben celebrat.

    Ja ho fa la gent això d'enganyar l'homenatjat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els hauríem de celebrar ben celebrats... no es tornen a repetir.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  14. Quina història tant bonica, de la tristesa amb què comença passa a un somriure, a sentir felicitat dins seu gràcies a la sorpresa que li han preparat, estar envoltada dels seus, compartir els seus deu anys. M'agrada també que l'escriptura hagi estat un suport, segur que aprofitarà molt bé el curs que li han regalat.

    Moltes gràcies nina per la teva proposta, ja camina cap al meu espai.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li agradava molt escriure, això li servirà sempre.😉

      Gràcies a tu!.
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  15. Quin relat més bonic i més tendre... emociona!
    Quina sort fer un curs d'escriptura als 10 anys! Segur que és quan es pot aprendre més. A mi mateixa m'hauria encantat. Les escriptures d'aquella època a l'escola feien més aviat pena.

    Una aferradeta per aquelles nenes que vam ser i que la teva protagonista ens recorda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això vaig tenir molta sort, suposo que hi va tenir a veure que era la petita de tres germans. La curiositat pels seus llibres em va obrir tot un món i vaig començar a escriure i a llegir de molt petitona. La pena va ser que només era en castellà.😒
      Moltes gràcies, Carme!.

      Aferradetes de nenes, que encara som.

      Elimina
  16. Muy de acuerdo, la amistad, el amor y la edad no están reñidos...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Para nada, no hay edad para la amistad y el amor.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  17. La edad es muy relativa. A una niña de 2 años, una que tiene 10, la ve ya mayor, distinto sería , si tienes 40 ò 50, entonces la verías pequeña.
    Muy bueno el texto que has escrito y que he leído con mucho interés.
    Que tengas un excelente día.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradezco el interés que pones en mis textos.😉

      ¡Feliz día!.
      Aferradetes, Antònia.

      Elimina
  18. Menos mal que acaba bien, me estaba agobiando, jajaja. Gracias por compartir amiga mía, un fuerte abrazo hacia el Mediterráneo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por favor, no te agobies!.🤭

      ¡Muchas gracias, Germán!.
      Aferradetes de tornada.

      Elimina
  19. Tens un "do" especial per a les petites narracions, realment boniques, senzilles, m'agraden i m'arriben :)
    Aferradetes Sa Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves amables paraules!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
    2. Gràcies per les teves amables paraules!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  20. Sempre és important el suport de la família i dels amics, però a aquesta edat encara ho és més, perquè la personalitat i l'autoestima del nen o de la nena es reforcin. Després, ja d'adults, se suposa que tenim més recursos per bregar amb els disgustos de la vida, encara que mai, mai estan de més les mostres d'afecte i solidaritat. Aferradetes afectuoses i solidàries, Paula!!😃🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. I avui em quedo amb les teves, perquè mai me sobren.😉

      Aferradetes dolcetes i agraïdes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  21. Todos los niños y muchos adultos tambien guardan esa emocion de su cumpleaños, y logicamente es un día para celebrar...nunca deberiamos dejar de celebrar la vida..Hermoso relato y hermosa la sorpresa familiar.. Besos y bonito finde para vos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy cierto, los cumpleaños nunca se repiten, sólo por eso mismo nunca deberíamos dejar de celebrarlos.

      ¡Muchas gracias!.
      Besos, Eli.

      Elimina
  22. Y su tristeza desapareció. El amor y la amistad no tienen edad .Claro que nos gusta que nos recuerden ;)
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y el que diga que no le gusta, miente.😉

      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  23. Passen tant a poc a poc els primers deu anys d'existència! És molt important de celebrar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és important celebrar tots i cadascun d'ells, perquè mai més tornaran a repetir-se.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  24. No m'agraden gaire les festes de celebració anuals. Crec que ho hauríem de celebrar cada dia que podem veure com es fa clar el matí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'és molt difícil imaginar-me fer festa cada dia tots plegats, encara que fer-ho individualment no està gens malament.😉

      Aferradetes, Llorenç.

      Elimina

Benvinguts al racó!