Hi ha un no sé què de les flames
en la foscor que lliguen i ens sedueixen.
Dansen tots al seu voltant,
per sobre els joves botant, mentre
la purificació es consumeix lentament.
El foc del patiment es fa llum a la consciència,
però les fogueres no il·luminen les tenebres,
l'adulació i la hipocresia són mossegada dolça
que no es crema amb el foc.
Els càntics que porten dins
aire, aigua, terra i foc,
els càntics límpids, clars, lleugers
perduren un cop extingides les flames.
[Juny ~ 2022]
Imagem, poema, vídeo musical, a harmonia poética perfeita. Amei o conjunto.
ResponElimina.
Cumprimentos e um domingo feliz
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltíssimes gràcies, Ricardo!
EliminaAferradetes.
Les flames tenen
ResponEliminaalguna cosa que ens atrau,
serà aquest ball desigual,
aquest anar caient sobre les brases
i elevar-se després com la nostra imaginació.
Aferradetes, sa lluna!!!
Sí, tenen un poder hipnòtic que ens atrapa.
EliminaAferradetes, Alfred.
Quina passada de foto! Sembla el mateix dimoni!
ResponEliminaEstaria a la seva salsa.🤭
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes.
Neix la flama fràgil,
ResponEliminamossega dansant
la fusta seca.
Les incipients brases
de la fullaraca arrossega
poc a poc
a la fusta a fer-se
brasa ardent.
Feta la foguera grossa,
ballen les flames
infernal dansa,
crema el cos en apropar-se
però la mirada del ball
alleugera l'ànima.
El foc et porta lluny,
més enllà del present,
com la remor de les ones
de la mar a la nit.
La nit la gran amiga
de les fogueres
i la mar,
del cel estelat,
de la màgia de la teva mirada.
Tot en un bri de misteri,
tot en un bri d'esperança,
tot en un bri de trencall.
Neix la flama fràgil,
i creix en la màgica dansa
en el ventre de la nit,
possiblement
escoltant un remor d'ones
sota un cel ple d'estel,
tot, per no perdre't la mirada.
Màgia en una nit qualsevol
de Sant Joan,
de Sant Antoni,
qualsevol nit que les brases
siguin el record màgic
de tot el que he dit.
El foc i el seu punt de màgia.
EliminaGràcies pel poema!.
Aferradetes.
¿Qué tendrán las llamas, verdad? yo creo que tienen magia.
ResponEliminaMuchos besos.
Podría pasarme horas y horas contemplándolas.
EliminaBesos, María.
Reconec l'espectacularitat i tot el simbolisme que porta el foc, però jo sóc molt més d'aire, aigua i terra!
ResponEliminaAferradetes
El foc, l'aire, l'aigua i la terra... tots elements espectaculars.
EliminaAferradetes, Josep.
El foc sempre ha tingut un efecte hipnòtic pels humans.
ResponEliminaEn el teu cas t'ha inspirat un molt bon poema.
Petons.
Moltes gràcies, Xavi!.
EliminaPetonets.
Inspirat poema!
ResponEliminaQue tinguis una agradable setmana!
Aferradetes Paula!
Moltes gràcies, Joan!.
EliminaBon dilluns!.
Aferradetes.
Potser que es dansi al voltant del foc o se salti o es passi per sota en un intent de performance en que ens veiem control·ladors d'un foc pel temor que en realitat ens fa la pèrdua del seu control.
ResponEliminapodi-.
Està clar que qui controla és ell, per molt que vulguem controlar-lo.
EliminaAferradetes, Carles.
No está últimamente muy agradable lo que se refiera al fuego. A pesar de Su. Juan.
ResponEliminaBesos
Demasiados incendios... casi siempre intencionados.
EliminaBesos, Toni.
El foc, la flama, la flamarada... Com les passions a vegades és incontrolable.
ResponEliminaÉs el més semblant a les passions, tens raó.
EliminaAferradetes, Xavier.
Parece que el fuego esté ahí, muy buena.
ResponEliminaEse fuego que te atrapa y que hace que mires en tu interior.
Magnífico el poema que relata esa noche tan mágica y el adagio como siempre maravilloso.
Un abrazo
Cuidado, que te quemas!.😉
EliminaMuchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
La flama, amiga i enemiga. Tan admirada com temuda. Ens embadaleix i ens aterra. Però sempre la tenim ben present, ja sigui perquè la celebrem, o perquè la volem contenir.
ResponEliminaEstic molt d'acord en cadascuna de les teves paraules.
EliminaAferradetes, Risto.
El foc i el seu poder hipnòtic. El fos i el seu odier destructiu. Si el vol, no hi ha qui l'aturi i malgrat tota la destrrucció de la qual és capaç, encara ens atreu i encara ens agrada. Reconec que a mi m'agrada molt veure el foc en un lloc adeaut i controlat i en els incendis em fa por i me n'allunyo, però la seva màgia persisteix en abdos casos.
ResponEliminaUn poema preciós, Paula! Aferradetes sense cremar-nos...
Ben cert això que dius, si ell vol no hi ha qui l'aturi. Potser per això mateix té aquest poder tan hipnòtic. Fa anys tenia una llar de foc i sempre que podia m'hi passava hores i hores davant les flames...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Carme.
Precioso todo, amiga... Muy "Mediterráneo"...
ResponEliminaUn abrazo
Creo que la seducción que provoca el fuego, no es sólo nuestra.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.
Algo tienen las hogueras de la noche de S. Juan para que esa noche parezca mágica y me refiero a la antigua tradición de hacerlas a la orilla de la playa. es un espectáculo único, que lo he vivido tan solo una vez y fue en las Islas Canarias.
ResponEliminaBesos.
Para los que hemos nacido en esta parte del Mediterráneo, disfrutamos de esa tradición todos los años. Es una noche muy, muy mágica.
EliminaAferradetes, Antonia.
Sí, la fascinació pel foc és ancestral. Potser més que el foc destructor, és la humil foguera la nostra aliada. Des que els nostres avantpassats van aprendre a dominar-ho, la seva flama era la que ens escalfava en els dies freds de l'hivern, ens congregava al seu voltant per a contar-nos històries i ens permetia dormir tranquils al seu costat perquè espantava a les feres. Alguna cosa d'això queda en el nostre subconscient des de llavors. Però, ai!, així com d'amagatons, enmig del poema, va aparèixer l'al·lusió a aquelles flames que no són capaces de dissipar les tenebres que a vegades ens aguaiten...!!🤷♂️😉Aferradetes flamígeres, Paula!!🤗😘
ResponEliminaT'agraeixo que t'hagis fixat en el detall del poc poder que tenen les flames per cremar les nostres tenebres i això que en tenen molt.😉
EliminaAferradetes sinceres, Alfons.😘🤗
Les flames de la teva foto parlen del fascinant que és el foc de veure. Igual com llegir-te!
ResponEliminaLes flames són realment hipnòtiques.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Helena.
Les fogueres de Sant Joan, tenen un no sé què de màgic, sembla que ens volen abraçar...
ResponElimina"Diu la llegenda, que la diada,
és important pel qui està enamorat,
les parelles que junts saltin la flama,
per sempre més tindran felicitat"
Petonets, bonica.
Això no t'ho puc discutir, tenen un no sé què de màgic que ens enganxa.
EliminaBonica llegenda, però no explica si junts o per separat.😉
Aferradetes, nina.