26 de juny 2022

FLAMES


Hi ha un no sé què de les flames 

en la foscor que lliguen i ens sedueixen. 

Dansen tots al seu voltant,  

per sobre els joves botant, mentre 

la purificació es consumeix lentament. 

El foc del patiment es fa llum a la consciència, 

però les fogueres no il·luminen les tenebres, 

l'adulació i la hipocresia són mossegada dolça 

que no es crema amb el foc. 

Els càntics que porten dins 

aire, aigua, terra i foc,

els càntics límpids, clars, lleugers

perduren un cop extingides les flames.

[Juny ~ 2022]

38 comentaris :

  1. Imagem, poema, vídeo musical, a harmonia poética perfeita. Amei o conjunto.
    .
    Cumprimentos e um domingo feliz
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Ricardo!

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Les flames tenen
    alguna cosa que ens atrau,
    serà aquest ball desigual,
    aquest anar caient sobre les brases
    i elevar-se després com la nostra imaginació.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tenen un poder hipnòtic que ens atrapa.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Quina passada de foto! Sembla el mateix dimoni!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria a la seva salsa.🤭
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes.

      Elimina
  4. Anònim26.6.22

    Neix la flama fràgil,
    mossega dansant
    la fusta seca.
    Les incipients brases
    de la fullaraca arrossega
    poc a poc
    a la fusta a fer-se
    brasa ardent.
    Feta la foguera grossa,
    ballen les flames
    infernal dansa,
    crema el cos en apropar-se
    però la mirada del ball
    alleugera l'ànima.
    El foc et porta lluny,
    més enllà del present,
    com la remor de les ones
    de la mar a la nit.
    La nit la gran amiga
    de les fogueres
    i la mar,
    del cel estelat,
    de la màgia de la teva mirada.
    Tot en un bri de misteri,
    tot en un bri d'esperança,
    tot en un bri de trencall.
    Neix la flama fràgil,
    i creix en la màgica dansa
    en el ventre de la nit,
    possiblement
    escoltant un remor d'ones
    sota un cel ple d'estel,
    tot, per no perdre't la mirada.
    Màgia en una nit qualsevol
    de Sant Joan,
    de Sant Antoni,
    qualsevol nit que les brases
    siguin el record màgic
    de tot el que he dit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El foc i el seu punt de màgia.
      Gràcies pel poema!.

      Aferradetes.

      Elimina
  5. ¿Qué tendrán las llamas, verdad? yo creo que tienen magia.

    Muchos besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podría pasarme horas y horas contemplándolas.

      Besos, María.

      Elimina
  6. Reconec l'espectacularitat i tot el simbolisme que porta el foc, però jo sóc molt més d'aire, aigua i terra!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. El foc, l'aire, l'aigua i la terra... tots elements espectaculars.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. El foc sempre ha tingut un efecte hipnòtic pels humans.
    En el teu cas t'ha inspirat un molt bon poema.

    Petons.

    ResponElimina
  8. Inspirat poema!
    Que tinguis una agradable setmana!
    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!.

      Bon dilluns!.
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Potser que es dansi al voltant del foc o se salti o es passi per sota en un intent de performance en que ens veiem control·ladors d'un foc pel temor que en realitat ens fa la pèrdua del seu control.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està clar que qui controla és ell, per molt que vulguem controlar-lo.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  10. No está últimamente muy agradable lo que se refiera al fuego. A pesar de Su. Juan.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Demasiados incendios... casi siempre intencionados.

      Besos, Toni.

      Elimina
  11. El foc, la flama, la flamarada... Com les passions a vegades és incontrolable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el més semblant a les passions, tens raó.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  12. Parece que el fuego esté ahí, muy buena.
    Ese fuego que te atrapa y que hace que mires en tu interior.
    Magnífico el poema que relata esa noche tan mágica y el adagio como siempre maravilloso.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuidado, que te quemas!.😉

      Muchas gracias!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  13. La flama, amiga i enemiga. Tan admirada com temuda. Ens embadaleix i ens aterra. Però sempre la tenim ben present, ja sigui perquè la celebrem, o perquè la volem contenir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt d'acord en cadascuna de les teves paraules.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  14. El foc i el seu poder hipnòtic. El fos i el seu odier destructiu. Si el vol, no hi ha qui l'aturi i malgrat tota la destrrucció de la qual és capaç, encara ens atreu i encara ens agrada. Reconec que a mi m'agrada molt veure el foc en un lloc adeaut i controlat i en els incendis em fa por i me n'allunyo, però la seva màgia persisteix en abdos casos.

    Un poema preciós, Paula! Aferradetes sense cremar-nos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert això que dius, si ell vol no hi ha qui l'aturi. Potser per això mateix té aquest poder tan hipnòtic. Fa anys tenia una llar de foc i sempre que podia m'hi passava hores i hores davant les flames...
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Carme.

      Elimina
  15. Precioso todo, amiga... Muy "Mediterráneo"...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo que la seducción que provoca el fuego, no es sólo nuestra.😉
      ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  16. Algo tienen las hogueras de la noche de S. Juan para que esa noche parezca mágica y me refiero a la antigua tradición de hacerlas a la orilla de la playa. es un espectáculo único, que lo he vivido tan solo una vez y fue en las Islas Canarias.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Para los que hemos nacido en esta parte del Mediterráneo, disfrutamos de esa tradición todos los años. Es una noche muy, muy mágica.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  17. Sí, la fascinació pel foc és ancestral. Potser més que el foc destructor, és la humil foguera la nostra aliada. Des que els nostres avantpassats van aprendre a dominar-ho, la seva flama era la que ens escalfava en els dies freds de l'hivern, ens congregava al seu voltant per a contar-nos històries i ens permetia dormir tranquils al seu costat perquè espantava a les feres. Alguna cosa d'això queda en el nostre subconscient des de llavors. Però, ai!, així com d'amagatons, enmig del poema, va aparèixer l'al·lusió a aquelles flames que no són capaces de dissipar les tenebres que a vegades ens aguaiten...!!🤷‍♂️😉Aferradetes flamígeres, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agraeixo que t'hagis fixat en el detall del poc poder que tenen les flames per cremar les nostres tenebres i això que en tenen molt.😉

      Aferradetes sinceres, Alfons.😘🤗

      Elimina
  18. Les flames de la teva foto parlen del fascinant que és el foc de veure. Igual com llegir-te!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flames són realment hipnòtiques.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  19. Les fogueres de Sant Joan, tenen un no sé què de màgic, sembla que ens volen abraçar...
    "Diu la llegenda, que la diada,
    és important pel qui està enamorat,
    les parelles que junts saltin la flama,
    per sempre més tindran felicitat"
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això no t'ho puc discutir, tenen un no sé què de màgic que ens enganxa.
      Bonica llegenda, però no explica si junts o per separat.😉

      Aferradetes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!