03 de juny 2022

MANS


Iniciadores de l'evolució
mans que mostren treball
i també amor per donar.
Mans... dues... nues,
una que t'ajuda a tu
i l'altra per ajudar,
per abraçar o donar
un copet a l'esquena.
Mans que són finestres,
que ens obren portes,
agraïdes i sinceres,
tendres com les d'un nadó 
o les que t'endús al cap
en moments de tristor.
Mà sobre mà en morir-se.
[Juny ~ 2022]

Homenatge als sabaters d'Inca

44 comentaris :


  1. ·.
    Estupendos detalles de ese bronce. Seguro que esa escultura del zapatero es sumamente interesante. ¿Está en Mallorca?
    Mer despisto un poco y me encuentro tu blog lleno de publicaciones, cada cual a más interesante.
    Aferradetes Paula

    Un abrazo

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, son dos esculturas obra de Rosa G. Ferrándiz que presiden una de nuestras plazas. Están en Inca y representan a un hombre y una mujer trabajando. La figura femenina da color a un zapato con un pincel. La figura masculina manipula la suela de un zapato con unas tenazas. Representan a los tradicionales zapateros que en Inca fabricaban calzado de una forma artesanal y manual hasta muy entrado el siglo XX.

      No te preocupes por el despiste.😉
      Aferradetes, Alfonso.

      Elimina
    2. Gracias. Entonces es en Inca donde he visto la escultura y me he quedado con el detalle.

      Elimina
    3. No sé, tú sabrás!.🤭

      Elimina
    4. Yo sé. Tengo la foto, del 21 de mayo del 2018, a las 11:16.🤪

      Elimina
    5. Muy preciso, ni un minuto más ni un minuto menos.
      Tengo curiosidad, me gustaría ver esa foto.😉

      Elimina
  2. Joan Millet3.6.22

    No podem oblidar que les mans les mou el cervell, sempre el cervell..., bé com a eina d’un treball artesà com ha sigut de fa segles, però també unes mans que demostren afecció, estima, amor, afecte..., rebuig, por, angoixa..., però sempre imposades pels sentiments, l’emoció, la creativitat, l'enginy, l'aptitud, inclús l'inconscient. De fet, són les empremtes, els impulsos de la nostra disposició...
    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que sí, no podem oblidar que formen part del nostre cos, regides pel cervell conscient o inconscientment.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  3. Belo trabalho, fascinante poema.
    .
    Cumprimentos poéticos.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ricardo!

      Aferradetes.

      Elimina
  4. Mans nues i velles,
    arrugades, venes eixint
    sota la pell
    com serralades,
    camins d'ossos i tendons
    músculs forjats
    a força d'anys i treballs.
    Malaltes, cansades,
    però tendres.
    Font de carícies
    i de vegades grotesques
    articulades,
    doblegades pel dolor.
    Porten escrita una història
    que no sabem llegir,
    que no volem entendre.
    Que lluny queda el nadó
    que les va estrenar.
    L'infanto de les primeres joguines
    entre els dits.
    L'adolescent estrenant la pell
    del primer amor.
    Lles mans iniciàtiques d'una feina
    plena d'il•lusió.
    Les que crearen la família
    que ha anat creixent i volant
    escampant-se en un mon global.
    Les mans de gaiates amigues,
    Aixades d'horts jubilats
    que mostren les velles ferides.
    Mans que pinten i cusen
    que fan i desfan,
    però sense oblidar mai,
    les mans que sempre estimen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi que m'agrada la fotografía, hi ha dues coses que me criden l'atenció: la cara i les mans de la gent gran.
      Moltes gràcies pel teu poema!.

      Aferradetes.

      Elimina
  5. I... mans que ens fan arribar la inspiració d'una dona inspirada! En aquest cas les mans no són tema menor, però qualsevol tema tractat amb aquest sentiment amb què ho fas pot transmetre les emocions que t'inspiren. Un bon homenatge afegit als sabaters de la teva terra.
    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo que he viscut aquest treball, se'm fa molt fàcil posar-hi sentiment.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Tresa.

      Elimina
  6. Dues companyes fidels fins a la mort.
    Ara les estic mirant i trobo que no els hi he donat mai les gràcies per tot el que han fet per mi.
    Els hi dono ara mateix.
    M'aplaudeixen!!!
    Són molt agraïdes!!!

    :)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira que n'hi donem de feina!.
      Està bé agrair-lis tot el que fan per nosaltres.😉

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  7. Son difíciles a la hora de pintar, pero para eso están.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difíciles de pintar y difícil pintar con ellas.

      Besos

      Elimina
  8. "De l'home mira sempre les mans" (Raimon)
    El teu poema és molt sensible, Lluna. Es complementa amb el del de Xàtiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què més voldria poder complementar a Raimon!.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  9. Muy buenas imagenes de detalle, amiga.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  10. M'has fet reflectir
    en una cosa tan grossa
    que no li donem importància,
    però les tenim per
    fer-ho tot amb elles.
    Treballar, acaronar, gestualitzar.
    I només les mirem si ens fem mal.
    Gràcies per les teves reflexions

    Aferradetes sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no ens hem d'oblidar que també curen, malgrat tinguin ferides.

      Gràcies a tu!.
      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  11. Els castellers tenim algunes posicions dins del castell que tenen relació amb les mans: el primeres i el segones mans, i el mà-i-mà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt curiós això que ens expliques, sobretot pels que no en tenim ni idea.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  12. Mans per tocar, per tocar de veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre he dit que per entendre el que et diu una persona, millor si la toquem.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  13. Anònim5.6.22

    Que necessàries i valuoses són aquestes mans que ajuden, que t'acullen, t'acompanyen i et donen força.
    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot si ho fan desinteressadament.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  14. Molt bonic l'enquadrament tan de primer pla i detall. Enhorabona, Paula!!👏 Un merescut homenatge a les mans artesanes que treballen el cuir perquè els nostres peus puguin moure's protegits i còmodes. Encara que potser el més apropiat és parlar en passat, perquè ara tot es produeix amb màquines i materials sintètics.☹ Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha coses que no s'hi haurien d'haver apropat les màquines i aquesta n'és una. Jo que tinc els peus delicats, no hi sabata que no em faci mal.😒

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  15. Molt boniques les mans de les imatges i les fotos que has aconseguit. És dificil fer mans, dbuixant i encara més en escultura, em sembla.

    I el poema és molt sensible, molt tendre. Les mans per tocar, tant de bo que sempre poguem tocar i que ens toquin...

    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em sembla que ho són de les dues maneres.

      En aquests darrers anys ho he enyorat moltíssim, tocar i que em toquin.

      Gràcies, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  16. Mans que poden crear tanta bellesa com crueltat....només depèn de nosaltres mateixos quina utilitat els hi donem...
    Bones fotografies, també !!.
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les mans de cadascú tenen la responsabilitat de qui les fa servir.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  17. " De l'home mire sempre
    les mans.
    Mans tan dures
    Dels que passen fam
    Mans tan pures
    De quan érem infants
    De l'home mire sempre
    Les mans"
    És veritat , les mans tan arrugades dels avis, són una imatge molt tendre.
    Bon vespre, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonic poema, gràcies!.
      També penso com tu sobre les mans dels grans.

      Bon vespre, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Em reconforta la mà del poeta, és un bàlsam per l’ànima en front de l’horror de la guerra dels homes que torna com la mà crispada d’un mort. Salut !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els poetes no són amants de guerres, però ploren els seus morts.

      Aferradetes i gràcies.

      Elimina
  19. Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Germán!

      Aferradetes.

      Elimina
  20. Manos que hablan sin necesitar palabras . Me encanta la imagen y las palabras que la acompañan.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Laura!.

      Aferradetes.

      Elimina

Benvinguts al racó!