04 de maig 2022

SOM - Hi !

Tan recargolat com quan 
un vol dir una cosa sense dir-la.

Donem-li una ullada!. 😅

40 comentaris :

  1. Nem tudo o que pare o é...ou será que o é mesmo?! rsrssrsr
    .
    Cumprimentos poéticos.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt complicat per explicar-ho en un moment, però es tracta de com fem servir la llengua.

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  2. Els pronoms febles sempre se m'han quedat encallats al mig de les frases... Aquestes noies tampoc els dominen massa!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes tres noies, realment només és una, ho expliquen d'una manera molt divertida... A mi també em bloquegen una mica.😉

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  3. Aquest vídeo ho està petant.

    Aferradetes, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, a mi em va arribar fa dos dies i em va fer molta gràcia.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  4. Mi trabajo me esta costando, no creas.
    Pero al final...

    Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y aunque no lo creas, a mí también.🤭

      Besos, Toni.

      Elimina
  5. jejej... recordo als 80 la campanya institucional a Catalunya de "El Català és cosa de tots. Sóc la Norma" (jo segueixo fent servir els diacrítics) i també que hi havia el Joaquim Maria Puyal, que al mig d'una conversa amb un convidat - la tele - feia un triangle amb els dits de la mà i deia "parany ligüístic. No és diu tenir que sino haver de".

    D'altra banda, amb un amic, i anant d'excursió, és a dir, pujant o baixant muntanyes jugaven a això, a dir frases fent servir el màxim possible de pronoms febles.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que hagi après a escriure en català de gran (tinc tota la meva educació en castellà), els diacrítics no se'm donen malament, ni en català ni en altres idiomes. Vaig començar amb un curset d'uns mesos per ajudar el meu fill als seus estudis i, molt més tard, em vaig treure fins al B2. Tot el que sé, ho he anat aprenent de manera totalment autodidacta, encara que he de dir que els pronoms febles se'm resisteixen una mica.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  6. Hola, Paula! L'actriu és bona i enriure-se'n d'un mateix, en aquest cas del propi col·lectiu, és el més sa que hi ha. He rigut força.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que ho fa molt bé. I, com bé dius tu, no hi ha res més sa que riure-se'n d'un mateix.
      Em va semblar molt divertit, per això ho he compartit.😉

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  7. Molt divertit el vídeo, m'ha fet riure. Els pronoms febles costen tant perquè estan desfasats, penso jo. Hi ha unes poquetes combinacions que ja no les diu ningú, enlloc. Jo si manés en aquestes coses, ho hauria simplificat i adaptat al català més actual, molt abans que els diacrítics, però què sabré jo! I en canvi miraria de protegir més els més bàsics que s'estan perden tots. Quan sento dir "Jo vaig" en lloc de "Jo hi vaig" o "jo tinc" en lloc de "Jo en tinc", se m'emporten els dimonis. I cada dia se sent més entre la canalla i el jovent. Però posar-hi humor sempre està bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El significat d'una paraula moltes vegades depèn de l'accent, no hi estic gens d'acord en treure-los. Com tampoc en simplificar les frases, traient els pronoms d'una patacada. Però dit tot això, n'hi ha alguns que són ben complicats.

      Si has rigut, n'estic contenta.😉
      Aferradetes, nina.

      Elimina
    2. No parlava pas de suprimir pronoms, jo no en suprimiria cap, ni un. Fan falta i són necessaria a les frases. Sinó que volia dir d'acceptar les maneres més tradicionals i habituals de dir-los, que en alguns casos (ni que no siguin molts) no coincideixen amb la normativa..

      Elimina
    3. Crec que amb el primer comentari va quedar molt clar el teu pensament. Tampoc suprimiria res, ni ho simplificaria d'així com ens ha vingut. I parlo en passat, perquè entre la normativa, els anglicismes i altres, la llengua deu estar molt marejada.

      Petonets de dissabte, nina.

      Elimina
  8. Diré una frase de fa 2400 anys: "Sols sé que no sé res..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja saps una cosa.😉

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  9. Un vídeo ben divertit i que alhora ens fa adonar de lo malament que parlem i escrivim en català , per sort no tothom tampoc !! Però està bé prendre-ho amb alegria i això si, intentar millorar-ho cada dia .
    Felicitats per fer-nos pensar i riure al mateix temps , una abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les llengües, per entendre-les, s'han de parlar i escriure bé. La veritat és que no tothom ho fa, però s'ha d'intentar fer-ho millor almenys.😉

      Gràcies a vosaltres!.
      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  10. Precisament ahir vaig veure aquest video i a banda de que es molt divertit ens adonem de com maltractem les llengües (en aquest cas la nostra).
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ens l'estimem, l'hem de cuidar.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  11. Sóc un negat per als pronoms febles. Igual que tu, tot el meu ensenyament el vaig fer,per obligació (o el que és el mateix, perquè el català estava prohibit) en castellà.
    Ja de gran em vaig treure el nivell C i el que pitjor portava eren els pronoms febles, i el poc que sabia se m'ha oblidat. De ben segur que si ara m'examinessin de nou no aprovaria.
    Aquesta actriu ha fet una bona paròdia de tot plegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira com ho faig jo, que encara vaig pel B2!🙄 Tot i així, he de dir que aquests tan complicats, em sembla que em costaran un bon temps per poder-los aplicar com toca.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  12. Donada-li-la he!! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què?... ah, doncs bé!.🤭

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  13. Las palabras cambian según los tiempos y ahora más. La juventud es la viene trayendo otro lenguaje, que a veces nos cuesta entender.
    Buen fin de semana Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Más o menos es lo que se está parodiando en este vídeo. Los pronombres son importantes para nuestra lengua, al igual que los acentos diacríticos y, tanto unos como los otros, van desapareciendo con las nuevas generaciones. Hay que avanzar, pero no pasar ciertos límites, creo yo.

      Feliz viernes, Laura.
      Aferradetes.

      Elimina
  14. La forma de expresarse cambia con el tiempo.Hay palabras del castellano antiguo, que ya no se utilizan y pongo por ejemplo,el español, que es mi idioma.

    Que tengas un bonito día.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hablamos de palabras que ya no se utilizan, que por otra parte suele ocurrir en todas las lenguas. Es una parodia sobre la utilización de los "pronoms febles", muy necesarios en las frases y de cómo hacerlo de forma correcta.
      Igualmente, ¡gracias!.

      Aferradetes.

      Elimina
  15. Un vídeo ben divertit sobre un tema ben enrevessat, perquè mira que n'hi ha que costen de pronoms febles... precisament tinc una amiga del Marroc que aprèn català i aquestes setmanes està amb el tema dels pronoms febles, em va demanar ajuda i a més d'aprendre ella també repasso i aprenc jo.
    Va bé posar-hi una mica d'humor, hehe.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, n'hi ha i alguns ben complicats, almenys per a mi.
      Posant una mica d'humor, tot entra millor.😉

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  16. Ens globalitzen en tot.
    Fins i tot amb les llengües.
    Tot tendeix a menys i menys i menys... i és clar, al final el resultat serà horrorós.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi anem amb passes de gegant.

      Estic contenta de saber-te bé.🤗
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  17. Hi estic d'acord amb tu. No puc dir una altra cosa!!🤦‍♂️😅😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc perfectament perquè estàs d'acord amb mi.🤭😂

      Aferradetes, Alfons.🤗

      Elimina
  18. Que divertit! Sí que costen, els pronoms febles, és el primer que delata els que no coneixen la llengua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan em va arribar, ho vaig trobar tan divertit que vaig voler compartir-ho. N'hi ha que a mi em costen un munt.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  19. Assegut a la terrassa
    d’un bar, pensant i bevent,
    bevent i pensant.
    Calla mirant endavant
    i saluda amb un ges estrany,
    la presència d’un conegut,
    no vol dir res.
    Beu un refresc
    que li alleugereixi la sequedat
    que té a la boca, a la gola.
    No sap com encetar la conversa
    quan hi sigui present.
    Li vol dir pensant
    que no la vol ferir,
    recargolant les idees,
    per fer-ne paraules,
    paraules que després
    seran silencis.
    Tant de treball
    per poder-se explicar,
    i li veu a la cara
    que ja no li cal parlar.
    Li veu en l’expressió
    que ja ha entès
    una cosa sense dir-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina

Benvinguts al racó!