Tudo é encantador quando duas ( ou mais ) pessoas caminham no equilíbrio do mesmo passo . Poema: Dia da Mãe … Saudade …Abraço poético. . Pensamentos e Devaneios Poéticos .
Com em seduïa la teva dolça veu, trenant i destrenant hores, despullats sota els llençols... petjades inesborrables. El carrer l'aviva a un, malbaratant desitjos.
La seducción más onírica, y a la vez más real, la seducción como resultado de sentir el momento, notar los sentidos despabilados. La imperiosa e inevitable tentación.
Un fragmento de "La voz a tí debida" de Pedro Salinas
Tú vives siempre en tus actos. Con la punta de tus dedos Pulsas el mundo, le arrancas auroras, triunfos, colores, alegrías: es tu música. La vida es lo que tú tocas.
De tus ojos, sólo de ellos, sale la luz que te guía los pasos. Andas por lo que ves Nada mas.
De vez en cuando la vida Nos besa en la boca Y a colores se despliega como un atlas Nos pasea por las calles en volandas Y los sentidos en buenas manos
De vez en cuando la vida Se nos brinda en cueros Y nos regala un sueño tan escurridizo Que hay que andarlo de puntillas Por no romper el hechizo
De vez en cuando la vida Afina con el pincel Se nos eriza la piel, y faltan palabras Para nombrar lo que ofrecen A los que saben usarla [Cachitos de la canción de Serrat]
La seducción está en cada rincón... sólo hay que sentirla.
Moltes gràcies per compartir aquest poema!. Aferradetes, amic meu.
Aunque la calle les avive el deseo, llevan el paso cambiado y confiemos en que eso no sea un mal presagio. Bonita toma, soy un amante del blanco y negro. Un cordial saludo.
Mirant la foto em sembla que sento la remor dels seus passos sobre les llambordes...Segueixen el mateix ritme, encara que sigui amb el peu canviat!!! Petonets, Lluneta.
Has fet un poema preciós amb aquesta dualitat del dins i del fora. A dins amb la veu, el xiuxiueig, la pell i els llençols tot és de veritat i tot arriba a fons, el temps compta d'una altra manera molt nostra i per això les hores es poden trenar i destrenar. Al carrer ens desperta a la pressa, a veure més la superfície de les coses.
Molt ben reflectida, amb molt poques paraules, aquesta ambivalència vital que s'aprecia entre la primera part del poema, la recurrent enyorança del passat, i la segona part, aquesta valenta aposta personal per a sobreposar-se al record intentant mantenir cada dia viu el desig i la il·lusió, encara que costi, com els passos compassats de la teva foto. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
M'encanta i em diverteix veure les diferents interpretacions que es fan... totes tan vàlides... però mai se sap si realment són els pensaments o/i sentiments de qui ho va escriure.😉
Torna la llum a entrar per la finestra i les hores han volat al nostre entorn, com les paraules fugisseres de sons que ja coneixem, repetides a estones, de moment callades com nusos a peu de gola, no queda gaire per dir, mentre els dits juganers no volen acabar de fer la seva peculiar xerrada, i ens ve alhora el pensament carregat de nostàlgia, si no seria ideal esperar de nou la lluna tornant al portal de la finestra, mentre comparteixo un altre cop el temps que se’n va, amb tu.
Trepitjades perdudes
ResponEliminaper carrers que portin
el no perdre el desig
per cap carrer aliè.
Aferradetes, sa lluna!!!
No podem perdre els desitjos,
Eliminaper més que ens els malbaratin.
Aferradetes, Alfred.
Trenar i destrenar. La ment recorda el que la pell no oblida.
ResponEliminaLa pell mai oblida l'escalfor del cor.
EliminaAferradetes, Xavier.
El present és cada cop més lleig.
ResponEliminaPer això viatjar al passat és molt temptador.
Petons.
Quedar-s'hi seria un perill, però com conhorta!.
EliminaPetonets, Xavi.
En la calle la vida está lista, atenta... Feliz domingo, amiga
ResponEliminaLa calle distrae... incluso atenta contra la intimidad.
EliminaAferradetes, amic.
Y a veces quedan esas calles.
ResponEliminaBesos
Y a veces, SÓLO quedan las calles.
EliminaBesos, Toni.
Excel·lents paraules i una gran foto!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes i bon dia.
Tudo é encantador quando duas ( ou mais ) pessoas caminham no equilíbrio do mesmo passo
ResponElimina.
Poema: Dia da Mãe … Saudade …Abraço poético.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Así debería ser, pero no suele suceder.
EliminaAbrazos, Ricardo.
Aquest carrer és com "els somnis que la vida s'ha anat quedant", que deia Margarit.
ResponEliminaMai millor dit.
EliminaAferradetes, Helena.
Preciós poema i foto.
ResponEliminaAferradetes Paula!!
Moltíssimes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.
Un paso que casi podemos escuchar, cómo escuchar la propia fotografía, un sonido tan solo atenuado por el suave halo que envuelve la toma. Un abrazo
ResponEliminaSe agradece tu bellísima descripción.
EliminaAferradetes, Ángel.
Com em seduïa
ResponEliminala teva dolça veu,
trenant i destrenant hores,
despullats sota els llençols...
petjades inesborrables.
El carrer l'aviva a un,
malbaratant desitjos.
La seducción más onírica, y a la vez más real, la seducción como resultado de sentir el momento, notar los sentidos despabilados. La imperiosa e inevitable tentación.
Un fragmento de "La voz a tí debida"
de Pedro Salinas
Tú vives siempre en tus actos.
Con la punta de tus dedos
Pulsas el mundo, le arrancas
auroras, triunfos, colores,
alegrías: es tu música.
La vida es lo que tú tocas.
De tus ojos, sólo de ellos,
sale la luz que te guía
los pasos. Andas
por lo que ves Nada mas.
De vez en cuando la vida
EliminaNos besa en la boca
Y a colores se despliega como un atlas
Nos pasea por las calles en volandas
Y los sentidos en buenas manos
De vez en cuando la vida
Se nos brinda en cueros
Y nos regala un sueño tan escurridizo
Que hay que andarlo de puntillas
Por no romper el hechizo
De vez en cuando la vida
Afina con el pincel
Se nos eriza la piel, y faltan palabras
Para nombrar lo que ofrecen
A los que saben usarla
[Cachitos de la canción de Serrat]
La seducción está en cada rincón... sólo hay que sentirla.
Moltes gràcies per compartir aquest poema!.
Aferradetes, amic meu.
El desig, com els records, va perdent intensitat amb el pas dels anys.
ResponEliminaPotser perdi intensitat, però guanya en qualitat.
EliminaAferradetes, Risto.
Aunque la calle les avive el deseo, llevan el paso cambiado y confiemos en que eso no sea un mal presagio.
ResponEliminaBonita toma, soy un amante del blanco y negro.
Un cordial saludo.
Ya no empiezan muy bien, ¿no te parece?.😉
EliminaA mí me encanta el blanco y negro, es como si todo lo importante tomara su sitio.
¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Manuel.
Mirant la foto em sembla que sento la remor dels seus passos sobre les llambordes...Segueixen el mateix ritme, encara que sigui amb el peu canviat!!!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Portaven un bon ritme els dos... devien tenir pressa.😉
EliminaAferradetes, Roser.
Has fet un poema preciós amb aquesta dualitat del dins i del fora. A dins amb la veu, el xiuxiueig, la pell i els llençols tot és de veritat i tot arriba a fons, el temps compta d'una altra manera molt nostra i per això les hores es poden trenar i destrenar. Al carrer ens desperta a la pressa, a veure més la superfície de les coses.
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Tu ho dius molt bé, a dins els temps és més nostre, més meu o més teu. A fora es fa més curt... més superficial.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
Molt ben reflectida, amb molt poques paraules, aquesta ambivalència vital que s'aprecia entre la primera part del poema, la recurrent enyorança del passat, i la segona part, aquesta valenta aposta personal per a sobreposar-se al record intentant mantenir cada dia viu el desig i la il·lusió, encara que costi, com els passos compassats de la teva foto. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaM'encanta i em diverteix veure les diferents interpretacions que es fan... totes tan vàlides... però mai se sap si realment són els pensaments o/i sentiments de qui ho va escriure.😉
EliminaGràcies, Alfons!.
Aferradetes.😘🤗
Que los deseos no nos falten nunca y podamos seguir dando pasos. Gran foto.
ResponEliminaUn abrazo.
Eso espero yo también.
EliminaMuchísimas gracias!.
Aferradetes, Laura.
Torna la llum a entrar
ResponEliminaper la finestra
i les hores han volat
al nostre entorn,
com les paraules fugisseres
de sons que ja coneixem,
repetides a estones,
de moment callades
com nusos
a peu de gola,
no queda gaire per dir,
mentre els dits juganers
no volen acabar de fer
la seva peculiar xerrada,
i ens ve alhora el pensament
carregat de nostàlgia,
si no seria ideal esperar de nou
la lluna tornant al portal
de la finestra,
mentre comparteixo
un altre cop
el temps que se’n va,
amb tu.
Magnífic poema.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.