Estic totalment d'acord amb tu. Però per altra banda, si considerem que s'han criat dins d'aquest cercle, no és d'estranyar el seu comportament, tot i que em sembla que és un joc més per a ells.
Fa temps que he deixat de qüestionar-me les creences de cadescú. Siguin quines siguin. Que pensin el que vulguin mentre respectin els meus principis (equivocats o no). Però el problema (hi no nego que hi hagi gent molt devota, els meus pares ho eren) és que tot plegat sembla més de cara al turisme que altre cosa. Crec que sobra hipocresia... Les teves fotos: molt atractives, suggeridores i visuals!!! Bona Pascua, Paula! Afferadetes!
El respecte, has dit la paraula clau. No em sento especialment devota de res, tinc les meves creences com la majoria i m'agrada que em respectin, com ho faig jo. Pel que fa al turisme, per aquest poble no en tenim, per tant... la hipocresia va amb qui va, vull dir que hi ha gent per a tot. Gràcies!.
Amb referència a la hipocresia, conec (i de molt a prop) gent que han organitzat la primera comunió als seus fills i ells no solament no van mai a missa, sinó que dubto que ressin mai de mai. Les mateixes autoritats eclesiastiques, per exemple, la gran quantitat de pederastia que hi ha hagut i ells mateixos ho han tapat. Recomano el llibre "Intrigues i poder al Vaticà" de Vicenç Lozano, que va ser durant dècades el corresponsal de TV3 al Vaticà (i ell és un home religiós i creient). I ja no vull fer referència a les processons del molt llocs d'Espanya en general... Disculpa'm pel rotllo....
L'Església s'ha fet mal a ella mateixa amb aquests comportaments (que no accepto de cap manera) i, d'alguna forma també, a tots aquells què creuen en Déu. Però també penso que hi ha altres maneres de ser religiós i creient sense totes aquestes "floritures".
No tinc que disculpar res i gràcies per la recomanació.😉🤗
No em sembla gens irreverent l'altra mirada. Cadascú té la que té i sobretot té dret a tenir-la. M'has fet pensat en la mala reputació que ens ha recordat el Pep al seu blog. "La gent troba impertinent que tinguis ruta diferent"
Per a mi magnífiques fotos, pels nens deu ser com una festa de disfresses.
Aferradetes plenes d'altres mirades: diferents, que pensin i que qüestionin, només faltaria!
La meva mirada va més enllà del significat, són petits detalls que he copsat, com per exemple la de la parella amb una tropa de nens enrere, o la cara del nen veient un altre nen amb caputxa, o les confidències dels nens, o les mans enganxades del pare i el fill davant la solitud del carrer, o la pols que no van pensar a treure de la creu, o les mirades de les noies, o del ritme que portava la banda... i espero que no em titllin d'irreverent per tenir una altra mirada. Moltes gràcies!.
Com li he dit a la Carme, jo ben a prop de tot el que suposa copsar una imatge que em cridi l'atenció, sigui quin sigui el seu significat, estigui o no d'acord i sempre amb molt de respecte.
Tot i que no m'agraden gaire les demostracions de fe desbordant, he de reconèixer que sempre m'ha fascinat la festa de setmana santa pel ritual que suposa. Tanmateix, ja me n'he cansat perquè n'he vist per tot arreu, i ja no hem desperten aquella curiositat de fa uns anys.
La primera processó que vaig veure fora de la meva roqueta, va ser a un poblet de Còrdova fa molts anys. Tot i que, en aquells moments, tenia molt clares les meves creences, em va sorprendre molt l'ambient i em va recórrer un calfred per tot el cos...
Eres muy buena con la cámara, te felicito. Te confieso que desconozco todo esto y por eso no encuentro los detalles que podrían ser irreverentes. Un abrazo muy grande.
Quizás para los creyentes, el simple hecho de ver más allá de lo que significa el acto, pueda parecer irreverente... En mis fotos expongo esos pequeños detalles que se escapan a veces a simple vista, como por ejemplo el polvo de la cruz o la cara del niño viendo a otro niño con la caperuza y así todos los demás, como he explicado a Carmen.
·. Si bien todas las fotos son magníficas creo que debo destacar la primera y la cuarta. Tal vez sea por esos rojos intensos, mi color favorito. Buen trabajo Paula. Aferradetes .· LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Bon i detallista reportatge gràfic, suposo que des del teu privilegiat balcó. Jo no sóc religiós, però reconec que és un espectacle de carrer de primer ordre, més que pels passos processionals, per la gent, com has fet tu amb les teves fotografies. Jo també he fet moltes fotos aquests dies, i la majoria a la gent que estava als balcons. Si hagués estat jo a Inca, segur que t'hauria fotografiat!!😂Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
La majoria estan fetes des de la finestra de la cuina. A mi m'interessa la gent i els detalls, perquè és on em puc emocionar. Segurament si haguessis estat a Inca, no crec que m'haguessis enganxat, perquè detecto una càmera tot d'una, és com si les olorés.😂
Crec que és precisament en els petits detalls, en la forma com la gent s'hi comporta, on s'hi pot trobar l'autèntic sentit d'aquestes celebracions (de qualsevol celebració, de fet) més enllà de la religiositat de cadascú, o de la falta d'ella. La teua mirada no m'ha semblat irreverent en absolut, ans al contrari: tractar de mirar (de veure) més enllà de l'aparença i de la superfície mai no pot ser-ho... Abraçada, Paula.
Unes fotografies molt ben fetes i interessants, saps captar tots aquells detalls que sovint passen desapercebuts a la majoria. Les coses es poden veure de tantes maneres com persones hi ha.
Uns "nazarenos" diferents dels que estem acostumats a veure, però molt acolorits i respectables. Per cert aquest any no he vist cap processó per la tele, el que si vaig veure és el VIA-CRUCIS, de Roma amb el Sant Pare que em va agradar perquè era dedicat a les famílies i cada estació es referia a un tipus de família diferent... Petonets, Lluneta.
Per aquí aquests colors les he vist des de que tinc ús de raó. Cada confraria en porta un: verd, blau, cel, vermell, negre i gris, que pertanyen als diferentes col·legis i esglésies d'Inca. Tret dels moments de les fotos, que les vaig fer des d'una finestra de casa, tampoc n'he vistes més... El Via Crucis una estoneta, entre espais publicitaris.
Curiosos i macos els colors.
ResponEliminaBona Pàsqua.
podi-.
Cada confraria porta un color.
EliminaBones festes!.
Aferradetes, Carles.
Belas fotos
ResponElimina.
Uma Páscoa Feliz
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaBones festes!.
Aferradetes.
Hi ha coses que no acabo de comprendre.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.
Si me les dius, potser pugui entendre el que em vols dir.
EliminaAferradetes, Alfred.
Aqueste mania de imposar als infant els jocs dels grans.
EliminaAferrdaetes, sa lluna!
Estic totalment d'acord amb tu. Però per altra banda, si considerem que s'han criat dins d'aquest cercle, no és d'estranyar el seu comportament, tot i que em sembla que és un joc més per a ells.
EliminaMés aferradetes d'anada.😉
Wow!!! Unas fotos magníficas, me han encantado!!! Felices fiestas y un fuerte abrazo desde el mar cantábrico.
ResponEliminaSólo reflejé lo que acontecía.😉 ¡Gracias!.
Elimina¡Felices fiestas!.
Aferradetes, Germán.
No està gens malament (fins i tot, és molt recomanable) mirar-se les coses des d'un altre punt de vista, diferent del de sempre.
ResponEliminaBona Pasqua, SA LLUNA.
Generalment, la mirada del que fa la foto ja és d'un altre punt de vista diferent, o almenys, és el meu cas.😉
EliminaBones festes!.
Aferradetes, Mac.
Estic absolutament d'acord amb la teva reflexió!!
ResponEliminaAferradetes
Tu ho saps més bé que jo... la càmera té vida pròpia!.😉
EliminaAferradetes, Josep.
Pus no. Hay para todos los gustos.
ResponEliminaBesos
Hay miradas para todo, para los que sólo ven la procesión, para quienes les gusten los colores, para quienes busquen los detalles...
EliminaBesos, Toni.
Fa temps que he deixat de qüestionar-me les creences de cadescú. Siguin quines siguin. Que pensin el que vulguin mentre respectin els meus principis (equivocats o no). Però el problema (hi no nego que hi hagi gent molt devota, els meus pares ho eren) és que tot plegat sembla més de cara al turisme que altre cosa. Crec que sobra hipocresia...
ResponEliminaLes teves fotos: molt atractives, suggeridores i visuals!!! Bona Pascua, Paula! Afferadetes!
El respecte, has dit la paraula clau.
EliminaNo em sento especialment devota de res, tinc les meves creences com la majoria i m'agrada que em respectin, com ho faig jo.
Pel que fa al turisme, per aquest poble no en tenim, per tant... la hipocresia va amb qui va, vull dir que hi ha gent per a tot.
Gràcies!.
Molt bones festes, Joan.
Aferradetes.
Amb referència a la hipocresia, conec (i de molt a prop) gent que han organitzat la primera comunió als seus fills i ells no solament no van mai a missa, sinó que dubto que ressin mai de mai. Les mateixes autoritats eclesiastiques, per exemple, la gran quantitat de pederastia que hi ha hagut i ells mateixos ho han tapat. Recomano el llibre "Intrigues i poder al Vaticà" de Vicenç Lozano, que va ser durant dècades el corresponsal de TV3 al Vaticà (i ell és un home religiós i creient). I ja no vull fer referència a les processons del molt llocs d'Espanya en general... Disculpa'm pel rotllo....
EliminaL'Església s'ha fet mal a ella mateixa amb aquests comportaments (que no accepto de cap manera) i, d'alguna forma també, a tots aquells què creuen en Déu. Però també penso que hi ha altres maneres de ser religiós i creient sense totes aquestes "floritures".
EliminaNo tinc que disculpar res i gràcies per la recomanació.😉🤗
En fotografia aquestes disfresses fins i tot agraden. Particularment, a mi al natural no m'atrauen gaire.
ResponEliminaMés que les disfresses, són els detalls de cada moment els que m'han fet fer el clic.
EliminaAferradetes, Xavier.
No em sembla gens irreverent l'altra mirada. Cadascú té la que té i sobretot té dret a tenir-la. M'has fet pensat en la mala reputació que ens ha recordat el Pep al seu blog. "La gent troba impertinent que tinguis ruta diferent"
ResponEliminaPer a mi magnífiques fotos, pels nens deu ser com una festa de disfresses.
Aferradetes plenes d'altres mirades: diferents, que pensin i que qüestionin, només faltaria!
La meva mirada va més enllà del significat, són petits detalls que he copsat, com per exemple la de la parella amb una tropa de nens enrere, o la cara del nen veient un altre nen amb caputxa, o les confidències dels nens, o les mans enganxades del pare i el fill davant la solitud del carrer, o la pols que no van pensar a treure de la creu, o les mirades de les noies, o del ritme que portava la banda... i espero que no em titllin d'irreverent per tenir una altra mirada.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes plenes de mirades diferents, Carme.
Hi ha gent per tot.
ResponEliminaJo ben lluny.
Petons.
Com li he dit a la Carme, jo ben a prop de tot el que suposa copsar una imatge que em cridi l'atenció, sigui quin sigui el seu significat, estigui o no d'acord i sempre amb molt de respecte.
EliminaPetonets, Xavi.
Bona Pasqua , salluna ! Cada lluna, una mirada diferent ....
ResponEliminaMirades diferents, com ella mateixa que no és mai igual.😉
EliminaBones festes, Artur!.
Aferradetes.
Tot i que no m'agraden gaire les demostracions de fe desbordant, he de reconèixer que sempre m'ha fascinat la festa de setmana santa pel ritual que suposa. Tanmateix, ja me n'he cansat perquè n'he vist per tot arreu, i ja no hem desperten aquella curiositat de fa uns anys.
ResponEliminaLa primera processó que vaig veure fora de la meva roqueta, va ser a un poblet de Còrdova fa molts anys. Tot i que, en aquells moments, tenia molt clares les meves creences, em va sorprendre molt l'ambient i em va recórrer un calfred per tot el cos...
EliminaAferradetes, Risto.
Eres muy buena con la cámara, te felicito. Te confieso que desconozco todo esto y por eso no encuentro los detalles que podrían ser irreverentes.
ResponEliminaUn abrazo muy grande.
Quizás para los creyentes, el simple hecho de ver más allá de lo que significa el acto, pueda parecer irreverente... En mis fotos expongo esos pequeños detalles que se escapan a veces a simple vista, como por ejemplo el polvo de la cruz o la cara del niño viendo a otro niño con la caperuza y así todos los demás, como he explicado a Carmen.
Elimina¡Muchas gracias, Sara!
Aferradetes.
Bonic reportatge i una excel·lent fotografia. Felicitats.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Aferradetes.
Moltíssimes gràcies, Llorenç!.
EliminaBon dissabte.
Aferradetes.
Uno se puede acercar a la Semana Santa de multiples formas... La vida, al menos para mi, deberia ser asi, respetando la pluralidad de las personas.
ResponEliminaUn abrazo
Así debería ser, respetando a todas las personas y todas sus ideas, por muy alejados que nos sintamos.
EliminaAferradetes, amic.
ResponElimina·.
Si bien todas las fotos son magníficas creo que debo destacar la primera y la cuarta. Tal vez sea por esos rojos intensos, mi color favorito.
Buen trabajo Paula.
Aferradetes
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
En un grupo de fotos siempre hay algunas que nos gustan más.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Alfonso.
Bon i detallista reportatge gràfic, suposo que des del teu privilegiat balcó. Jo no sóc religiós, però reconec que és un espectacle de carrer de primer ordre, més que pels passos processionals, per la gent, com has fet tu amb les teves fotografies. Jo també he fet moltes fotos aquests dies, i la majoria a la gent que estava als balcons. Si hagués estat jo a Inca, segur que t'hauria fotografiat!!😂Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaLa majoria estan fetes des de la finestra de la cuina. A mi m'interessa la gent i els detalls, perquè és on em puc emocionar.
EliminaSegurament si haguessis estat a Inca, no crec que m'haguessis enganxat, perquè detecto una càmera tot d'una, és com si les olorés.😂
Moltes gràcies, Alfons!.
Aferradetes d'anada.😘🤗
Crec que és precisament en els petits detalls, en la forma com la gent s'hi comporta, on s'hi pot trobar l'autèntic sentit d'aquestes celebracions (de qualsevol celebració, de fet) més enllà de la religiositat de cadascú, o de la falta d'ella. La teua mirada no m'ha semblat irreverent en absolut, ans al contrari: tractar de mirar (de veure) més enllà de l'aparença i de la superfície mai no pot ser-ho... Abraçada, Paula.
ResponEliminaTu ho has dit, intento veure detalls que normalment passen desapercebuts.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Pep.
Unes fotografies molt ben fetes i interessants, saps captar tots aquells detalls que sovint passen desapercebuts a la majoria. Les coses es poden veure de tantes maneres com persones hi ha.
ResponEliminaAferradetes bonica.
I això ho trobo molt bonic i enriquidor, que cadascú les vegi de distinta manera.
EliminaGràcies, nina!.
Aferradetes.
Uns "nazarenos" diferents dels que estem acostumats a veure, però molt acolorits i respectables. Per cert aquest any no he vist cap processó per la tele, el que si vaig veure és el VIA-CRUCIS, de Roma amb el Sant Pare que em va agradar perquè era dedicat a les famílies i cada estació es referia a un tipus de família diferent...
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Per aquí aquests colors les he vist des de que tinc ús de raó. Cada confraria en porta un: verd, blau, cel, vermell, negre i gris, que pertanyen als diferentes col·legis i esglésies d'Inca.
EliminaTret dels moments de les fotos, que les vaig fer des d'una finestra de casa, tampoc n'he vistes més... El Via Crucis una estoneta, entre espais publicitaris.
Aferradetes, nina.
Miradas que han captado unos estupendos detalles y colores.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias!.
EliminaAferradetes, Laura.
Jo no sóc creient, però trobo curioses les teves fotos.
ResponEliminaIntento veure més enllà de les creences.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes.