M'aturo davant del roser i em quedo embadalida. Rosa, la rosa blanca, que empal·lideixes o encoratges a qui t'admira. Cada pètal és com una il·lusió, cada espina... la realitat. Pètal contra pètal es fonen, fent fluir la vida.
Què tindran les flors, que sempre captiven, com si fossin follets encantats per Orfeu... Ja saps que a mi m'agraden molt (molt) les fotos en blanc i negre, però tinc les meves poques excepcions: Les flors. M'hauria agradat més la foto en color... (disculpa'm l'atraviment). Aferradetes Paula!
La meva excepció: els paisatges. Com pots veure cadascú té les seves excepcions i no t'he de disculpar en res. Les flors tampoc són el tema principal on m'inspiro per fotografiar, m'agraden més les persones.😉
Quan veig roses boniques, i sempre ho són, recordo la meva mare a la galeria atenent les roses, parlant-les, mentre les podava o les regava o els posava un clau d'adob. Així sempre les tenia belles.
Bona metàfora de la vida, alternant la sedositat dels pètals de la flor amb les punxades de les espines de la seva tija. És així, no pot ser més cert. Com sol dir-se, la vida no és de color rosa, mai més ben dit. El matís distintiu és associar els pètals amb la vana il·lusió de la vida i les espines amb la dura realitat, marca de la casa!!🤦♂️😉😃 Bonica foto amb virat en sípia, a to amb el sentit del teu escrit. Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
Tot i ser groga la rosa, li vaig voler donar aquest to precisament pel text. Així cobrava tot el sentit, la diferència entre la il·lusió i la crua realitat. La vida no és de color de rosa, per molt que la vulguem pintar.😉
Magnífiques paraules per a una gran foto en blanc i negra!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
L'abril, les seves flors... i sobretot les roses! Ja ho diu el virolai: "Rosa d'abril..."
ResponEliminaLes roses són les meves preferides, exactament les grogues, juntament amb les violes.
EliminaAferradetes, Xavier.
Què tindran les flors, que sempre captiven, com si fossin follets encantats per Orfeu... Ja saps que a mi m'agraden molt (molt) les fotos en blanc i negre, però tinc les meves poques excepcions: Les flors. M'hauria agradat més la foto en color... (disculpa'm l'atraviment).
ResponEliminaAferradetes Paula!
La meva excepció: els paisatges.
EliminaCom pots veure cadascú té les seves excepcions i no t'he de disculpar en res. Les flors tampoc són el tema principal on m'inspiro per fotografiar, m'agraden més les persones.😉
Aferradetes, Joan.
Huelen como pocas esas flores maravillosas. Y pinchan.
ResponEliminaBesos
No hay nada que no tenga su parte negativa o, al menos, que yo conozca.
EliminaHuelen de maravilla... pero pinchan.
Besos, Toni.
El texto es magnífico, la metáfora con los pétalos y espinas me ha encantado. El tono que le has dado a la rosa es precioso.
ResponEliminaUn abrazo Paula
Celebro que te guste.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Diuen que no hi ha roses sense espines!
ResponEliminaLa Roser s'atura davant del roser i contempla les roses...
Petonets, bonica.
Tot té dues cares.
EliminaAnima't i participa en la proposta de la Núria!.
Aferradetes, nina.
Quan veig roses boniques,
ResponEliminai sempre ho són,
recordo la meva mare
a la galeria atenent les roses,
parlant-les, mentre les podava
o les regava o els posava
un clau d'adob.
Així sempre les tenia belles.
La foto és molt maca
i la rosa és preciosa.
Aferradetes, sa lluna!!!
A mi em recorden al meu pare i un petit jardí que vaig tenir a casa meva. Quan es jubilà, sempre feinejava entre les flors i els arbres fruiters...
EliminaMoltes gràcies per compartir records!.
Aferradetes, Alfred.
Repte superat amb bellesa i harmonia.
ResponEliminaPètals i espines.
Com la vida mateixa.
Molt bo.
Petons.
Sempre estem superant reptes o, gairebé, en tot.
EliminaMoltes gràcies!.
Petonets, Xavi.
Boniques pinzellades per aquesta flor que abraça tot i més d'allò que se'n pot dir d'ella...
ResponEliminaaferradetes Lluna :)
Se'n poden dir tantes coses que es queden al tinter o resten mudes dins l'admiració... Gràcies!.
EliminaAferradetes, nina.
Magnifica imagen, amiga... Me hiciste recordar aquellos tiempos en que uno estudiaba "rosa, rosae" y "bonus, bona, bonum"
ResponEliminaUn abrazo
Hace... un porrón de años de las declinaciones en latín, muchísimos.😉
Elimina¡Gracias, amigo!.
Aferradetes.
Se a mulher equilibra o mundo, a flor perfuma o Universo..
ResponElimina.
Um Sábado feliz … Cumprimentos poéticos
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Precioso pensamiento, Ricardo.
Elimina¡Feliz sábado!.
Abrazos.
Les flors, mirades amb prou atenció, són un autèntic espectacle.
ResponEliminaSalut.
podi-.
Tota la natura ho és, un gran espectacle.
EliminaAferradetes, Carles.
Il·lusions i realitat creuant camins davant la bellesa d'una rosa.
ResponEliminaAbraçades !.
Cert, es van creuant davant totes les coses belles.
EliminaAferradetes, Artur.
Una imatge preciosa amb unes paraules molt ben trobades. Empal·lidir, agafar coratge, il·lusionar-se, i deixar que la vida flueixi... i floreixi.
ResponEliminaMoltes gràcies, nina, m'agrada molt la teva participació.
Aferradetes, bonica
Tu ho has dit, deixar que la vida flueixi i floreixi, tan fàcil i tan difícil de vegades.
EliminaEn el post del gat, vas ser la que més es va apropar.😉👏
Aferradetes, nina.
Síí! Ho acabo de veure! Vaig tenir bon ull, hehe ;)
EliminaMés aferradetes :)
Molt bon ull, diria jo!.😉
EliminaPetonets.😘
ResponElimina·.
Una foto preciosa de una preciosa rosa, con un texto la mar de sugerente,con sentimiento.
Un abrazo Paula
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Alfonso.
Que bonic! Un bon homenatge a les roses, que, per descomptat se'l mereixen. Amb els seus pètals i les seves espines.
ResponEliminaLes admiro amb tot, com a les persones que m'estimo...
EliminaMoltes gràcies, preciosa!.
Aferradetes.
Pararse ante un rosal y como bien dices nos emboba. Preciosas las palabras que le dedicas a esta belleza.
ResponEliminaBuen domingo Paula.
Un abrazo.
Todas las cosas bellas nos emboban, especialmente si provienen de la naturaleza.
Elimina¡Muchas gracias, Laura!.
Aferradetes.
Bona metàfora de la vida, alternant la sedositat dels pètals de la flor amb les punxades de les espines de la seva tija. És així, no pot ser més cert. Com sol dir-se, la vida no és de color rosa, mai més ben dit. El matís distintiu és associar els pètals amb la vana il·lusió de la vida i les espines amb la dura realitat, marca de la casa!!🤦♂️😉😃 Bonica foto amb virat en sípia, a to amb el sentit del teu escrit. Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaTot i ser groga la rosa, li vaig voler donar aquest to precisament pel text. Així cobrava tot el sentit, la diferència entre la il·lusió i la crua realitat.
EliminaLa vida no és de color de rosa, per molt que la vulguem pintar.😉
Moltes gràcies!.
Aferradetes plujoses, avui.😘🤗
"Cada pètal és com una il·lusió, cada espina... la realitat": molt ben trobat.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!.
EliminaAferradetes.