28 d’abril 2022

REPEL·LENT D'iNSECTES

 
Jan van Kessel the Elder, 1641-79, Stilleven van insecten en vruchten

Horabaixa, quan la xafogor del dia anava minvant, na Joana i na Paula assegudes fora de casa se les veia ben entretingudes.

- Mama, què hi fa aquesta cuca damunt la branca?.
- Va caminant per damunt.
- Té una manera de caminar molt rara, oi? 
- Des d'aquí no ho veig molt bé, no sé si és una eruga o un centpeus.
- Ui!, en un no res serà a l'altre costat. Mama...
- Va Paula, que no acabarem mai. Què vols ara?.
- Tinc set... molta set... tanta set que me beuria un pou...
- Va, no diguis dois que ja has begut fa poc.
- Saps?, m'agraden molt les papallones i les marietes i...
- Fes el favor de no xerrar tant i fer més.
- Mama, això que hi ha a terra és raïm?.
- Sí...
- I totes aquestes bestioles se'l mengen?.
- Paula, ja està bé!!.
- És qué... m'avorreixo...
- Doncs ja n'hi ha prou per avui, replega-ho tot i entra a casa!.
- Però mama...
- Va, afanya't! 

Na Paula agafà el petit tamboret de brodar i els fils de mil colors i entrà a casa, mentre la seva mare donava les darreres puntades de punt de creu, per deixar-ho tot a punt per l'endemà... <<No sé mare, si aquesta nena sortirà brodadora>>, pensà, mentre esbossava un  gran somriure.

36 comentaris :

  1. palavras próprias de uma mãe para um/a filho/a curioso/a.
    .
    Cumprimentos poéticos.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nena no estava per la tasca.😉

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  2. A voltes crec que madurem massa, un xic d'esperit de Peter Pan no aniria pas malament, i en acabat penso que ens manca seny... I llavors m'adono que estic en un atzucac i no sé com sortir-me'n...
    Aferradetes Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O com per aquí diem, en un cul de sac. Trobar el terme mig és força complicat.
      És com aquell que li encanta estudiar i com més ho fa, més s'adona que no sap res i, a moments, pensa si voldria ser més simple.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  3. Als nens, quan una feina no els interessa no els costa gens interessar-se per altres coses. 

    Molt ben trobat aquest relat amb una protagonista que es veu que no ha sortit brodadora, però que potser serà una gran entomòloga... el temps ho dirà. ;-) 

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert i ho tenen ben clar. Si no interessa, no hi ha res a fer.😉
      Vés a saber!, de moment li fan més gràcia els animalons que els brodats.

      Moltes gràcies, Mac!.
      Aferradetes.

      Elimina
  4. Petits moments que s'engrandeixen a la memòria.

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que hi ha algún petit instant d'aquesta història a la memòria, tot i que no era amb ma mare quan va passar...

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  5. Cada moment té les seves coses.... i avui, no era el de brodar el que més li venia de gust ! :) A tothom li pot passar.... Abraçades :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert, tot li venia de gust, menys brodar.😉

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  6. Mas bien no...

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no estaba por la labor (nunca mejor dicho).😉

      Besos, Toni.

      Elimina
  7. Un conte entranyable i ple de tendresa.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!.

      Aferradetes.

      Elimina
  8. Aquesta nena tan eixorivida, em sembla que s'estimava més observar la natura que fer brodats... Molt bonic el diàleg!!!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquella tarda no i quan deia que no, era no.😉

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  9. Igual sí que en surt, de brodadora, i fruits de totes les seves observacions li vindrà una bona inspiració.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els nens ho fan (o fem) això d'observar tot el que ens envolta, més del que es pensen els adults.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  10. No sé si tenia els interessos que esperaven d'ella, però està clar que s'interessava molt per altres coses. M'ha caigut bé aquesta nineta...

    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquells temps era important saber brodar... però a la nena l'interessaven altres coses.😉

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  11. Quina nina tan simpàtica... 🤗🤗 Segur que quan serà més gran farà uns brodats preciosos amb motius de la natura, animalons, insectes, plantes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De simpàtica ho és molt, però no vol brodar.🤷‍♀️
      Crec que quan va ser més grandeta va tirar per altres coses, no menys interessants...🤭

      Aferradetes ben fortes, bonica.

      Elimina
    2. És sorprenent però jo he vist uns brodats d'insectes molt realistes.... Eccsss 😂😂😂

      Elimina
    3. Ho crec! 🤭😂🤣

      Elimina
  12. No es pot saber com sortiran els fills.
    Tenen, com és normal, vida pròpia i a més tot canvia tan de pressa que és molt difícil encertar el futur.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot ara, tot va molt de pressa. Tot i que he de dir, que cap coneixement hi és de més, els hem de deixar dir la seva.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  13. Quina nina més encantadora i quin diàleg tan proper que has creat. No hi té gaire interès en brodar no, ella va per un altre camí i molt interessant, el de la natura (sense desmerèixer la feina de brodadora, que també té el seu encant especial).

    M'agrada molt la imatge d'aquest mes de Relats conjunts, a veure si se m'acudeix alguna història...

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'imagino que, en aquestes edats, els crida més l'atenció tot allò que es mou; molt més que està asseguda a una cadira i brodar.😉

      Doncs a mi em deia molt poc, tot i que m'agraden els colors del quadre. Anima't!.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  14. No, de momento Paula no está por la labor😉 Su mente la tiene en otros sitios. Me gusta el punto de cruz y me relaja. Precioso diálogo.
    Buen fin de semana Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ha sido nunca una preferencia para mí, aunque admito que me gusta ver los resultados. Como a ti, el punto de cruz o el ganchillo, incluso tejer con lana, a mi hermana la relajaba mucho; a mí me ponía muy nerviosa.🤭

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Laura.

      Elimina

  15. ·.
    No sé si habrá salido bordadora pero si que buena fotógrafa sí que ha salido. La madre estará contenta.
    Has escogido una preciosa ilustración. No sé si esa especie de grosellas serán buenos repelentes. :/
    Un abrazo

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi madre le gustaban mucho mis fotos, no sé si tanto pagar los carretes que iba devorando en aquellos tiempos, cuando aún era una niña. Ahora, imagino, que estaria encantada con la fotografía digital.😉
      ¡Fíjate, la pequeña Paula confundió las grosellas con uvas!. Aunque el repelente era la labor y no ellas.🤭

      Aferradetes, Alfonso.

      Elimina
  16. Es diu Paula com tu, per alguna cosa deu ser que és com és!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I com és?. 😉

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  17. Bonic i entranyable relat. Molt bona idea fer-ho de forma dialogada. Gairebé es pot presenciar l'escena, com en una petita pel·lícula. És difícil de petit posar-li fre a la imaginació i no distreure's amb el vol d'una mosca quan no ens interessa el que estem fent. Imagino que té bastant d'autobiogràfic perquè recordo que alguna vegada em vas contar que de nena feies brodats, encara que no se't donava molt bé. Molt feliç nit, Paula!!😉🤗😘✨🌠

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!. De petita en feia perquè a casa totes les dones en feien, quin remei!. Mai m'ha agradat fer-ne, tot i que m'agrada veure els resultats de la gent que en sap. La meva imaginació va tirar per altres indrets.🤭

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!