Llàstima! Clar que si les il·lusions han de morir, millor que no creixin gaire, potser millor que desapareguin prest, que no pas al llarg de molt temps. Però no se sap mai, i tot es pot mirar de moltes maneres.
Després d'admirar aquesta magnífica fotografia, la lectura del haiku entra molt bé. També la cançó que ens proposes. La llengua portuguesa també és molt dolça.
Una llàstima que hi hagi il·lusions que durin tan poc. Però no queda altra que superar-ho, cadascú al seu temps, i refer-se per continuar travessant més portes que ens portis il·lusions noves.
·. Es casi un haiku, tiene su levedad. Poema corto y triste pero el recorrido bajo la puerta también es corto. Excelente contrapicado con un virado muy interesante, casi sepia. Aferradetes Paula .· LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Si travesem la porta passet a passet, les il·lusións duraran una mica més i també ens podem parar una estona, però finalment les perdrem, però potser els que vinguin darrera nostre també en gaudiran!!! Petonets, Bonica.
Perfecta conjunció de paraules, foto i música!👏👏 Sí, les il·lusions, els desitjos , els nostres anhels acaben moltes vegades atropellats per la realitat, i en moltes ocasions tristament només duren el que es triga a travessar aquesta porta, inagafables com el temps, efectivament.🤦♂️ És com atrapar l'aire amb les mans. Però no per això cal deixar de travessar moltes portes, encara que sapiguem que res més traspassar-les, hauran desaparegut. Aferradetes il·lusionades, Paula!!😉🤗😘
Quina llàstima un passadís tan curt.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
I tant curt... llàstima!.
EliminaAferradetes, Alfred.
Uma foto lindíssima.
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos..
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Não conhecia a música. Vídeo fascinante de ver e ouvir. Duas maravilhosas interpretes.
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos..
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Jo tampoc, les he descobert recentment.
EliminaMés aferradetes, Ricardo.
No es poden dir més coses amb menys paraules.
ResponEliminaMagnífica foto.
Aferradetes
Com més curt, millor.😉
EliminaMoltes gràcies, Josep!.
Aferradetes.
He deixat caure uns mots pel camí
ResponEliminaper recordar com tornar,
no vull oblidar d'on vinc.
M'adono que el vent s'ho enduu,
com les coses fràgils.
És el que passa amb les coses fràgils... se les emporta el vent.
EliminaBonic poema, gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Las ilusiones, algo tan abstracto...
ResponEliminaPero a veces quien sabe.
Lindas imagen y linda música.
Besos
Abstractas y frágiles, pero siempre hay alguna que vuela alto.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Toni.
Llàstima! Clar que si les il·lusions han de morir, millor que no creixin gaire, potser millor que desapareguin prest, que no pas al llarg de molt temps. Però no se sap mai, i tot es pot mirar de moltes maneres.
ResponEliminaUn haiku preciós, Paula.
Una abraçada molt forta.
Aquest és el problema, que no se sap mai si duraran poc, molt o per sempre. Per això s'han de gaudir mentre hi són.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes dolces, nina.
Després d'admirar aquesta magnífica fotografia, la lectura del haiku entra molt bé.
ResponEliminaTambé la cançó que ens proposes. La llengua portuguesa també és molt dolça.
Les cançons portugueses tenen una melangia que enganxa.
EliminaMoltes gràcies, Xavier!.
Aferradetes.
Aleshores, potser, l'interessant fora travessar moltes portes.
ResponEliminapodi-.
És una manera de veure-ho molt positiva, travessar moltes portes com avivar-les.
EliminaAferradetes, Carles.
Una llàstima que hi hagi il·lusions que durin tan poc. Però no queda altra que superar-ho, cadascú al seu temps, i refer-se per continuar travessant més portes que ens portis il·lusions noves.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Tot té el seu temps per refer-se i seguir endavant.
EliminaAferradetes, bonica.
No hi ha il·lusió que duri per sempre... al final totes moren.
ResponEliminaPetons.
És el que deia més amunt, poden morir o fer que no morin, alimentant la flama.
EliminaPetonets, Xavi.
La ilusión nos mantiene vivos, pero a veces dura como un suspiro.
ResponEliminaUn beso enorme.
Así es, por ello hay que estar continuamente ilusionados.
EliminaBesos, María.
Una imagen preciosa. Me encanta esa edicion en sepia.
ResponEliminaUn abrazo
En este caso, pensé que así daba más fuerza a la antigüedad de esas calles.
Elimina¡Muchas gracias, amigo!.
Aferradetes.
Las portes obertes hi son, per no deixar morir les il·lusions... s'han de aprofitar !. Tempus fugit :)
ResponEliminaBon Sant Jordi, abraçades !
El temps vola, com les il·lusions...
EliminaBona diada!.
Aferradetes, Artur.
ResponElimina·.
Es casi un haiku, tiene su levedad. Poema corto y triste pero el recorrido bajo la puerta también es corto.
Excelente contrapicado con un virado muy interesante, casi sepia.
Aferradetes Paula
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Tan corto como el paso por la puerta.
Elimina¡Muchas gracias, Alfonso!.
Aferradetes.
Si travesem la porta passet a passet, les il·lusións duraran una mica més i també ens podem parar una estona, però finalment les perdrem, però potser els que vinguin darrera nostre també en gaudiran!!!
ResponEliminaPetonets, Bonica.
Com diem per aquí, passa a passa arribaràs lluny... tot ho fem per sumar, amb la nostra millor intenció, però de vegades no basta.
EliminaPetonets, Roser.
Perfecta conjunció de paraules, foto i música!👏👏 Sí, les il·lusions, els desitjos , els nostres anhels acaben moltes vegades atropellats per la realitat, i en moltes ocasions tristament només duren el que es triga a travessar aquesta porta, inagafables com el temps, efectivament.🤦♂️ És com atrapar l'aire amb les mans. Però no per això cal deixar de travessar moltes portes, encara que sapiguem que res més traspassar-les, hauran desaparegut. Aferradetes il·lusionades, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaTot i haver-hi etapes en que sembla que ja res ens il·lusioni, tornen a aparèixer i desaparèixer com si res... som humans!.😅
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes reals, Alfons.😉😘🤗
"Promet i promet tant cada represa", deia Joan Oliver.
ResponEliminaMolt bona cita. Gràcies!.
EliminaAferradetes, Helena.