31 d’agost 2022

PREGUNTES


- On? -        Va ser la primera pregunta de la policia.

- Per qui? -   Es demanava el jutge.

- Com? -      Digueren els seus amics.

- Per què? -  Xiuxiuejaven els pares, entre plors.

Ella,  malauradament,  ja no tenia res a dir.

46 comentaris :

  1. Demolidor!!!

    Aferradetas, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran paraula per a descriure-ho.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  2. Una brevíssima història dolorosa... La foto ben treballada pel relat.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!.

      Aferradetes.

      Elimina
  3. Al grano, totalmente.

    Besos

    ResponElimina
  4. Preguntes que esperen tenir una resposta, encara que sigui tard per ella.
    Contundent !. Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre hi hagi preguntes, segurament arribaran respostes.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  5. Preguntes massa repetides i sense trobar solucions... breu i potent relat, Paula.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La solució era trobar-la viva, ara les respostes són el que menys importa.
      Moltes gràcies!.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  6. La foto es estupenda, me gusta ese efecto, en tiempos del analógico llamábamos solarizado y consistía en encender la luz unos segundos en mitad del revelado. A esta foto le viene de lujo, que es lo más difícil, no a todas les va igual de bien.
    Lo que representa con el texto es tremendo, es muy duro pensar que en estos tiempos una chica sola no pueda ir a cualquier hora tranquila.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahora es mucho más fácil aunque, como apuntas tú, no a todas les va bien.
      Es vergonzoso que aún sigamos viviendo situaciones como ésta.

      ¡Muchísimas gracias!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  7. Ostres!!!, aquest glaça la sang.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les morts ens glacen la sang.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Cert, però segueixen passant...

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  9. Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!

      Aferradetes.

      Elimina
  10. Respostes
    1. Estas situaciones no son entendibles en ningún caso.

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  11. I ara què? preguntà algú, que no era cap altre que l'existència.

    PODI-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara res es pot fer.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  12. Muy terrible!
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... y siguen sucediendo cada día.

      Besos, Sara.

      Elimina
  13. Ens fas imaginar tota una tràgica història amb quatre preguntes de les quals desconeixem la resposta. Molt ben pensat el relat i genial la fotografia que l'acompanya. Excel·lent!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt bo imaginar.😉

      Moltes gràcies, Mac!.
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Anònim1.9.22

    Poques paraules, les justes i precises per construir un relat que posa els pèls de punta. Un relat que malauradament és molt real.
    La fotografia que l'acompanya, amb aquest efecte, és molt bona també.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades no calen més paraules. És molt trist el que està passant. Tant de bo que s'acabi ja!.

      Moltes gràcies!.😘
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  15. No es pot explicar millor amb tant poques paraules. Lamentablement, la violència no cessa,
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem viure amb por, però ens ho posen molt difícil.

      Gràcies, Josep!:
      Aferradetes.

      Elimina
  16. La foto queda incrustada, clavada, cosida a la mirada de manera dolorosa cuando se lee el texto. Inadmisible una sociedad en la que aún se dan tantas y tantas situaciones como esta de las que a veces todavía se hacen gracias y chistes. INADMISIBLE. Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy acertada tu reflexión... ¿Hasta cuándo?, es mi pregunta.

      Muchas gracias, Luis.
      Aferradetes.

      Elimina
  17. Dramàtic però ben cert. La Lluna s'ho mirava i Sa Lluna ho escrivia. Molta salut i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Lluna sap totes les respostes.

      Aferradetes dolcetes. Olga.

      Elimina
  18. Realistic.
    No unnecessary words, but enough to reveal what happened.
    Greeting

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades les paraules entorpeixen la imaginació.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes.

      Elimina
  19. No hay nada que decir, la imagen habla por sí sola.
    Feliz fin de semana. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nada que objetar.🤐

      ¡Gracias, Antonia!
      Aferradetes.

      Elimina
  20. Realment és contundent, aquest text. Ho diu tot en poques paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poques i, si pot ser, clares.

      Gràcies, Helena!
      Aferradetes.

      Elimina
  21. Tant de bo no hi hagués necessitat plantejar-se aquestes preguntes. Aleshores la noia de la teva fotografia no apareixeria en negatiu. Malauradament encara no és així. Fins quan?? Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. On es queda l'home sapiens com espècie?, en teoria racional i a la pràctica més animal que els propis animals. Aquests instints són el que fan que la humanitat no avanci, dissortadament.

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  22. Els passos cap la cantonada,
    la duent cap un altre món,
    un món desconegut,
    un espai estrany,
    un lloc sense paraules,
    ple només de silencis
    i sobre tot records,
    ja solament quedaven,
    records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a ella, ni tan sols això.
      Gràcies!.

      Aferradetes.

      Elimina
  23. M'agrada molt la foto en blanc i negre amb la noia il·luminada...No cal pensar gaire per arribar a trobar el missatge que ens vol donar, per desgràcia encara sovinteja massa!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament això no acaba.

      Gràcies!.
      Aferradetes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!