25 d’agost 2022

CALMA


El vent escampa

el silenci que s'infla

quan et negues a parlar-me.

Aleshores,  algú vindrà

que m'omplirà de calma,

perquè no hi vull res més

dintre la meva ànima.

  [Agost ~ 2022]

46 comentaris :

  1. Que la teva anima estigui ben plena.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
  2. Conciso y lindo, que mas...

    Beso

    ResponElimina
  3. No és poca cosa tenir calma...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo la voldria sempre.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  4. Com sempre, es molt dificil dir tant amb tant poc espai.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!.

      Aferradetes.

      Elimina
  5. La foto tiene ese toque de sueño o de un recuerdo difuso.
    Muy bonito el poema, me uno a esos dos últimos versos.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aparte de eso, mucha salud.

      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  6. Perfecto ese desenfoque selectivo que nos lleva la mirada al punto de interés sin equívoco posible. El byn es genial. Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esa era la intención. ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  7. Imagen, poema y canción, un combinado magistral. Enhorabuena amiga mía, me ha encantado. Un fuerte abrazo desde el mar Cantábrico.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradecida por tus palabras, German.

      Des del Mediterrani, aferradetes.

      Elimina
  8. Calma i silenci no sempre van de la mà?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre... sobretot si esperes una resposta.

      Aferradetes, Sergi.

      Elimina
  9. Com dia Pau Riba: es fa llarg, es fa llarg esperar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre condicionat pel que esperes, diria jo.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  10. Joan Millet26.8.22

    Un gran assemblatge foto, poema i música!!!
    Aferradetes i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!.

      Aferradetes.

      Elimina
  11. Muy bien poema, siempre acompañado por la foto perfecta.
    Feliz fin de semana. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradecida con tus palabras.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  12. Sí, calma i poc més també necessitaria jo...

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és una de les coses més importants.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  13. Oh, que tiempos aquellos en que la quietud, dicen, acompañaba a los sabios...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Cierto, cuánta sabiduría rezumaba su calma!.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  14. Son grandiosas las personas que ayudan a recuperar la calma a alguien.
    Un abrazo muy grande.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En mi caso, son las personas mayores.

      Besos, Sara.

      Elimina
  15. Calma, sí, però també animació en les nostres vides!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podem seguir sent actives sense perdre la calma, oi?.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  16. La calma no sempre depèn d'un mateix (o sí). De vegades costa trobar-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre, però crec que va per aquí la cosa.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  17. Anònim27.8.22

    Hauríem d'inventar un filtre per l'ànima que només deixès passar la calma.
    És un poema profund i preciós, nina.
    Aferradetes de pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no seria mala idea la del filtre, però em temo que ara per ara és impossible.

      Moltes gràcies!,
      Aferradetes dolcetes, nina.

      Elimina
  18. El vent escampa el silenci però també ens porta la calma que ens omplirà l'ànima encara que hi tinguem un lloc petitó!
    Bona nit Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo fos així!.

      Bon diumenge, Roser.

      Elimina
  19. Benvinguda sigui la calma, vingui d'on vingui. És molt necessària per al nostre benestar emocional, una tasca veritablement heroica enmig del tràfec en què ens desenvolupem cada dia, cosa impossible d'assolir de forma permanent. Potser els lamel·les del Tibet ho aconsegueixin, però em temo que els altres mortals estem condemnats a alternar moments de calma i alegria amb altres d'ansietat, por, inquietud o tristesa. Tots són ingredients de la vida!! 🤦‍♂️
    Què estaria buscant l'home de la teva foto? Tot i això sembla mantenir la calma!! Aferradetes ben fortes, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aconseguir tenir calma enmig de tots aquest ingredients no és tasca fàcil i gairebé quan creus que la tens, desapareix com ha vingut.

      L'home de la foto s'estava cercant la calma.🤭

      Aferradetes i petonets, Alfons.😘🤗

      Elimina
  20. Anònim28.8.22

    La calma, tan preuada i tan necessària i tan difícil d'aconseguir a vegades. Tal i com va tot avui en dia, es pot gaudir de moments puntuals de calma i serenor, però costa mantenir-los, sempre hi ha quelcom que perturba.
    Tot molt ben conjuntat com sempre, nina, la cançó molt adient també i molt dolça la veu de la Meritxell.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I quan tens aquests moments no els gaudeixes com cal, potser pensant quant temps durarà.🤷‍♀️

      Moltes gràcies, bonica!.
      Aferradetes.

      Elimina
  21. Mucho dices con tan poco. Gran enfoque.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Laura!.

      Aferradetes.

      Elimina
  22. Qui t’omple de calma,
    amb el silenci d’embolcall?
    Qui desfà els meus fets,
    amb la impunitat del vent?
    Qui tapa el meu so
    perquè no el sentis?
    Qui deixa que solqui
    amb un balanceig
    el nostre destí
    i lentament ens allunyi?
    I, perquè deixem
    que això passi?


    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes preguntes i poques respostes.

      Gràcies!.
      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina

Benvinguts al racó!