De trocito en trocito completamos un sueñazo y de esfuercito en esfuercito, lo hacemos realidad. Luego a veces, ya terminado, no nos gusta el resultado y volvemos a realizar el proceso. Pero eso nos da mucho impulso y gusto de vivir. Besitos de anís.
Doncs tens raó, ens cal recollir els bocinets dels somnis que han quedat després d'haver-se perdut o trencar. Són importants per reconstruir-ne de nous! Moltes gràcies, nina, per aquestes paraules reconfortants.
I les circunstàncies de cadascú farà que d'alguns somnis no en facin ni cas, que d'altres els siguin inassolibles, d'altres restaran decebuts,... Necessiten algú que els ajudi a potenciar el camí per a aconseguir aquell per al qual se sentin més atrets.
A pesar que en el último párrafo del famoso soliloquio de Segismundo, Calderón de la Barca decía aquello tan famoso de " toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son.", La experiencia nos dice que la vida o "realidad" está construida de innumerables "sueños", llamados de múltiples formas (proyectos, ideas, propósitos, etc.etc.), y ello nos dice que en el sueño reside la capacidad de hacerlo tangible y esa capacidad se llama voluntad o perseverancia . En definitiva..... "Si lo puedes soñar, lo puedes hacer" Salluna, Com sempre ens proposes unes qüestions que ens fan repensar en la vida i el seu misteri
De vegades tinc el cap com un olla de caragols... aquestes grans frases aïllades de context que ens han quedat a través dels anys i que analitzem i ens fan reflexionar tantes vegades per agafar-les cap on ens convé en cada moment... no sé jo... potser que la que no ho tingui gens clar sigui jo mateixa. Moltes vegades una és perseverant i voluntariosa i el somnis no prenen forma, clar que sempre que depengui de més persones, que es faci tangible serà més complicat... Elucubracions d'una lluneta boja.🤔
Ja siguin grans o petits, sempre cal tenir somnis i il·lusions per complir. És cert que amb els anys costa més, perquè se'ns acumulen els somnis frustrats, però és important no deixar-se emportar pel desànim. Els somnis són a la base de totes les nostres emocions, que són les que fan sentir-nos vius, més enllà d'estar simplement vius, com el nen de la teva foto amb el patinet d'altres temps. Aferradetes, Paula!!🤗😘
Els anys el que ens fan és perdre les forces i a voltes les ganes, pero si volem sentir-nos vius (que no estar-hi), hem de somiar almenys una mica cada dia.
De trocito en trocito completamos un sueñazo y de esfuercito en esfuercito, lo hacemos realidad. Luego a veces, ya terminado, no nos gusta el resultado y volvemos a realizar el proceso. Pero eso nos da mucho impulso y gusto de vivir.
ResponEliminaBesitos de anís.
Ciertamente, a veces el resultado no se parece a lo soñado o ya no tiene razón de ser... Pero seguimos soñando y construyendo.
EliminaAferradetes, Sara.
De nens tots els somnis són possibles.
ResponEliminaI somni a somni anem triant futurs...
Petons.
És que de nens en tenim molts per realitzar...
EliminaPetonets, Xavi.
Llisques pel terra
ResponEliminacorrent per una vida
que s’allargassa.
Vius de pressa els somnis
que la cursa et porta.
qui sap si...
De més jove tot ho vius molt de pressa, fins i tot els somnis.
EliminaMoltes gràcies per aportar els teus poemes!.
Aferradetes, qui sap si...
Tots el sincers poemes són trossets d’ànima que es desprenen de dins nostre... (com els teus).
ResponEliminaAferradetes!!
De ben endins, precisament per ser sincers.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
De tost els somnis infantils,
ResponEliminaalgun quedarà realitzat,
i valdre per a tots els que
li varen acompanyar.
Aferradetes, sa lluna!
Segurament és així, malgrat tots els que quedaren pel camí.
EliminaAferradetes, Alfred.
I que mai no ens faltin trossets de somnis que ens ajudin a respirar i construir un somni més gran.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Mentre en quedi un, podrem respirar...
EliminaAferradetes, nina.
Com de costum, un pensament plenament encertat.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Doncs tens raó, ens cal recollir els bocinets dels somnis que han quedat després d'haver-se perdut o trencar. Són importants per reconstruir-ne de nous! Moltes gràcies, nina, per aquestes paraules reconfortants.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Ens hi va la vida... sense somnis no podem respirar.
EliminaGràcies a tu!.
Aferradetes, bonica.
Desde luego que si. Si no está vida sería un montón aburrida.
ResponEliminaBesos
Si no fuera así, estaríamos muertos en vida.
EliminaBesos
I les circunstàncies de cadascú farà que d'alguns somnis no en facin ni cas, que d'altres els siguin inassolibles, d'altres restaran decebuts,... Necessiten algú que els ajudi a potenciar el camí per a aconseguir aquell per al qual se sentin més atrets.
ResponEliminapodi-.
Sí, potser alguna ajuda o potser la pròpia força.
EliminaAferradetes, Carles.
Great photo showing the mood
ResponEliminaSe'l veu fins i tot com somia.
EliminaAferradetes, roentare.
Tal com diuen a la cançó: el somni fa construir móns nous,
ResponEliminaSomiar amb el dit petit del peu esquerra a terra, com dic jo.
EliminaAferradetes, Xavier.
Preciosa fotografía del todo onírica y llena de una belleza especial.
ResponEliminaLe pillé por los pelos, pero me encantó haber hecho el "clic".
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
A pesar que en el último párrafo del famoso soliloquio de Segismundo, Calderón de la Barca decía aquello tan famoso de " toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son.",
ResponEliminaLa experiencia nos dice que la vida o "realidad" está construida de innumerables "sueños", llamados de múltiples formas (proyectos, ideas, propósitos, etc.etc.), y ello nos dice que en el sueño reside la capacidad de hacerlo tangible y esa capacidad se llama voluntad o perseverancia . En definitiva..... "Si lo puedes soñar, lo puedes hacer"
Salluna, Com sempre ens proposes unes qüestions que ens fan repensar en la vida i el seu misteri
De vegades tinc el cap com un olla de caragols... aquestes grans frases aïllades de context que ens han quedat a través dels anys i que analitzem i ens fan reflexionar tantes vegades per agafar-les cap on ens convé en cada moment... no sé jo... potser que la que no ho tingui gens clar sigui jo mateixa.
EliminaMoltes vegades una és perseverant i voluntariosa i el somnis no prenen forma, clar que sempre que depengui de més persones, que es faci tangible serà més complicat...
Elucubracions d'una lluneta boja.🤔
Aferradetes dolces, Jota.
Me encanta ese cierto desenfoque en la toma y el monocromo, una delicia
ResponEliminaMe encanta que te encante.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Ángel.
Muchos sueños, se van logrando en las distintas etapas de la vida.
ResponEliminaMuy buena fotografía has logrado, para acompañar este texto.
Un abrazo
De los muchísimos, alguno sí.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
Ja siguin grans o petits, sempre cal tenir somnis i il·lusions per complir. És cert que amb els anys costa més, perquè se'ns acumulen els somnis frustrats, però és important no deixar-se emportar pel desànim. Els somnis són a la base de totes les nostres emocions, que són les que fan sentir-nos vius, més enllà d'estar simplement vius, com el nen de la teva foto amb el patinet d'altres temps. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaEls anys el que ens fan és perdre les forces i a voltes les ganes, pero si volem sentir-nos vius (que no estar-hi), hem de somiar almenys una mica cada dia.
EliminaAferradetes fortes, Alfons.😘🤗
M'agrada molt aquest poema! Les petites alegries són la porta de les grans.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!.😉
EliminaAferradetes, nina.