28 d’abril 2025

ENYORANÇA


Damunt la sorra,

capgirada la barca

del mar s'enyora.

[Abril ~ 2025]
.   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .

Sota la barca,

ben amagat, l'enyor

sent la remor.

[Carme]
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

D'enyor sospira

estirada a la sorra.

El mar l'espera.

[Núria]
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Kopfüber an Land

sehnt sich das Boot nach dem Meer

Auch ich sehne mich

[Sean]
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

De cap per'vall
 
de poc serveix la barca.

I el bell no sent.

[Helena]

38 comentaris :

  1. Sí Paula.
    En aquellos tiempos del ayer algunas barcas descansaban sobre arena o en tierra. Eivissa, Noia...
    Y yo me subía a ellas en mis juegos.
    Abrazos amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonitos recuerdos que nos vienen a la mente con una imagen o un sonido o, a veces, con un aroma.. ;-)
      Aferradetes, Ernesto.

      Elimina
    2. El traductor navega a su aire... :)))))
      Trás la palabra Eivissa iba Noia (Galicia). Donde viví con mis abuelos a los 8 años.
      Paseando muchos años después por un parque en el centro de Madrid, me llegó un aroma que identifiqué con la Alameda de Noia. Husmeando entre los setos di con uno que, debido al calor del verano, exalaba el mismo aroma.
      Fue gratificante!
      Abrazos Paula.

      Elimina
    3. Pues sí, él va a su bola. Yo entendí "noia" como chica. :-)))
      Uno de los recuerdos más grabados fue el aroma a la llegada a Sóller, era muy pequeña cuando iba todos los veranos a visitar a mi madrina. Una mezcla de aroma del plátano de sombra y del mar se quedó para siempre en mis glándulas olfativas y no lo he vuelto a encontrar en ninguna parte más que allí. ;-)
      ¡Te entiendo perfectamente!
      Aferradetes, Ernesto.

      Elimina
  2. "Glorious shot - and poem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thank you so much!
      Good start to the week, Sue.

      Elimina
  3. The light is subtle and beautiful

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Salutacions, James.

      Elimina
  4. Hermosa metáfora y concepción de la idea en tan pocos versos.
    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy agradecida por tus palabras.
      Aferradetes, Eukel.

      Elimina
  5. Nostalgia pura. Bellísima.
    Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias, Luis!
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Que no pateixi.
    Aviat tornarà al mar.
    Molt tendre.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho espero.
      Moltes gràcies!
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  7. Me encanta...
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliz de que te encante, gracias. ;-)
      Besos

      Elimina
  8. Sota la barca,
    ben amagat, l'enyor
    sent la remor.

    Aferradetes, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic el teu haiku, gràcies!
      Va cap amunt!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  9. Siempre se añora el mar, cuando se está lejos de él. Aunque no soy de una ciudad de mar, en cuanto puedo viajo hasta donde se encuentra.
    Feliz semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mi ciudad también es de interior y, aunque no hay distancias largas, últimamente no puedo ir como quisiera.
      Feliz martes, Antonia.

      Elimina
  10. D'enyor sospira
    estirada a la sorra.
    El mar l'espera.

    Una fotografia i un haiku molt ben conjuntats. I la imatge transmet molta calma i nostàlgia.
    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco també el teu, gràcies!
      Ja és amunt.
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  11. La barca enyora el mar, com la mar el barquer.

    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo afegiria que com el barquer la mar... ;-)
      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  12. Dos bells "poemets" i una meravellosa iamtge a contrallum!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  13. El control de la llum de la foto és sensacional amb un resultat molt atractiu, i la poesia t'ha sortit bellíssima.
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades me'n surt una bona, no sempre. ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Joan!

      Elimina
  14. Muy buena foto y letras tiernas.
    Un gran abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!
      Aferradetes, Sara.

      Elimina
  15. Kopfüber an Land
    sehnt sich das Boot nach dem Meer
    Auch ich sehne mich

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ich liebe es, danke!
      Es ist bereits oben. ;-)
      Küsse, Sean.

      Elimina
  16. Ha naufragat a la sorra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobrissó! ;-)
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  17. La imatge reforça la idea central del poema: la pertinença i enyorança d'allò que dóna sentit a la nostra existència. La barca, com moltes vegades les persones, es mostra fora de lloc, recordant i desitjant tornar al seu element natural. Molt bonic poema i fotografia, Paula!!👏🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. I de vegades, quan ens fa falta, és quan ho enyorem més.
      Moltes gràcies, Alfons!
      Aferradetes i petones.😘🤗

      Elimina
  18. De cap per'vall
    de poc serveix la barca.
    I el bell no sent.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!