ArMa - LeTaL

Aquesta és l'escala que puja al pis on visc. De marbre i molt empinada. Podria dir que ha estat la causant dels meus mals aquests dies, però tampoc seria just. Solem maleir els objectes quan "se'ns creuen en el camí" i "ens produeixen lesions" ...

Això, sempre és més fàcil donar la culpa a tot el que ens envolta. Recordo quan el meu fill era petit que sempre parlava de la culpa com si fos un objecte (físic) que ell no tenia.

Vaig caure pujant i no baixant, anava amb les mans carregades i vaig posar el peu just en el tall de l'esglaó. Portava unes sandàlies sense subjecció i tot va patinar. Em vaig empotrar contra els graons. El genoll dret va quedar just ficat entre el dos, pegant amb el tall a la cuixa i a la canyella. La mà dreta es va doblegar totalment, creia que me l'havia trencat, de l'esquerra no tinc ni idea on va anar a parar, com tampoc sé que vaig fer amb les costelles ... La veritat és que em vaig quedar sense alè i que la idea que estava sola va fer que no em desmaiés. Vaig estar recolzada  - tal qual vaig caure -  una bona estona, fins que vaig aconseguir aixecar-me. Quan vaig entrar a casa tot em feia mal. El que més em va preocupar va ser que no podia girar el cap, ni a esquerra ni a dreta. Imagino que les cervicals van haver de fer alguna cosa estranya amb tanta moguda i ara havien decidit deixar-me parada.

Us he de donar les gràcies per preocupar-vos per mi. La culpable que l'hagi transformat en un post ha estat  l'Assumpta, com podeu veure -aquí-   jajjaja

I com em va aconsellar que pugés una foto "decent", aquí en teniu una. És un blau intermig  - ni dels més grans ni dels més petits -  dels que adornen aquests dies el meu body.

Tenen el seu encant, estan canviant de color poc a poc ;)

Salut!