19 de juliol 2012

ArMa - LeTaL


Aquesta és l'escala que puja al pis on visc. De marbre i molt empinada. Podria dir que ha estat la causant dels meus mals aquests dies, però tampoc seria just. Solem maleir els objectes quan "se'ns creuen en el camí" i "ens produeixen lesions" ...
Això, sempre és més fàcil donar la culpa a tot el que ens envolta. Recordo quan el meu fill era petit que sempre parlava de la culpa com si fos un objecte (físic) que ell no tenia.

Vaig caure pujant i no baixant, anava amb les mans carregades i vaig posar el peu just en el tall de l'esglaó. Portava unes sandàlies sense subjecció i tot va patinar. Em vaig empotrar contra els graons. El genoll dret va quedar just ficat entre el dos, pegant amb el tall a la cuixa i a la canyella. La mà dreta es va doblegar totalment, creia que me l'havia trencat, de l'esquerra no tinc ni idea on va anar a parar, com tampoc sé que vaig fer amb les costelles ... La veritat és que em vaig quedar sense alè i que la idea que estava sola va fer que no em desmaiés. Vaig estar recolzada  - tal qual vaig caure -  una bona estona, fins que vaig aconseguir aixecar-me. Quan vaig entrar a casa tot em feia mal. El que més em va preocupar va ser que no podia girar el cap, ni a esquerra ni a dreta. Imagino que les cervicals van haver de fer alguna cosa estranya amb tanta moguda i ara havien decidit deixar-me parada.

Us he de donar les gràcies per preocupar-vos per mi. La culpable que l'hagi transformat en un post ha estat  l'Assumpta, com podeu veure -aquí-   jajjaja
I com em va aconsellar que pugés una foto "decent", aquí en teniu una. És un blau intermig  - ni dels més grans ni dels més petits -  dels que adornen aquests dies el meu body.

Tenen el seu encant, estan canviant de color poc a poc ;)
Salut!


49 comentaris :

  1. No sabia que havies tingut un accident domèstic!! Deu ni dó sa lluna.... quin mal... llegeixo el teu escrit i em fa mal tot a mi només d'imaginar-m'ho!

    I ara els blaus.... s'acabaran tornant negres! aixxxxx!!!!! Espero que ja estiguis millor! Un petonàs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Negres, liles, grogs...tinc per triar!!

      Gràcies Alba, bessets!

      Elimina
  2. eiii..que si vols un tatoo es fan de un altre manera, no aixis difuminats
    jijiji

    dons mira..trovo que et queda be el blau

    petonets curatius, nina meva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escolti vosté, si em vull fer un tatoo em posaré en mans d´un tatuador ben plantat, de metre vuitanta, ulls (blaus, verds, negres, color mel) i que el seu somriure i les seves mans (per descomptat!!) fagin que em senti al paradís, jejjeje

      Amb els teus petons ja estic gairabé com a nova ;)

      Bessets, ninona!

      Elimina
  3. Oh!!! Què passa darrerament que sols ens lesionam? Cuida't molt Lluneta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus nina, per cert...com vas tu?

      Deu ser la calor que ens té empardalades!! ;)

      Bessets i gràcies!

      Elimina
  4. uff fa mal només de veure-ho...recupera't aviat i ves sempre amb compte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que fa mal, sort que estem a l'estiu i hi ha menys roba que fregui ;)

      Aferradeta!

      Elimina
  5. Ostres, això si que és un blau.
    Espero que et recuperis ben aviat, ara que ho dius.... Si que la lluna ....No, no pot ser..
    La lluna no hi és en el cel de nit de casa meva.
    Recupera't aviat.
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja en sap greu Pep que et quedessis sense lluna ahir a la nit, mira aquesta nit, segur que hi serà!!

      Gràcies, nin...bessets!

      Elimina
  6. Una escala molt dreta, certament... vigila molt... ves amb compte... sa lluna!

    I cuida't i fes que et cuidin una mica, també!

    Petonets guaridors i de bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em cuido, quin remei! i vosaltres em cuideu sempre, gràcies.

      Uns bessets de bon dia!

      Elimina
  7. Ui, ui, uuuuiiii... nena, jo no m'ho imaginava tan bèstia!! La descripció de la caiguda és terrible, t'havies de fer molt de mal!!

    I, com es diu en aquests casos... "encara gràcies"... que no et vas trencar res!

    Ja et poses Thrombocid? Jo vaig caure al mig del carrer fa un any i mig (em vaig entrebancar amb una cosa horrible que separa els carrils... bé, estava travessant per fora de lloc, així que va ser culpa meva) i vaig petar amb els genolls i el braç dret i sort en vaig tenir del Thrombocid... Tampoc em vaig trencar res, ni les ulleres que van sortir disparades... i totes les coses de la bossa (per portar-la oberta... si és que sóc un desastre)... Doncs això, que va molt bé, de veritat.

    Pobreta... cuidat molt i espero que això passi ben aviat!! Petonets curatius, com diu la Sargantaneta ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi què es decent la foto?,jajjaja

      M´hi vaig posar una bosseta d'un gel que es fica al congelador i em va alleujar força. Si que vaig tenir sort, al moment em pensava que ho tenia tot trencat!!

      Gràcies per cuidar-me tu també!
      Bessets.

      Elimina
    2. Hahahaha em fas riure molt!! :-DDD

      Sí, sí, la foto és molt decent, així m'agrada ;-)))

      Sí, aquests gels estan molt bé, baixen la inflamació i l'escalfor aquella, que sembla que et bulli tot el cop...

      Quina trompada, mare meva, cada vegada que hi penso!!...

      Elimina
    3. Inflamació si, molta ... escalfor? de quina escalfor em parles? ...
      aaaah la del cop, síiiii!!, jajjaja

      Elimina
  8. Ostres, quin blau!!!
    Encara has tingut sort perque et podríes haver trencat qualsevol cosa.
    Ànims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que en vaig tenir, molta!!

      Gràcies pels ànims, faré el que podré ;)

      Una aferradeta, que com van les coses pel teu espai, millor que bessets, oi?, jejeje

      Elimina
  9. Ondia!!! Potser que apamis millor l'escala. Recuperat ben aviat. Una foto per l'història particular, un bon blau i no deu ser l'únic.

    cuidat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut Toni al meu racó! tranquil, aquí no et pots fer mal ;)

      Gràcies ... una aferradeta!!

      Elimina
  10. Quin blau més maco i sexi! És broma, és que jo també sóc experta en caigudes i em surten morats de seguida. De vegades ni sé com me'ls he fet. M'ha agradat això que dius que sempre tendim a donar la culpa als objectes o a les coses dels nostres accidents i la veritat és que no hi ha culpes, som nosaltres que en un moment puntual abaixem la guàrdia o de massa de pressa que volem anar, caiem. Totes les caigudes són perquè ens tornem a aixecar amb més força, segur. Espero que et recuperis ben aviat i que els blaus facin el seu curs. Petonets, bonica!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest si sabia com me´l havia fet Sílvia, si és que l´escala es va moure just quan vaig passar jo ;)

      Gràcies nina i bona tarda!

      Elimina
  11. Blaus camaleonics que canvien de color! Un arc de sant Marti al cos! :)

    Ai les escales! Anims.



    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt original, no et sembla?

      Gràcies per venir, uns bessets!

      Elimina
  12. Estava llegint la descripció de la caiguda i estava sentint-la. Pobreta, espere que t'hages recuperat del tot.

    Per cert, una foto "indecent" també haguera servit i l'haguera posat alegria i color a aquests dies tan tristos i grisos que ens estan fent passar. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escolta, JOTAPÉ, si la foto la vaig demanar jo... com volies que la demanés "indecent"? Que encara no ens coneixem o què? :-DDD

      Elimina
    2. Encara no Jp, encara vaig a punt d´anar a una verbena...de colorins!!
      Això és una proposició??? Ahhh amic, l´Assumpta en té la culpa, em va demanar una foto decent i això vaig fer...hi ha un blau damunt les costelles que recull un angle molt sexy, no sé si indecent o eròtic, li haurem de preguntar a ella...què et sembla Assumpta??? ;)

      Bessets a punta pala!!

      Elimina
  13. Jo tinc osteopènia, si caigués així podria ser molt greu. Espero que no sigui res!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blaus i malestar, ves pogut ser més greu. En el teu cas imagino que has d´anar amb molta cura.
      De vegades anem tan atabalades, i pensant en tantes coses, que no prestem atenció al que fem ... i passa el que ha de passar, per lògica!

      Uns bessets i moltes gràcies!

      Elimina
  14. Les escales són traïdores....encr que sigui maques encara sort et podries haver fet més mal el blau és un record que anirà canviant de color i se n'anirà ..cuida´t!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, ara he d´aguantar una micona i passarà aviat ... crec!!

      Una aferradeta!

      Elimina
  15. Ostres, que no saps que la lluna no pot caure mai del cel, perquè si no no hi hauria cap far que il·luminés els nostres somnis?
    Davant un "ja està fet", només em resta desitjar-te una recuparació al més ràpida possible però sense forçar la màquina, i que gaudeixis de l'espectacle de comprovar un el blau d'una trompada pot contenir tots els cromatismes del món:)
    Una abraçada sense apretar (per si encara estàs cruixida) i molts petons, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la lluna és una mica tafanera i feia temps que anava pensant ... i si m´apropo una mica més a la Terra, potser els habitants deixaran de fer ximpleries i em miraran més ... i tot pensant com fer-ho, plasssssss...va caure!

      Gràcies nina, em sento millor amb les vostres carícies.
      Uns bessets!

      Elimina
  16. Sento moltissim el que t'ha passat i celebro que estiguis bé, només ha estat un ensurt.
    Els slow blocaires ens hem de cuidar ... ens queda molta feina.

    Hi havia un "Pub" anomenat "El Cau", estava en un altell i s'entrava pujant una escala estreta. El poeta Fages de Climent el va visitar i va escriure el següent:

    "Aquest Cau
    és com un soterrani
    en què s'ha pujar
    en lloc de baixar
    si no es cau "

    Bona slow tarda sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo el poeta! M´has arrancat un somriure Pere.

      Com serà el verb slowbloguejar??? Mem, necessit ajuda dels poetes i gent de lletres que ronden per aquí, per batejar l´acció dels que fem slow blog. A tu què et sembla?

      Molt bona slow tarda, Pere!
      Aferradeta!!

      Elimina
  17. Com que sóc fora i em connecto esporàdicament, no estic massa al cas de les cosea i no em miro (de moment) posts llargs, que amb el mòbil és incòmode, però per casualitat he vist el post de la Carme, i he llegit la referència a l'accident, per això passo. Ja veig que va ser una mala passa, amb conseqüències nefastes. Però bé, a banda d'una col.lecció de blaus canviants, sembla que només va ser l'ensurt. Cuida't, i vigila aquestes escales!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhhhh moltes gràcies Xexu, és tot un detall!!

      Una aferradeta ben forta (bé, d´intencions què encara no puc)
      i que t´ho passis molt, molt bé!

      Elimina
  18. Sempre vaig tard, ostres quina patacada! Jo als blaus m'hi poso Àrnica (homeopatia) i va molt i molt bé. Cuida't moltíssim i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M´ho apunto, gràcies Marta.

      Bon cap de setmana per a tu també, bessets!!

      Elimina
  19. VAJA ! sento que hagis passat un mal tràngol però celebro que no sigui res greu, recupera't i cuida't
    moltes gràcies per la teva visita al meu maleida i pel teu encertat comentari

    una abraçadeta suau , amb compte de no fer-te mal
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot va Joan, lent però va!

      Gràcies a tu per aquesta abraçadeta suau ;)

      Uns bessets i bon cap de setmana!

      Elimina
  20. Vaja! jo m'he pres molt seriosament això del blog slow - tot i que encara no sé ben bé en què consisteix, de fet, la teva última entrada no l'acabo d'entendre...- i no me n'he assabentat fins avui de la teva caiguda. Espero que estiguis bé! El fet que en puguis fer un post explicant amb ets i uts la caiguda és bona senyal! ;)
    Jo vaig caure l'1 de gener, i encara en pago les conseqüències!

    Petons curatius, per aquests blaus que aviat deixaran de ser-ho!

    ResponElimina
  21. Gràcies Rachel, ara tenen un vermell intens, barrejat amb grogs i morats...una monada!!

    El moviment slow està explicat amb un vídeo a un post dels darrers i també per altres blocaires als seus blocs o als comentaris que es fan, segur que aviat sabràs de què parlem ;)

    Bon dilluns, bessets!!

    ResponElimina
  22. Ja m'imagino l'escena. Sort que has conservat l'humor de fer-te un autoretrat.

    Una aferradeta moderada.

    ResponElimina
  23. No l´hem de perdre mai, gairabé poques coses més ens queden, oi?

    Gràcies Rafel, una bessada!

    ResponElimina
  24. Només de llegir el post, ja em fa mal el genoll, em sembla que aquest vespre em quedaré a dormir al sofà per no tenir que pujar escales :o)
    A millorar-se
    Salut

    ResponElimina
  25. És bona idea, tampoc si està malament al sofà ;)
    Que descansis bé!

    Gràcies per venir, una aferradeta!!

    ResponElimina
  26. Ai Sa lluna, que jo no entrava massa per casa teva, però ara, hi vinc sovint, i he començat a llegir-te, i em trobo aquesta topada.
    Em sap molt greu, perquè ja portes massa ferides; desitjo que gairebé un més i mig d'ençà, estiguis molt millor, i que el genoll no et faci mal.
    Em sap greu, arribat tan, tan ,tan tard!!!
    Petonsssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha quedat en empat, nina!!
      A mi em va passar que haguessis comentat, ara -passat ja molt temps- he tornat a aquest post i m'he adonat.
      Gràcies per passar, sigui quan sigui!! :)

      Aferradetes!!

      Elimina

Benvinguts al racó!