.jpg) |
| Manresa (Mallorca)-1979 |
Hi ha racons en el record que, inevitablement,
et porten vivències, ideals, somnis i ... somrius,
i passes de la rialla a la tristor,
de l'oblit a l'enyorança,
dels somnis a les decepcions.
Hi ha racons en el record
que no tornaran més.
1979...si hagués de buscar record d'aquella època segurament em costaria de localitzar-los.
ResponEliminaEls records antics se m'amaguen sovint, fins que alguna cosa els crida.
Tots els que em vénen al cap, fan referència a la meva filla. Tenia 3 anys i era el seu primer any d'escola.
No acostumo a tenir nostàlgies de coses molt antigues, totes les nostàlgies que tinc, i sempre n'he tingut, són de records recents, de vivències recents, dels darrers anys.
Aix... que no m'he acomiadat, lluneta.
ResponEliminaAbraçadeta de bona nit, nina!
Aquests racons són els que hi cerquem recer quan la vida se’ns entristeix i l’ànima es torna obaga.
ResponEliminaSempre hi podem tornar quan el cor ho necessita, i el pensament ens fa de missatger per arribar-hi.
Abraçades.
si son tristets....millor que no tornin, ja estan bé en el passat.
ResponEliminaNo sé què passa últimament, que estem tan nostàlgics.
ResponEliminaUna abraçada.
El meu fill a vegades em diu "va mare explicam les teves batalletes" i penso, batalletes? pero si no fa tant de temps i em pregunta de forma que semblo nascuda al paleolitic!!!!
ResponEliminaPero a vegades si que tinc l' extranya sensació de que la historia de la meva vida es va repetint,sobretot darrerament.
Petonet maca
Jo no posaria la mà al foc amb que un racó de la memòria no se't tornarà a aparèixer en qualsevol moment. Mai se sap això. Però si no és un bon record, ja pot triar tant com vulgui!
ResponEliminaPotser sí, però jo sempre penso/sento que el pitjor són els records no-viscuts, els inventats. Aquests sí que porten tristor...
ResponEliminaUna abraçadota, Sa Lluna!
jo crec que si son al record..no es poden perdre mai
ResponEliminaquina foto mes bonica...!!
un saquet de petons per la setmana que comença, ninona
En el 79 jo tenia 5 anys...una foto preciosa!
ResponEliminaQue sí que tornen sí!!! com diu la Carme i el Xexu, només s'amaguen. Doncs, això, que és millor passar de la tristor a la rialla i de les decepcions tornar de nou als somnis (que m'han dit que no s'acaben mai). Petonets matiners ;)
ResponEliminaEncara que siguin idealitzats, i irrecuperables, que tornin els records.
ResponEliminaQue els record perdurin i els racons s'arraconin per deixar lloc a la melangia només uns instants i a reemprendre i fer camí....
ResponEliminaLlavors, és el moment de mirar endavant i de construir nous records que siguin ben macos... i que perdurin :-))
ResponEliminaels records tornen i retornen, però no es poden tocar...només es pot tocar el present sa lluna
ResponEliminagràcies per seguir el contacte , una abraçadeta també per tu i molt bon inici d'estiu
joan
Mentre els records encara estar en la nostra ment, seguiran vius ...
ResponEliminaUna abraçada, amiga lunar
(espero que Google no haya destrozada nada...)
Dels mals records intento aprendre i esquivar les tempestes que poden ferir-me. A no caure en l'amarga feina de desar-los en el cor.
ResponEliminaDels bons records en faig ús sovint, sense deixar que marquin el meu camí.
Per mi són necessaris, crec que per tothom, però no puc viure només de records.
Com diu en Tagore, no t'aturis a recollir les flors que engalanen els camps, segueix caminant i les flors alegraran el teu camí.
Bona tarda, nina.
Els records tenen vida pròpia. Una olor, una música... Els fan retornar...
ResponEliminaTal vegada l'important seria que, tornessin sempre, per dibuixar un somriure. Per lleu que fos.
La resta de records, no paguen la pena...
Al 79... mmmmmmmhhhh. Jo era, encara que pugui no semblar-ho, més jove que avui!!
De fet tenia 19 anys. I era cregut, orgullós, fort, invencible... Sort que el temps ho posa tot al seu lloc! jajajajajaaja
Petonets dolços, nina
Però han tornat, amb bona música, amb notes de colors.
ResponEliminaQue tornin sempre.
Moltes gràcies a tots, de tot cor!!
ResponElimina