ReSpOn . . .

De vegades un post encriptat pot distorsionar la realitat del que es volia dir. Em passa molt sovint, quan intento explicar alguna cosa viscuda en un moment donat. La intensitat d'aquest instant m'omple del tot, de cap a peus, sense oblidar aquest petit racó on es couen els sentiments i omet, inconscientment, detalls i sentiments que el lector mai podria esbrinar.

He anat llegint tots els comentaris que heu deixat i se m'ha acudit reunir-los tots per intentar donar-li sentit al meu post,  d'aquesta manera inusual que veieu.

Na Carme em deia que al 1979 la seva filla tenia tres anys, jo en tenia 21 quan em van fer aquesta foto. Papallona que encertada la teva frase quan dius, sempre podrem tornar quan el cor ho necessita, i així és, torno a aquestes fotos quan el cor ho reclama. No, no són tristos Sr. Gasull, tot al contrari, aquesta nina repostada en aquesta roca ho tenia tot ... Per als nens i no tan nens (que el meu en té 23) nosaltres serem sempre molt, molt grans Marta, jo per exemple, sóc del Cromanyó ;). Tinc Xexu, no sé si afortunadament o no, una excel · lent memòria, de fet dic sempre que selectiva per deixar lloc a lo milloret, però de vegades em traeix, quedant també el pitjor. De tot hi ha Rachel, encara que no sé si quan dius inventats et refereixes als imaginats ... Ai Sargantaneta, no es perden, tots són al seu lloc, molt ben arxivats, afortunadament!. És una foto molt bonica Francesca, no per la imatge en si, era un lloc molt especial per als meus pares i uns dels meus racons preferits per meditar. Quan dic -en el meu pensament- que pas del riure a la tristesa, dels somnis a les decepcions Sílvia, és sempre mirant just el moment d'aquesta foto. Era jove, amb somnis, algunes de les meves "utopies" s'havien fet realitat, tenia una bona feina, era independent, responsable, inconformista, lluitadora, solidària, plena d´il.lusions ... era feliç amb tot el que m'havia ofert la vida i amb un somriure sempre present. Saps Helena? no crec que ho hagi idealitzat, de veritat era un temps perfecte, amb les seves inquietuds i algun mal moment, però em sentia bé, llavors i ara, quan miro la foto i recordo com si fos avui aquells moments.  De la melangia Elfreelang, podríem parlar hores i hores sobre el seu efecte en mi, però segueixo mirant endavant -tot i que cada vegada em costa més- les ferides dels combats em fan sentir cansada i algun cop buida.  Cada dia em desperto pensant què hi haurà de nou, què va a sorprendrem, què o qui deixarà aquesta carícia per al record? I saps Assumpta? Ja hi ha dies en què res de nou arriba i els temo perquè només em sento viva amb aquests detalls que m'ajuden a seguir. Quan retorn a aquests moments Joan, és cert que no els puc canviar, que no els podem tocar, però ells si ens toquen, unes vegades per treure'ns un somriure, d´altres per recordar-nos tots els somnis no aconseguits ... Hoy, por ejemplo, me has regalado una caricia y una sonrisa Antiqva, cuando has dejado tu comentario en catalán,  ha sido un gran regalo!!. De vegades passem espais de temps en què totes les coses sembla que es posen en contra, però quan el període és llarg, molt llarg, anys i més anys immersa en un món fosc en el qual només era un vegetal,  i mires la foto, sents una immensa decepció pel temps que s'ha perdut i que no es pot recuperar. Vull seguir caminant i gaudint del paisatge Pep, però els passos són més lents i l'energia minvada.  En el 79, tot era vida i tots érem més joves (els que havien nascut, és clar) i també estic segura que tot el que vam ser ens ha convertit en el que som ara ... per cert, no et queixis Barbollaire, ets molt més jove que jo ;) ... Per això, puc i podré seguir gaudint dels colors i la bona música, perquè tornen a mi Jordi.

Aquest post és fa etern i abans que m´esborreu de la llista , vull acabar contestant al comentari d´en Jp ... passa nin, que ens anem fent grans, que el futur és més bé gris tirant a negre i que volem viure tranquils, a un món més senzill i amorós ... és això?

Bessets a tots, amb doble "ss" perquè quedin ben enganxats,

i milers de gràcies per la vostra paciència!!

Salut!!