Me ofreces silencio, sembrando angustia, olvidando que la dudaLos silencios duelen,
esconden miedos,
encierran verdades
que ahuyentan fantasmas
del querer y el no quiero.
Mis silencios te mecen,
acarician tus sueños,
alejando de ti
mis miedos.
En mis silencios te arrullo,
te reinvento, te pienso,
te deseo, te sueño.
(julio ~ 2012)
dels silencis en surten les passions....segueix amb ells.
ResponEliminaNo sé que sortirà de tots aquests silencis ... si és passió, benvinguda!
EliminaBona tarda, Sr. Gasull, no m´oblido, està pendent ;)
Bessets!
un silenci tambe pot eser un espai per compartir..no ho oblidis mai
ResponEliminapinte'l de colors !!
Vaig pintant ninona, vaig triant els colors que més m´agraden, els dels records.
EliminaUna aferradeta ben forta!
Silencis sonors...
ResponEliminaI tant!!
Eliminabessets!
Hi ha silencis com aquests teus molt literaris. No estem acostumats als silencis, normalment ens posen nerviosos i ens impacienten, i busquem mil paraules per dir que en el fons són silencis parlats. Molt bonic aquest poema, i ara shhhht... (bon dia!!)
ResponEliminaSembla que no hi ha variatat en el silencis, oi?
EliminaA mi m´agraden els compartits i els que jo busco de vegades, pero n´hi ha més ...
Bona tarda!!
M'agrada com interpretes els silencis, perquè m'hi trobo jo mateixa.
ResponEliminaDes del començament fins al final.
Mil vegades m'he dit que només és això... que només és qüestió de viure'ls de la manera adequada, com tu expliques al final, i com diu la sargantana, pintant-los de colors. I sempre ho faig, però alguns cops és un petit camí per arribar-hi.
Gràcies preciosa! Bon dia i petonassos.
Un petit camí que es fa llarg, de vegades. D´altres fosc i et perds. Però anem fent.
EliminaGràcies a tu ... una bessada!!
A vegades els silencis diuen molt més que les paraules......
ResponEliminaPetonets bonica!
Gairabé sempre, Alba.
EliminaUns bessets!
Callaré per no destorbar el silenci
ResponEliminaHi ha vegades que desitges que es trenqui el silenci...
EliminaBona tarda, nina!
hi ha molts tipus de silencis i en moltes situacions diferents, com la música és plural el silenci també ho és, en canvi només parlem d'ell en singular oi !
ResponEliminahi ha silencis que fins i tot es poden llepar, : - )
abraçades !!!
joan
Exacte, només parlem d´ELL, del silenci en singular.
EliminaFixa´t!, això jo no ho sabia! ;)
Aferradetes, Joan!
Bellisimas palabras, amiga, que reflejan unas bellas sensaciones. La imagen es preciosa...
ResponEliminaAqui estamos, algo perdidos, pero ya buscando un poco el retorno
Un abrazo fuerte
Ahora viene lo peor, pero sólo durará unos dias.
EliminaGràcies por tu visita.
Uns bessets!
El silencio cada vez me gusta más.
ResponEliminaEs como un templo de paz donde refugiarme.
Además para lo que hay que oír...
Besos.
Tens raó Toro, podríem dir allò de...
Elimina-Un silencio vale más que mil palabras-
o no era així? ;)
Una bessada!
Hi ha silencis màgics, agradables, que fan somriure però n'hi ha que són terriblement incòmodes, dolorosos, confosos, i és que quan esperes alguna resposta d'algú i l'únic que reps és silenci...uffff!!!
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu poema!!!
Petons!!!
Moltes gràcies nina, és cert què quan esperes, desesperes. Però de vegades el silenci per sí ja és la resposta, no et sembla?
EliminaUna aferradeta!
gràcies pel vot, sa lluna,
ResponEliminaun petonet ( muacs !!! )
;-)joan
Encantada de fer-ho!!
EliminaGràcies a tu.
Bessets.
En los silencios duermen las herramientas, los martillos y cinceles, todo aquello que en su momento atronará dando golpes y creando formas, templando carácteres y actitudes (siempre definitivas..... hasta el próximo silencio), en los silencios dormimos,en los silencios descansamos, en ellos creamos, a veces fantasmas, a veces Castillos, otras realidades, en los silencios nos crecemos y a veces.... todo lo contrario, en ellos también encontramos otros silencios llenos de palabras (que casi nunca dicen nada), puzzles, laberintos, pero todos con salidas....... Mágico mundo de pensamientos, sueños y realidad, Mágico mundo que nos envuelve y nos pone "Alma, corazón y vida"
ResponEliminaJj
Benvingut, estimat amic Jj!
EliminaAquest món de silencis el coneixem els dos de sobres ... és màgic, sí ... quan som nosaltres qui ho escollim.
Dels silencis "obligats" també en sabem, no sempre un pot fer o dir el que sent, de vegades perquè no pots i d´altres perquè no hi ha ningú que escolti.
I com veig que hi ha un altre comentari teu, vaig a per ell. Fins ara!
Pero...... solo es una forma de entenderlo (entre las infinitas formas de hacerlo), por lo tanto, nada concluyente. Y mientras me relajo con este Silencio Sonoro de la música con la que nos deleitas....vuelvo adormecerme en el silencio de mis propios pensamientos, (silencio llenos de gritos... como es de imaginar).
ResponEliminaJj
És el que deia en l´anterior, hi ha moltes maneres, una d´elles endormiscar-se en el silenci, encara que sigui un silenci ple de crits ...
EliminaI avui, compartim "silenci" amb aquesta música tan màgica per als sentits.
Estimat amic, gràcies per deixar aquí la teva emprempta.
f.a.j
Salluneta, Cuántas palabras para describir el silencio.... Que si hay muchos, que si hay pocos, que si se entienden, que si no..... y yo que pensaba que bastaba quedarse callado (alma simple dónde las haya), Y pensar que recuerdo a mi madre, cuando (como de costumbre)me sobrepasaba y decía cosas inadecuadas o insolentes, con una simple mirada y apoyándose en unas frases bien estudiadas decía "Nene, en boca cerrada no entran moscas", y entonces se hacía el silencio, y llegado el caso, si había de ser más precisa.... lo era, con la zapatilla en la mano y diciendo "O te callas.... o... ", y entonces sí que se creaba el silencio.... Silencio sepulcral, ese que es solo para entendidos,entendiendo (claro está) que es para aquellos que no quieren dialogar con la suela de la zapatilla. Salluneta... Salluneta, y dicho esto, me escapo en silencio.... no sea que aún quede alguna zapatilla voladora.
ResponEliminaAnónimo Enmascarado
Hombreeee!! mi amigo enmascarado al ataque de nuevo y, como siempre, cargado de razón!
ResponEliminaYa te lo decía tu madre... "Nin (ara no tant), calla la boca!!"
Doncs aixó ... uns bessets apassionats, que es una forma de fer-te callar la boca ;)